Molta gent comparteix l'afició per les sagues familiars, i com a prova hi ha el fet que a molts lectors, tant masculins com femenins, els agraden les novel·les l'argument de les quals està relacionat amb un arbre familiar. Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, amb incomptables noms i afers enllaçats per parentiu; La casa de los espíritus, la primera novel·la d'Isabel Allende, en què narra la saga d'una família de terratinents llatinoamericans, o La saga de los Rius, sèrie espanyola de televisió basada en les novel·les Mariona Rebull i El viudo Rius, d'Ignasi Agustí, són alguns exemples dels milers de títols que inclou aquest gènere literari.

Tot això ve al cas arran de la mort, el dia 19 de juliol, a Rio de Janeiro, de John Casablancas, fundador, juntament amb Alain Kittler, de l'agència de models més gran del món, l'Elite Model Management, establerta a París el 1972 i que actualment representa les models més cotitzades dels cinc continents.

John Casablancas, al front de l'agència entre el 1972 i el 2000, va ser el descobridor de figures tan conegudes com ara l'americana Cindy Crawford, les brasileres Gisele Bündchen o Alessandra Ambrosio, l'alemanya Claudia Schiffer, la britànica Naomi Campbell o la canadenca Linda Evangelista, entre d'altres. De fet, en una entrevista va posar de manifest que abans les models eren això, models, i que ell havia inventat les top-models, i que, juntament amb el seu equip, havia contribuït a la creació de veritables mites.

Nascut a Nova York el 1942, i amb una merescuda fama de playboy, era la tercera generació d'una nissaga d'emprenedors iniciada pel seu avi, Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 1874-Barcelona, 1960), un empresari, que sense estudis superiors que avalessin la seva tenacitat en la investigació sobre la filatura de fibres tèxtils, inventà, el 1913, un sistema per a la filatura del cotó de grans estiratges que s'adoptà a tot el món perquè reduïa els costos productius a menys de la meitat. Un sistema que anà perfeccionant amb nous models acceptats universalment. A partir de la creació de Filatures Casablancas, el 1915, que seria l'empresa matriu de la futura multinacional, i amb l'ajuda dels seus fills, Joan -pare de John Casablancas-, que dirigia el grup des de Nova York, i Ferran Casablancas i Bertran, que el dirigia des de Ginebra, l'expansió internacional del grup industrial, sobretot durant els anys vint i trenta del segle passat, va suposar l'explotació de les patents Casablancas arreu del món. El 1941 va ser nomenat soci d'honor de l'Institut Tèxtil de Manchester, una distinció fins aleshores mai concedida a un inventor estranger.

El seu fill Joan Casablancas, instal·lat durant vint-i-cinc anys als Estats Units, va poder assaborir el triomf de l'American Casablancas Corporation, en guanyar la batalla establerta amb altres competidors europeus i americans que havien començat a comercialitzar productes similars. En tornar a Barcelona va arribar a ser president del Banc Mercantil de Manresa, membre del consell de Banca Catalana i promotor i president d'Enciclopèdia Catalana.

Julian Casablancas (Nova York, 1978), fill de John Casablancas i de Jeanette Christiansen, una model danesa que va ser miss Dinamarca el 1965, és el vocalista i compositor principal de la banda The Strokes, formada el 1998 a Nova York. Malgrat els seus problemes amb l'alcohol, ara sembla que superats, els entesos el consideren el “salvador del rock contemporani”. El seu ampli ventall vocal, el seu estil amb influències diverses, la seva versatilitat com a compositor de molts instruments, juntament amb el seu acurat treball pel que fa al so, han propiciat que moltes altres bandes hagin buscat la seva col·laboració en diversos treballs, i que algunes marques publicitàries l'hagin contractat com a imatge. Darrerament també ha iniciat una carrera com a solista, amb la seva banda xou en viu, The Sick Six. Qui sap si el seu fill Cal Casablancas, del qual diuen que és la seva viva imatge, seguirà les seves petges, tot i que en àmbits ben diferents als dels seus antecessors.