opinio

És quan dormo que hi veig clar

Tenim un teixit industrial i econòmic que ens permet ser competitius, per poc que hi donem suport i afavorim polítiques d'emprenedoria. A més, tenim una capacitat exportadora considerable

Amb el permís del mestre Foix, no és la poesia el que m'ha inspirat. Malauradament han estat les darreres xifres que es varen publicar d'atur i les seves conseqüències i que, malgrat tot, ens les ofereixen com una “dolça metzina” (que diria el poeta) perquè la realitat és molt més dura del 24,53% català o el 27,16% espanyol. La realitat, la crua realitat, són les 6.202.700 persones -cal enumerar-les totes i cadascuna- que figuren en una estadística que a més tenen el cinisme de manipular.

Quan parlem d'atur moltes vegades ens oblidem que és una taxa, un valor relacionat amb una variable. A mi com a ciutadà el que m'interessa és saber quanta gent cerca treball i no en troba i, per tant, quines expectatives té el meu país de donar-me oportunitats per poder desenvolupar les meves capacitats o les dels meus fills, cosa que, en tot cas, està relacionada amb un problema de dignitat i, en molts casos, de supervivència.

Doncs bé, tot “dormint ho he vist clar”. Se m'ha aparegut la taxa d'activitat -61,73% a Catalunya; 59,68 a Espanya*- que malgrat ser també una taxa, ens diu que el 38,27% de la població activa a Catalunya no pot treballar. Què justifica aquesta diferència? Entre d'altres coses, que la taxa d'atur tan sols considera els que estan inscrits a la recerca de treball, però no inclou els majors de 25 anys que sol·liciten la primera feina, els que tenen la sol·licitud suspesa a petició pròpia, els que reben subsidi agrari o els que fan algun curs de formació.

Per moltes manipulacions estadístiques que hi vulguem fer, la realitat és la que és. A tot Espanya, hi ha 1.906.100 de llars on tots els membres estan aturats. El 46,77% dels aturats ho són de llarga durada. Fins i tot, el drama afecta els joves discapacitats: un 62% estan aturats. La indústria, amb un -6,2%, és la que ara experimenta la major pèrdua de capacitat productiva i aquí a Catalunya és la principal perjudicada. Malgrat tot, la taxa d'emprenedoria és d'un 5,7%, un 1,8% més baixa que la mitjana europea.

Fins quan trampes al solitari? Ens enganyen, ens deixem enganyar i a més llancem la tovallola. Doncs no, a Catalunya diem prou! Tenim un teixit industrial i econòmic que ens permet ser competitius, per poc que hi donem suport i afavorim les polítiques d'emprenedoria. Tenim una capacitat exportadora i una obertura a la internacionalització en creixement; generem prou riquesa per reinvertir en activitat productiva i, el que és més important, compartim una idea de país que agafa força quan les alternatives que es proposen conflueixen a resoldre molts dels problemes que s'aniran agreujant si ens deixem arrossegar per una gestió econòmica espanyola nefasta, dissimulada pels ajuts europeus i que l'únic que ha fet ha estat incrementar la gravetat de la crisi que suporten els menys afavorits i que està destruint la classe mitjana.

El més sorprenent de tot això és que en una aliança estratègica de separació pactada entre Espanya i Catalunya és molt probable que les oportunitats es multipliquin, tant per a uns com per als altres, millorem les eficiències i, en definitiva, puguem arribar a concloure que hem incrementat el treball en detriment de la subvenció. En definitiva, que hem millorat en dignitat.

Del que cal estar segur és que hi ha alternatives. Des del CCN us invitem a consultar (www.ccncat.cat) els treballs i informes amb què hem estat capaços d'anticipar-nos a les circumstancies que estem vivint; on denunciem els enganys i paranys que ens imposen en benefici dels de sempre, i en molts d'ells proposem i analitzem els avantatges que en el cas concret de l'atur l'estat propi ens obriria .

“És quan ric que em veig gepic. Al bassal de sota l'era.”

Amb tots els respectes al gran poeta, que estigui ben segur que els catalans no ens veurem mai gepics si decidim sortir més aviat que tard del bassal i a temps que aquest no ens ofegui. Però el que més ens agradaria és poder-ho fer en companyia dels nostres veïns els espanyols.

*Taxa d'activitat = població activa / població de 16 o més anys x 100.

Taxa d'atur = població parada / població activa x 100.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.