Treure el màxim rendiment als residus agroalimentaris i reinvertir-los en la mateixa indústria. Aquesta és una de les màximes de l'empresa Iris, amb seu al campus universitari de la UPC de Castelldefels, que uneix investigació amb enginyeria per satisfer les demandes de la indústria. I una de les peticions del sector agroalimentari és el reciclatge de les deixalles per reintroduir-les a la producció. “Dos socis vam fundar Iris el 2007 quan vam veure la necessitat d'una I+D dinàmica que segueixi les demandes de la indústria. Oferim solucions d'enginyeria amb coneixement científic”, explica Oonagh McNerney, directora de l'empresa.

Iris està desenvolupant, en col·laboració amb universitats com les de Pisa, Dublín, la UPC i instituts d'Alemanya i el Regne Unit solucions per resoldre alguns dels problemes de la indústria agroalimentària. Per exemple, la creació de cristalls en els aliments congelats. “La universitat de Dublín treballa amb ultrasons per reduir els cristalls, problemàtics perquè modifiquen la textura dels aliments. Una empresa escocesa volia resoldre el problema i nosaltres apliquem el que la universitat està fent a petita escala a una escala industrial. Fem una aplicació pràctica del que es fa al laboratori”, explica McNerney.

Aquesta aplicació pràctica es tradueix en diferents projectes, alguns dels quals estan en fase d'experimentació i d'altres, en el tram final i a punt de sortir al mercat. Un dels més avançats és el de la transformació del sèrum que sobra de l'elaboració del formatge en bioplàstic. “Aquest és un projecte de tres anys que ja està en fase d'industrialització. Consisteix a aplicar el sèrum al plàstic per protegir l'aliment de l'oxidació i la humitat. És molt fàcil de reciclar perquè es desfà i ha provocat un gran interès del sector dels plàstics i els envasos per la seva sostenibilitat”, assenyala la directora d'Iris.

Una altra de les aplicacions en què treballa l'empresa és l'ús dels compostos que queden de la fruita un cop processada, com ara polifenols, antioxidants i edulcorants, com a additius naturals. “L'aspartam, per exemple, és molt agressiu, i el sector vol edulcorants naturals”, afirma McNerney. Iris està investigant també l'aplicació dels antioxidants de la fruita en la conservació d'altres aliments, com la carn i la verdura que es presenta rentada i tallada en bosses. També està fent proves per aprofitar les aigües residuals que queden de l'elaboració de l'oli d'oliva. “S'hi injecta bacteris i llum, de manera que hi creix un biocompost que utilitzem com a matèria primera per a embalatges. Volem treure el màxim rendiment dels residus”, assegura McNerney.

Una altra àrea de desenvolupament estudia l'ús del plasma i dels ultrasons en l'elaboració i conservació dels aliments. El plasma, que la directora d'Iris compara amb la il·luminació d'un llampec, mata microorganismes sense que calguin temperatures molt altes. “Això és menys agressiu per als aliments perquè no queden afectades les propietats organolèptiques ni les nutricionals.” El plasma s'aplica a l'envàs de les verdures i fruites processades i el procés està en fase de desenvolupament. Està en canvi més avançat l'ús del plasma per substituir les pintures amb dissolvent a les fustes per les que tenen una base d'aigua, ja que l'ús d'aquesta llum fa que s'obrin els porus de la fusta i penetri millor la pintura. La fusta queda després segellada amb el plasma. Pel que fa als ultrasons, Iris està estudiant com es poden fer servir per accelerar la penetració de sal en processos com l'adobatge de formatges i pernils, “cosa que permet reduir el temps en un 20%”, segons Mcnerney.

Iris treballa amb una plantilla de 40 persones, que inclou enginyers, programadors i òptics. La directora assegura que l'empresa, amb seu a Castelldefels i sucursal a Irlanda, ha tingut “molt èxit a Europa, ja que hem guanyat el 50% dels projectes a què hem optat”. El secret ha estat, diu, la inversió. “No hem tingut por d'invertir, i cada any hem fet un salt pel que fa a la plantilla i les instal·lacions”. El fet de treballar amb projectes a dos o tres anys vista els permet una previsió que afavoreix la inversió. “Hem crescut en temps de crisi, tot i que ha estat difícil gestionar un creixement ràpid”, valora McNerney, que assenyala que van tancar el 2012 amb una facturació de 2,7 milions d'euros. Iris treballa tant amb multinacionals com amb petites empreses, i els últims escàndols alimentaris els han beneficiat. “Ens demanen molta detecció a la línia de producció, ja que hi ha un gran interès en el control de qualitat continu”, diu.