Els avellaners que busquen la rendibilitat
Coselva experimenta amb un empelt de la varietat negreta que augmenta un 35% la productivitat i retalla els costos un 30%, per reconvertir el conreu al Camp de Tarragona
Facturació
25 M€
Socis
1.300
Any de fundació
1900
En dues dècades, una crisi ara ja crònica de preus i, en molts casos, la falta de relleu generacional a les explotacions han provocat la reducció del conreu de l'avellaner des de les 40.000 fins a les 11.000 hectàrees. Malgrat això, l'avellana a la plana del Camp de Tarragona té futur. Així ho creuen a Coselva, una de les majors cooperatives de la regió. “El consum mundial d'avellana absorbeix tota la producció. Nosaltres, en els darrers tres anys, hem triplicat les vendes de la DOP Avellana de Reus fins a les 150 tones anuals”, explica el gerent, Pere Ferré.
El Camp és una de les primeres regions productores mundials. “Ben tractada, la varietat negreta és una de les millors per a la indústria dels transformats. Rodona i fàcil de pelar.” Al contrari d'altres conreus com ara la fruita dolça i tot i haver-lo reivindicat, el sector de l'avellana no se n'ha sortit d'aconseguir un pla subvencionat de reconversió varietal. És l'eina de suport que possibilita al pagès l'adaptació del fruit a les demandes del mercat. Ara bé, fa una dècada, l'organisme de recerca agroalimentària de la Generalitat, l'IRTA, va desenvolupar un clon de negreta -una de les més plantades al Camp- que preservava la varietat de la principal plaga, el mosaic de l'avellaner. Per la seva banda, Coselva ha invertit 600.000 euros en la compra d'una finca de regadiu de 23 hectàrees a la Selva del Camp. L'objectiu és provar el conreu de la N9, però empeltada amb un peu americà (dundee). Una investigació de l'IRTA ha conclòs que aquest empelt augmenta un 35% la productivitat i en retalla els costos de manteniment.
Tradicionalment, la varietat negreta es planta a partir d'un brot, que en genera d'altres fins a esdevenir un arbre. Tot i que a la plana del Camp la recol·lecció és mecanitzada, l'esporga d'aquest arbre en forma de feix de brots s'emporta el 30% dels costos anuals d'una explotació. En un context de preus baixos de l'avellana i alça de la resta de despeses, Coselva aposta per estalviar en la poda reconvertint la varietat. “El preu del fruit es marca a escala mundial i poc podem incidir-hi, però sí que podem produir amb més qualitat i més barat”, assegura Pere Ferré.
A la finca de Mas del Victu, de Coselva, l'avellaner empeltat creix com altres arbres fruiters: amb un sol tronc i branques, enlloc de rebrots des del terra. L'avantatge és que no cal esporgar-lo. “A ningú se li acudiria plantar vinyes sense emparrar, excepte en algunes zones amb dificultats per mecanitzar i preus molt alts...” I hi afegeix: “Plantar una hectàrea de negreta costa uns 4.500 euros. Si fas la inversió, i cal tenir en compte que com a ingrés únic cal una superfície d'almenys 20 hectàrees, el conreu s'ha d'adaptar a les condicions del mercat per ser rendible.”
EN UN ANY, AL MERCAT.
Com la de la xocolatera Ferrero, que compra una de cada tres avellanes que es cullen al planeta. La indústria “està interessada, per raons de costos i qualitat, que les produccions catalanes i italianes es mantinguin”, assegura Ferré. A escala mundial hi ha una preocupació per l'abastiment d'aliments, derivada del creixement demogràfic. “No té sentit tenir terres abandonades, i menys amb la crisi.”
Malgrat la davallada de preus en el sector immobiliari, els de la terra agrícola fèrtil no han baixat. En aquestes condicions, els joves ho tenen difícil per incorporar-se a l'activitat. “El sector ha apostat pels ajuts directes i hem perdut tota una generació de pagesos.” Vorejades d'infraestructures i indústries, les finques al Camp són petites, d'unes 3 hectàrees. Amb la pèrdua de llocs de treball a altres sectors, alguns joves estan tornant a l'activitat agrària, però els costos continuen sent molt alts. “Els darrers anys, a Coselva ja hem fet tot el què podíem quant a transformació i instal·lacions. Si no som capaços d'il·lusionar els socis a fer un recanvi de conreus, som morts. Es perdrà el treball que, durant més d'un segle, ha portat a terme la cooperativa.”
De fet, dels 1.300 socis de Coselva, sols 37 són professionals de l'agricultura. És un altre símptoma clar de la transformació del model de producció agrícola que s'està donant a bona part del país: es passa de l'explotació familiar a la concentració de la terra en poques mans i a la integració en estructures de comercialització i producció industrial. I a l'altra banda, l'empenta de les noves generacions de pagesos i ramaders, que en zones com ara el Camp sovint aposten per produir menys. Però amb nous mètodes -com ara l'ecològic- tot buscant un major valor afegit. A Mas del Victu no sols s'experimenta amb els empelts. S'hi conreen altres varietats, com ara la Tonda Gifoni, que tampoc fa rebrots. A més, proven nous mètodes de conreu. Sota els avellaners, la terra no es llaura ni s'hi afegeixen herbicides. L'herba se sega i es deixa podrir com a adob natural. “L'agricultura a temps parcial no em preocupa. A Holanda hi ha advocats que tenen finques i estan arrendades. La qüestió és fer la terra rendible, que no estigui abandonada, perquè els clients existeixen.”