Empreses

Estirant el fil de la història colomenca

La merceria Cal Xiquet, fundada al voltant de 1832, és el negoci més antic de Santa Coloma de Gramenet i testimoni de la vida de la vila rural i pagesa que s'ha convertit en ciutat densa.

La gent cada cop cus menys i els productes de merceria tenen poca demanda

Amb un sol cop d'ull, la Maria Dolors Soler és capaç d'esbrinar amb precisió la talla de les mitges que necessita la clienta que acaba d'entrar per la porta de Cal Xiquet. Amb més de cinquanta anys d'experiència darrere el taulell de la merceria, la Maria Dolors forma part de la cinquena generació al capdavant de Cal Xiquet, el negoci més antic que hi ha en funcionament a Santa Coloma de Gramenet. I és que els orígens de la botiga es remunten als temps en què al marge esquerre del Besòs hi havia una vila de masos rurals, envoltada de camps de conreu i dedicada majoritàriament a la pagesia.

El document més antic que es conserva de Cal Xiquet és de 1832. Es tracta d'una escriptura de la botiga, als baixos de la casa pairal dels Guinart al carrer Santa Coloma, a tocar del carrer Major. La casa té elements estructurals que demostren que és encara més antiga. Cal Xiquet ha estat la residència de sis generacions de la mateixa família, que han regentat el negoci des dels seus orígens.

L'iniciador de la nissaga colomenca va ser Antoni Guinart Cahis, que va obrir el negoci de merceria al voltant del 1832, segons els documents que conserva la família. És impossible remuntar-se abans perquè el municipi no disposa d'un registre de propietats tan antic. Després del primer, van venir cinc Antoni més, tots ell coneguts com a Antoniet a l'àmbit familiar. El fill del fundador, va ser Antoni Guinart Meya; el seu fill, Antoni Guinart Serra, va fundar la fàbrica tèxtil que havia tingut la família, i va ser pare d'Antoni Guinart Pujols, que va cedir el relleu a Antoni Guinart Serra, marit de l'actual propietària del negoci, Maria Dolors Soler, la mare d'Antoni Guinart Soler, el darrer Antoni de la nissaga.

Fàbrica i botiga.

Al costat de la casa familiar, a principi dels anys trenta del segle passat, la família hi va instal·lar una fàbrica tèxtil dedicada a la fabricació de peces de roba per a confecció. Va mantenir-se en aquell emplaçament fins que l'any 1953 van decidir traslladar-la al carrer Rafael Casanova a una nau més àmplia que permetia desenvolupar l'activitat amb més comoditat. De fet, tot i que l'empresa va tancar durant els anys vuitanta, víctima de la crisi del tèxtil, el mateix espai manté el nom de Can Xiquet i acull ara les oficines municipals de Grameimpuls, l'organisme colomenc destinat a la promoció econòmica.

La botiga ha estat des dels seus inicis un negoci de merceria i cotilleria. Els productes que s'hi han anat venent han evolucionat de la mateixa manera que ho han fet els costums i les necessitats de la població. “Ens hem hagut d'anar posant al dia”, explica Maria Dolors Soler que, amb 76 anys, segueix al capdavant del negoci i és memòria viva de la història de la ciutat i del que ella qualifica com els “colomencs de tota la vida”, famílies arrelades a la ciutat que recorden com era la vida del poble en aquells temps que tothom es coneixia i als capvespres d'estiu treien les cadires al carrer per prendre la fresca i fer-la petar amb els veïns.

Ara el producte estrella de Cal Xiquet són les mitges i els mitjons. En tenen de tota mena de models i colors amb el denominador comú de la qualitat, que fa que tinguin clientes fidels de diferents generacions de les mateixes famílies. També venen roba de casa, bates, mocadors de coll i peces per a nadons. Els productes de merceria han anar perdent pes en el conjunt del negoci. “La gent cada cop cus menys”, es lamenta la Maria Dolors mentre mostra capses de delicada fusta plenes de vetes de colors que conserva com si fossin una relíquia. Ella encara recorda les vendes que feien quan hi havia una defunció al poble i les dones els compraven peces de dol per a tota la família: mocadors, corbates i mitjons, tot en rigorós negre, per a la vetlla i el funeral. També s'hi venia roba a metres per confeccionar vestits, a més de jocs de taula i llençols. La Pilar, una veïna de 92 anys, que havia treballat a la fàbrica de Cal Xiquet i ha conegut quatre generacions de la família Guinart, recorda amb nostàlgia que el teixit de mil ratlles que fabricaven per a vestits de senyor “era el millor que es podia trobar al mercat”.

El negoci ha estat durant moltes generacions en mans de les dones de la família, que podien treballar-hi sense haver de sortir de casa. La tradició l'ha trencat la dona del darrer Antoni Guinart de la nissaga que, com el seu marit, treballa fora de casa. La pròxima generació, encara en edat escolar, de moment juga a botigues darrere el taulell del negoci amb més història de Santa Coloma.

canvis i reformes

El negoci, situat a la planta baixa de la casa pairal de la família Guinart, s'ha anat reformant al llarg dels anys. Aquest quadre mostra l'aspecte que tenia encara durant els anys setanta. La darrera reforma de la botiga data de 1997.

temps a terra

Al terra hi ha un espai cobert amb vidre on es poden veure les diferents capes de paviment que hi ha hagut: l'original de 1832 i els de 1925 i 1971.

vetes i fils

La caiguda en la demanda d'articles de merceria ha fet caure en l'oblit capses plenes de vetes de colors que es resisteixen a desaparèixer



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.