L'empresa Castañer, que es dedica a la fabricació d'espardenyes i bosses de mà d'alta moda internacional, entra ara a la Xina a través de córners propis instal·lats en centres comercials i grans magatzems. Aquesta setmana vinent, segons va assegurar dimecres el conseller delegat de l'empresa, Antoni Castañer, signen el contracte amb una empresa xinesa per obrir sis botigues en aquest país al llarg del primer semestre del 2014 per arribar a tenir-ne un total de 54 –tot córners– en un termini màxim de tres anys. L'aposta de Castañer per als córners és “perquè és més barat i menys arriscat, i perquè et dóna la possibilitat de tenir més presència en el mercat”. “La maduresa del mercat xinès va molt ràpida i ara existeix una classe mitjana que té un poder adquisitiu important i que busca producte europeu d'alta gamma”, va assegurar. Fins ara l'empresa ja exportava a la Xina, però ho feia per a botigues multimarca, i a partir d'ara “seran espais on el 100% del producte serà de Castañer i fabricat a l'Estat espanyol”.

Actualment, l'empresa banyolina exporta el 80 per cent de la seva producció a més de 56 països de tot el món, amb Itàlia com a principal mercat, seguit del Japó i França. I el 20 per cent restant de les vendes estan repartides per tot l'Estat espanyol, però Catalunya, Madrid i la conca mediterrània són els seus principals clients.

Els projectes de créixer de l'empresa banyolina no es queden només en el gegant asiàtic, sinó que aquest 2013 ha començat a exportar a Colòmbia i amb vista a l'any vinent “tenim molta possibilitat d'obrir a Xile i estem estudiant també poder-ho fer a Mèxic amb vista al 2014”. El fabricant d'espardenyes disposa en aquests moments de 900 clients i 1.300 punts de venda a tot el món, 17 de les quals són botigues pròpies, a més de les vendes directes que es fan per internet. La facturació de Castañer de 23 milions d'euros i la previsió de creixement que fa l'empresa per al 2014 és d'un 10 per cent.

L'empresa es va crear a Banyoles i per tant la seu continua en aquesta població de la comarca del Pla de l'Estany i “no hi ha cap raó perquè no continuï sent així”. Actualment l'empresa està dirigida per tres dels cinc fills de Lorenzo i d'Isabel i són la setena generació de l'empresa. A Banyoles hi ha les oficines i s'hi fabriquen les soles de les espardenyes i alguns complements. El gros de la producció, però, surt de les tres fàbriques que té entre el País Valencià –Elda– i Aragó –Calatayud–, on hi ha les cadenes de muntatge del calçat. A Castañer hi treballen un total de 154 persones, trenta-quatre de les quals són a Banyoles, i té una producció de 400.000 unitats a l'any “totes per al segment de luxe”. No tota la producció que fabrica l'empresa és per a la marca Castañer, sinó que una quarta part va destinada a altres marques, moltes d'elles conegudes mundialment i que han desfilat per grans passarel·les de moda de tot el món. “Tot i que és fàcil d'endevinar no voldria desvelar qui són els nostres clients. Només et diré que són marques molt mes cares que la nostra”, va assegurar.

El disseny de les espardenyes que veuen la llum cada temporada es fa a Banyoles, tant amb dissenyadors propis com amb professionals externs a l'empresa, segons va assegurar Antoni Castañer, i sempre es treballa d'un any per l'altre. Per exemple, dimecres, a l'empresa ja es podien veure les mostres dels calçats tant per a home com per a dona que sortiran a la venda el 2014, i que es presentaran en les principals fires del sector, entre les quals hi ha la de Milà, París, Nova York i Düsseldorf, entre d'altres.

L'origen de Castañer es remunta a l'any 1776, quan neix Rafael Castañer, el primer espardenyer de la família. El 1927 Lluís Castañer i el seu cosí, Tomàs Serra, funden el primer taller de la marca.

Durant la guerra civil espanyola l'empresa va ser nacionalitzada pel govern de la República perquè les espardenyes es consideraven un producte d'interès militar: “Els soldats anaven a lluitar amb espardenyes de set betes.” “Quan es va acabar la guerra, l'Estat espanyol comença a recuperar-se lentament, però el tímid procés d'industrialització fa que cada vegada hi hagi menys pagesos per calçat i l'empresa es troba en una difícil situació”, expliquen.

A mitjans dels anys seixanta hi ha el relleu generacional. L'advocat Lorenzo Castañer i la seva esposa, Isabel, assumeix el comandament de l'empresa. Decideixen donar un petit gir al negoci i afegeixen color a les espardenyes, provocant que un producte genuïnament mediterrani comenci a convertir-se en un calçat de moda, sobretot als països nòrdics.

A principis dels anys setanta, Lorenzo i Isabel assisteixen a una fira a París i allà hi coneixen Yves Saint Lauren, “que fa mesos que busca sense èxit algú que li faci una espardenya amb falca”. “Va ser un encàrrec que ens canviaria la vida”, segons explica la mateixa Isabel. Aquest, però, no va ser l'únic canvi a l'empresa, perquè pràcticament a la mateixa època de la comanda d'Yves Saint Lauren, un client danès els va encarregar 4.000 espardenyes per substituir els tradicionals esclops, “que s'havien convertit en molt molestos per als veïns als cada vegada més freqüents blocs de pisos”. Des d'aleshores els dissenys de Castañer “han seduït” les marques internacionals de primera fila.

Després de la mort de Lorenzo, Isabel pren les regnes del negoci i el 1994 obre la seva primera botiga a Barcelona. Poc després seguiran Madrid, París, Saint Tropes, Tòquio i altres localitats de l'Estat i del l'estranger i també en poblacions icones de la Costa Brava com ara Llafranc i Cadaqués. “La barreja d'intuïció, treball i entusiasme, la influència de diversos mercats i la col·laboració amb grans marques, fan que ens mantinguem al capdavant de la moda més puntera any rere any”, van dir.