Desencantades de l'arquitectura que ha imperat en la professió els darrers anys, Mireia Mas i Ivet Compañó s'han especialitzat en bioconstrucció per mirar de trobar solucions més sostenibles i saludables. “No ens agrada gaire parlar de bio perquè entenem que és com hauria de ser l'arquitectura, conscient, responsable i ecològica”, expliquen. La seva manera d'entendre la feina els ha portat fa tres anys a crear La Tercera Pell, un nom per al seu estudi que fa referència a l'entorn edificat que envolta la persona més enllà de la roba amb què es vesteix. Asseguren que cada vegada hi ha més gent conscienciada en ecologia i sostenibilitat, tot i que cal fer molta pedagogia. “Hi ha clients que sense saber-ne s'hi apunten perquè veuen que els resultats són els mateixos i no pel fet de ser sostenible ha de ser més car”, explica Compañó. La bioconstrucció aprofita al màxim materials naturals, com ara la fusta, el fang i la palla, per treure'n també el màxim rendiment energètic i una millora de la qualitat en l'ambient interior. Això, tal com expliquen les arquitectes, obliga a un altre ritme de treball i de coneixements que obre un ampli camp per explorar en el món laboral, on segons diuen hi ha poca formació. “Falta professionals i indústries amb la mateixa consciència per treballar els materials que funcionen d'una altra manera.” Les obres tenen altres necessitats i una planificació diferent. Calen equips multidisciplinaris on intervinguin des d'especialistes en càlculs d'estructures amb aquest tipus de materials, tècnics en bioconstrucció o paletes que dominin la posada a l'obra de materials com pot ser la calç en comptes del ciment.

Els controls de qualitat en aquest procés constructiu més respectuós amb el medi ambient són més exhaustius, ja que es necessiten més provatures amb els materials per justificar que els resultats són igual de satisfactoris. Això obliga a ampliar nous coneixements i reorientar l'ofici. “Hi ha paletes que han recuperat els treballs tradicionals que havien vist fer i que hi troben avantatges, però no són gaires.”

Amb la finalitat d'ampliar i divulgar aquestes tècniques, han organitzat xerrades i un postgrau en bioarquitectura conjuntament amb el Tecnocampus. “Com més gent formada en aquest camp hi hagi, millor, perquè és clar que el sector està tocat per la crisi i no retornaran temps passats. S'ha d'entendre que les alternatives passen per aquestes noves maneres de fer”, afirma Mireia Mas. La formació està oberta a tots els públics, inclourà teoria i també sessions pràctiques, amb la voluntat d'entrar en contacte amb els materials naturals i els seus sistemes constructius.

El disseny bioclimàtic, aquell que pensa la casa pel lloc on s'ha de situar i té en compte els factors climàtics de l'entorn, suposa un gran estalvi energètic. Aplicar aquests coneixements en el sector de la rehabilitació és un altre dels reptes. “No és el mateix començar una casa que dissenyar vestits a mida per a edificis que ja tenim i que no tirarem a terra.”