Aquesta setmana tocava examen. Fins a set ministres han acompanyat el president espanyol Mariano Rajoy a Brussel·les per passar revista. Europa ha donat més marge a l'Estat espanyol per assolir l'objectiu de dèficit, però vol garanties que l'executiu de Rajoy es posa les piles en determinades matèries, com la reforma del sistema de pensions. Aquest va ser de fet un dels compromisos clau de la delegació espanyola davant el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso.

No està tan clar el que passarà en matèria d'impostos. Rajoy ha anunciat una reforma fiscal, però com passa en moltes altres coses amb aquest executiu, saber per on aniran els trets és tota una incògnita. A Brussel·les li agradaria veure algun retoc a l'alça, com per exemple en l'IVA, i Rajoy ha admès que es podria excloure algun producte del tipus superreduït. El govern espanyol també manté la promesa de rebaixar l'IRPF (això sí, cap al 2015) però Brussel·les alerta que la contenció del dèficit ha de ser prioritària.

Prioritari resulta també per al BCE que l'Estat espanyol es plantegi just el contrari, una rebaixa d'impostos que ajudi a reactivar l'economia. Per a l'autoritat monetària apujar els impostos ha estat la via fàcil i demana ara retallar la despesa pública “improductiva”. La institució presidida per Mario Draghi ha decebut mantenint els tipus en el 0,5% i ha reajustat a la baixa les seves previsions de creixement per a l'eurozona per a aquest 2013 des del -0,5% al -0,6%.

La setmana també ens ha deixat la batalla de crítiques entre Brussel·les i l'FMI per la gestió de la primera en el rescat grec. Mentre les dades macroeconòmiques del país hel·lè segueixen a la baixa, els membres de la Troica sembla que s'esforcen per assumir un cert mea culpa.

Com a mínim aquests dies han donat una certa treva en les dades d'atur, ni que sigui per la proximitat de la campanya d'estiu. El mes de maig Catalunya va restar prop de 15.000 desocupats (98.000 al conjunt de l'Estat) i Barcelona va ser la demarcació amb millor comportament de tot l'Estat. Això sí, els contractes temporals segueixen sent els líders i el Carec, l'òrgan assessor del govern català, s'ha sumat als qui demanen la introducció dels minijobs. Mentre l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, torna a la presó i es coneixen més connexions entre els milions a Suïssa de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i la trama Gürtel, la CEOE anuncia que no té cap mena d'intenció de sotmetre's a la nova llei de transparència a pesar de nodrir-se en part de fons públics. La patronal prefereix auditar-se des de dins, amb el seu flamant nou codi ètic. Per cert que Foment també en prepara un de propi. Ho avançava el seu president, Joaquim Gay de Montellà, en l'assemblea general d'aquesta setmana, on va coincidir amb el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, i on es va deixar palès que la gran empresa catalana no està per la feina de fer costat al govern en la seva pugna amb Madrid pel dèficit. Esperem que la sintonia sigui major en la petició d'un tren llançadora per unir la T1 i Barcelona el 2017.

En l'àmbit empresarial destaca la fortalesa de Mango, imparable en la seva internacionalització, que invertirà 27 milions en una nova nau a Palau-solità i Plegamans. Una bona notícia després que l'índex de competitivitat en preus de la indústria catalana en relació amb els països industrialitzats mostri un retrocés de 0,9 punts.