Opinió

El fènix de Catalunya (sigues arrauxat, tingues seny)

Cal tenir ben clar que res ni ningú ens farà la feina; ara és el moment d'unir esforços i potenciar la relació entre les plataformes civils i les agrupacions empresarials

M'ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.” (Confuci)

Steve Jobs, fundador d'Apple, em va inspirar amb aquest vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=haLr63GA3r4) que em referma en els valors fonamentals de l'emprenedoria i a la vegada propis de la societat catalana...

Confiança en ella i en el que representa: “El que m'ha motivat ha estat l'amor pel que faig.” Fortalesa i esperit de lluita: “Malgrat les adversitats mantindré clars els objectius.” Arriscar: sempre cal potenciar les fortaleses, “si vols guanyar has d'arriscar”. No tenir por del fracàs: “Un emprenedor ha de considerar la possibilitat d'equivocar-se.” I, amb tot, un fet clau per a Jobs: “Les oportunitats lligades a l'adversitat de ser apartat d'Apple.”

Aquesta experiència ens permet reflexionar sobre l'actitud emprenedora dels catalans, sobre les oportunitats socials i econòmiques que hem perdut lligats a Espanya, i sobre l'horitzó que es perfila per a una Catalunya Estat dins del nou ordre econòmic mundial, en el qual la iniciativa i la creativitat tenen un espai preferent.

En el segle XX, la política econòmica catalana es va centrar a influir a Madrid per desenvolupar la indústria de la burgesia catalana, tot considerant que el mercat espanyol representava el principal destí per a les exportacions catalanes amb complementarietat entre el sector tèxtil català i l'agrari castellà. Als anys setanta, amb el Plan de Estabilización, l'economia espanyola es va obrir a l'exterior i l'any 1986, amb l'entrada a la CEE, Espanya va reforçar el seu creixement.

En aquesta gènesi Catalunya va quedar marginada d'empreses de grans dimensions, que Galbraith va definir com a “tecnoestructura”. Malgrat tots els entrebancs, els empresaris catalans no van fer migdiada: tota la seva capacitat de treball i el seu redreçament es va concentrar en la creació de pimes. Hi ha historiadors que donen suport al fet que “l'esforç individual i el treball fou qui salvà Catalunya de la dissort col·lectiva”. Les pimes han esdevingut el cor de l'economia catalana.

En tots aquests anys s'ha evidenciat el menyspreu del govern central vers les necessitats de l'economia i de les empreses catalanes, amb una pressió fiscal desproporcionada (dèficit inclòs) i una menor inversió pública de la que correspondria a Catalunya. Tot el poder s'ha capitalitzat per potenciar les tecnoestructures de Madrid. També amb l'estat de les autonomies Espanya ha continuat amb la seva política de “boicot econòmic” contra Catalunya. El CCN l'ha definida com a “competència autonòmica deslleial”: suport a comunitats autònomes afins en detriment de les infraestructures productives de Catalunya.

En aquestes circumstàncies, a partir del 2010 es produeix un canvi estratègic dels interessos econòmics dels empresaris catalans (pimes) conscients de les oportunitats de la globalització i la seva necessària internacionalització en el nou ordre socio-econòmic mundial.

En la història no es pot tenir pa a l'ull. El dèficit fiscal ha estat clau perquè una part important del teixit empresarial català consideri la independència com a única via de futur, i més si es té en compte que els esforços econòmics suportats han beneficiat una minoria privilegiada o corrupta.

En aquest context no hi ha persona documentada que a hores d'ara dubti que Catalunya és una nació subjecte de sobirania, amb dret a l'autogovern. Les bases que ho sustenten són raons de legitimitat històrica, democràtica, d'identitat i fins hi tot el dret internacional ens empara. En conseqüència, les raons econòmiques i socials són més que un dret, són una obligació amb la qual els seus representants -polítics, empresaris i societat civil- tenen l'obligació de bastir una nova alternativa econòmica de país.

L'EINA CATALUNYA-ESTAT.

La Catalunya Estat, amb el seu model social, ha d'esdevenir l'eina que la societat catalana reclama per al seu desenvolupament i ha de servir per promoure la potencialitat que bona part de les nostres pimes tenen per esdevenir tecnoestructures d'un nou país.

Ha arribat el moment de la veritat. Totes les organitzacions i institucions empresarials catalanes han de donar suport al procés sense ambigüitats. Només amb determinació podrem fer possible que el teixit econòmic i social s'articuli en els valors que li són propis i indiscutibles: “Confiança, esperit de lluita i acceptació del risc.”

Cal tenir ben clar que res ni ningú ens farà la feina; serem tots nosaltres que “farem el camí tot caminant” i ara més que mai és el moment d'unir esforços i potenciar la relació entre les plataformes civils i les agrupacions empresarials compromeses. Tot el món ha de veure d'una manera clara quin és el veritable “cor” i “capital” d'aquest país.

La nostra capacitat de treball; les pimes són la nostra força, el nostre esperit que ens fa aixecar-nos cada vegada que caiem.

Com deia Bertolt Brecht: “La crisi es produeix quan el vell no acaba de morir i quan el nou no acaba de néixer.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.