Atzar i innovació

Pot l'atzar ajudar-nos a innovar? De quina manera?

D'entrada tendim a rebutjar la idea que un estímul escollit a l'atzar pugui ser-nos de gaire utilitat quan intentem resoldre un problema o generar una idea. Però si controlem una mica el procés aconseguirem girar la truita: l'atzar i la serendipitat són sovint un aliat dels innovadors. Cal saber, però, com fer-los servir de forma sistemàtica.

Imaginem-nos que necessitem idees per a un iogurt innovador. Podem utilitzar mètodes clàssics com la pluja d'idees o l'SCAMPER. Però anem a provar una tècnica radicalment diferent. Es tracta de les paraules a l'atzar. Ho intentem?

En primer lloc es tracta de definir bé el repte creatiu: som capaços de generar idees innovadores per a un iogurt diferent? A continuació escollim, a l'atzar, una o dues paraules. Cal que siguin substantius i no verbs, preposicions o adverbis. I cal que siguin paraules senzilles (hermenèutica, per exemple, no valdria). Imaginem que les paraules obtingudes han estat castell i regadora. Podem obtenir les paraules a l'atzar a través d'una llista o simplement obrint un llibre o una revista i agafant el primer substantiu més o menys simple de significat que hi trobem.

Estem construint una provocació. Literalment tenim que castell i regadora són una provocació respecte a un iogurt innovador. Per què? Doncs perquè, si féssim servir la lògica, mai no ens passaria pel cap partir d'aquests estímuls que, d'entrada, no tenen cap semblança amb un iogurt. Aquesta és la clau de la tècnica. Moltes persones, no acostumades a treballar així, es posen nervioses en aquest punt. No entenen que del no-sentit es pugui obtenir sentit per al nostre focus creatiu.

Es tracta ara de llistar el màxim nombre de significats associats possible per a cada paraula. Així, per a castell tindríem rei, princesa, fortalesa, merlet, torre, assetjament, enemic, soldat, medieval, pati d'armes, bandera, defensa... I els significats associats a regadora podrien ser aigua, jardí, plantes, arbres, mullar, créixer, botànica, mànega, fertilitzant...

El següent pas és el més complicat. Es tracta de fer servir la part més analògica del nostre cervell creatiu i forçar associacions entre tots aquests significats associats i el repte creatiu. Per tal de fer-ho, és important relaxar-se i jugar amb associacions potencials sense jutjar d'entrada si les idees que anem obtenint són bones o no. No es tracta de valorar res encara sinó de llistar moltes idees, quantes més millor.

Per exemple, podríem pensar en un iogurt més aigualit del normal. En medicina tradicional ayurveda és ben conegut. O en iogurts combinats amb plantes beneficioses (te verd, per exemple). Una altra possibilitat, derivada del significat associat medieval podria ser recuperar el format dels iogurts de fa cent anys. Fixem-nos que de les associacions generades n'hi ha dues (fortalesa i defensa) que ens podrien fer pensar en una idea que ja existeix: un iogurt que ens ajuda augmentant les nostres defenses... Finalment, podríem fer iogurts més alts de l'habitual, en forma de torre... Potser iogurts en un sobret allargat i rectangular que poguéssim menjar tot caminant?

L'important és trencar les pautes habituals de la nostra forma de pensar i obrir nous camins de generació d'idees. Només així se'ns obren camins alternatius a les solucions de sempre.