Fa pocs dies es va publicar un document titulat The Bank of Communications Sea Turtle Index. Porta com a subtítol: Avaluació comparativa dels possibles rendiments de la inversió en l'educació internacional.

El Bank of Communications de Xina, un dels bancs més importants d'aquell país, conscient que moltes famílies benestants xineses volen donar una educació universitària a l'estranger als seus fills, es van associar amb The Economist Intelligence Unit, del grup Economist, i han elaborat un índex, que han denominat Índex de la Tortuga Marina, per assessorar els pares que busquen la universitat més adient per als seus fills.

L'índex classifica 80 ciutats, triades a partir d'aquelles que agrupen les 300 millors universitats del món del QS University Rankings, mitjançant 24 indicadors, dividits en cinc categories, que mesuren els possibles retorns educatius, rendiments financers i immobiliaris relacionats i experiències laboral i social.

L'estudi manté, i d'aquí la formulació de l'índex, que els pares no trien una universitat i un lloc només per la qualitat de l'educació, sinó també en una sèrie d'altres factors relacionats amb el retorn de la inversió en educació, i per això la classificació no indica on les universitats són millors sinó el nivell de guany entès com la combinació de bona formació i altres coses externes als estudis concrets cursats a la universitat triada.

Entre els factors hi ha el preu dels estudis, el cost de viure, la possibilitat de romandre al país després de graduar-se, els serveis d'ocupació, la vitalitat cultural, el nivell de delinqüència local, l'obertura als estudiants estrangers i les perspectives d'inversions immobiliàries. Fins i tot els pares adinerats poden voler comprar una residència per estalviar als fills determinats ambients.

En els trenta primers llocs trobem Mont-real, Londres, Hong-Kong, Toronto, Cambridge, Oxford, Boston, Sydney, Zuric, Nova York, Los Angeles, Singapur, Filadèlfia, Chicago, Vancouver, Lausana, Seül, Berlín, San Francisco, Edimburg, Brisbane, Canberra, Taipei, Melbourne, Tòquio, Dublín, Pequín, Perth, París i, empatades, Barcelona i Edmonton.

Agradable per a nosaltres trobar Barcelona en el lloc 30/31 del món i la 10 d'Europa, la 4 d'Europa continental. A la llista hi apareix una altra ciutat de l'Estat espanyol, Madrid, en el lloc 71.

Aquest resultat ens ha de servir per veure en quins indicadors estem bé i en quins malament i què hi podem fer per millorar.

En el dels retorns educatius estem en el lloc 9 del món. A Europa només tenim per davant Cambridge, Oxford i Londres. En síntesi, la relació entre el que costa estudiar a Barcelona i la qualitat del que ofereixen les seves universitats (UB, UAB, UPC i UPF) és excel·lent.

També Barcelona surt ben parada en experiència social. Queda en el lloc 17. Aquest apartat mesura la multiculturalitat, l'obertura, l'oferta cultural, els restaurants, la seguretat, les comunicacions regionals i internacionals, etcètera. Malauradament tenim el vell problema de les traves que l'Estat ens ha posat i ens posa per tenir al nivell que ens pertoca les comunicacions en tren i avió.

On clarament tenim problemes, és en experiència laboral, estem en el lloc 79 de 80. Aquest indicador mesura el temps d'aconseguir visats, suport i possibilitats de trobar feina després de graduar-se, taxa de desocupació, mitjana salarial, IRPF, etcètera. La majoria d'aquests temes són competència de l'Estat, però en alguns podríem incidir-hi.

La valoració global de Barcelona que fan en el document és que les universitats de renom de la nostra ciutat estan a disposició dels estudiants internacionals a un cost molt més baix que les universitats dels Estats Units o el Regne Unit. Barcelona està en el cor cultural d'Europa i aconsegueix la màxima puntuació en qualitat de teatre i produccions musicals. La diversitat se celebra en aquesta ciutat ben comunicada. Barcelona no és, però, la destinació ideal per a inversors o persones que busquen feina. Malgrat un entorn polític obert, la ciutat està castigada per un baix creixement econòmic, alts impostos i l'escalada de l'atur. Objectiva valoració.

L'aparició d'aquest rànquing és molt oportuna quan es discuteix la política a seguir en l'oferta universitària i el preu a què els hem de cobrar. No hi ha dubte que els serveis universitaris són un bé en un mercat globalitzat i que Barcelona té una marca apreciada, molt millor que la marca Espanya i, pel que ens diu aquest rànquing, també com a lloc de formació universitària. Quan es discuteixen les polítiques a seguir sovint no es té en compte que els estudiants internacionals no només deixen al nostre país els diners de les matrícules, sinó que fan una despesa en el país que compensa amb escreix tenir matrícules relativament baixes, especialment si tenim en compte que els estudiants internacionals són estudiants benestants.