Opinió

El cobrador i la iaia experta en ‘kendo eskoba'

El cobrador va voler entrar a la casa per recobrar un deute de 16.000 € a un dels fills i la iaia, tota una experta en l'art marcial ‘kendo eskoba', el va fer marxar a cops d'escombra
És curiós que una administració tan legalista que sol·licita llicències per a tota activitat empresarial, no hagi publicat una normativa que reguli el sector de reclamar deutes

Encara que sembli treta del guió d'una pel·lícula de Quentin Tarantino la notícia és rigorosament certa. Una gallega octogenària ha estat condemnada a mig any de presó per colpejar amb una escombra un cobrador de morosos. O sigui que el cobrador de deutes en lloc de diners va acabar cobrant una pallissa. El robust cobrador va voler entrar a casa seva per recobrar un deute de 16.000 euros a un dels seus dotze fills i la iaia, que és tota una experta en un nou art marcial: el kendo eskoba, el va fer marxar a cops d'escombra. La iaia li va sacsejar diversos cop que van arribar a trencar-li el dit menovell de la mà dreta. Com a conseqüència de les lesions sofertes, el recaptador d'impagaments va ser enguixat i no va poder treballar durant 44 dies, i li van quedar seqüeles del traumatisme sofert a les mans de la combativa anciana. El cobrador de morosos va denunciar l'agressió soferta a les mans de la iracunda mare del morós a les autoritats judicials. Després del judici la iaia ha estat condemnada a 6 mesos de presó i a pagar una indemnització de 2.640 euros al perjudicat, com a seqüela de les lesions que li va provocar. Ni les llàgrimes de l'anciana ni les seves súpliques en la vista oral van entendrir el magistrat del jutjat penal de Vigo, que va considerar provada l'agressió amb un pal. No obstant això va aplicar a la imputada l'atenuant de pressió psicològica que li va provocar un estat emocional impulsant-la a perdre el control dels seus actes. A pesar de la severa condemna que ha recaigut sobre la velleta, encara ha sortit ben parada, ja que s'enfrontava a una possible condemna de dos anys de presó i a pagar una indemnització de molts milers d'euros.

El pecat original de tot aquest vodevil és la falta d'una regulació de la gestió privada de cobrament de deutes. La lentitud dels instruments judicials per cobrar als morosos impenitents ha provocat l'aparició d'empreses privades que es dediquen a la recuperació extrajudicial de deutes que empren la fustigació i assetjament al deutor, el que he batejat com a Dunning Harassment, que és el mobbing practicat per certes agències de recobrament contra els deutors dirigides a doblegar la voluntat del deutor. L'any 2013 l'Estat espanyol continua sent l'únic estat de la UE que no té regulat el recobrament extrajudicial. Sota el meu punt de vista és paradoxal que en un Estat tan reglamentista, que sol exigir tràmits interminables per donar-se d'alta en qualsevol activitat, no existeixi cap requisit previ per obrir una agència de recobraments.

És curiós que una administració tan legalista que sol·licita llicències per a tota activitat empresarial, no hagi publicat una normativa que reguli aquestes empreses ni un reglament que estableixi quins mètodes es poden emprar per reclamar deutes. Al meu entendre l'administració ha actuat fins ara amb desídia en relació a aquest punt. Val la pena dir que la majoria de professionals que es dediquen al recobrament de crèdits impagats utilitzen mètodes absolutament legals i lícits, també és veritat que n'existeixen altres que amb les seves actuacions lesionen greument els drets més fonamentals de la persona, com s'ha posat de manifest en més d'una ocasió però que gaudeixen de certa impunitat a causa de una llacuna en la nostra legislació que no prohibeix la fustigació als morosos.

Aquest buit legal permet que existeixin certes persones dedicades al recobrament de deutes que arribin a utilitzar mètodes coactius. La utilització de mitjans de cobrament manifestament vexatoris i denigrants que atempten contra la dignitat de la persona humana i laminen i lesionen els drets fonamentals han d'eradicar-se. Val la pena assenyalar que la Constitució Espanyola, en el capítol dels drets fonamentals dels espanyols, dicta en el seu article 18: “Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”, per tant és anticonstitucional difondre fets relatius a una persona que puguin constituir una intromissió il·legítima al seu dret a l'honor o que vulnerin el seu dret a la intimitat o la seva imatge. Conseqüentment s'hauria de regular la gestió privada del cobrament de deutes abans que ocorri una desgràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.