Opinió

On és el diàleg amb els col·legis professionals?

Hem de recordar que, segons el mateix Ministeri d'Economia i Competitivitat, el sector de les professions col·legiades representa el 8,8% del producte interior brut

El Consell de Ministres va aprovar el 2 d'agost passat l'avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals i va decidir sotmetre'l a informació pública. La forma en què s'ha dut a terme el tràmit (sense publicació al BOE ni comunicació de la memòria de l'avantprojecte als col·legis professionals fins ben entrat el mes de setembre) no demostra voluntat de diàleg amb els col·legis professionals, ni amb el sector que representen.

Respecte a això, hem de recordar que, segons el mateix Ministeri d'Economia i Competitivitat, el sector de les professions col·legiades representa el 8,8% del PIB i aquest avantprojecte de llei comprèn no tan sols aquests professionals, sinó tots en general. Només per la seva transcendència en l'economia espanyola, la tramitació de la futura llei hauria de respondre a un mínim de consens amb el sector.

Però aquest consens serà difícil, perquè la llei no respon a una necessitat dels professionals ni dels seus col·lectius. Tampoc no respon a cap necessitat d'adaptació a la normativa comunitària (establerta en la coneguda com a “directiva de serveis”) perquè aquesta adaptació ja es fa ver en l'anomenada llei òmnibus. La raó última de la llei deriva de l'assumpció de determinats compromisos de liberalització de l'economia espanyola assumits pel govern espanyol en el memoràndum d'acords amb la Unió Europea. Però, en tot cas, el problema radica en el fet que la forma en què el govern vol acomplir els seus compromisos (com es diu en el memoràndum, d'adopció de “mesures complementàries per a l'obertura dels serveis professionals”) va més enllà del que la mateixa normativa comunitària ha previst, a més de no restar sotmès a cap indicació específica sobre la seva concreció. Dit d'una altra manera, estem davant d'una norma amb un molt elevat grau de discrecionalitat i d'intervencionisme que va més enllà de les exigències de la normativa comunitària.

Però, a més, ens trobem davant d'un text que no millora la protecció dels consumidors. Ans al contrari; no s'obligarà els professionals a assegurar la seva responsabilitat civil amb caràcter general i la previsió general de no-col·legiació obligatòria impedirà un control efectiu sobre la qualitat de molts dels serveis professionals que es prestin.

En particular, en el cas dels advocats l'avantprojecte trenca la unitat de la col·legiació obligatòria dels advocats sense justificació raonable. Pretén que l'advocat s'hagi de col·legiar si actua en processos judicials i extrajudicials en què sigui obligatòria o facultativa la seva intervenció, i també per prestar assistència lletrada o assessorament en dret en representació d'un tercer, però exceptua –pel que fa a l'assessorament– el cas en què l'advocat hagi establert una relació laboral amb el seu client. Així doncs, es crea la figura de “l'assessor jurídic assalariat” en perjudici del ciutadà i de la qualitat del servei: es genera inseguretat jurídica i pèrdua de confiança en els assessors jurídics, que no oferiran la garantia de l'exigència formativa dels advocats col·legiats, ni el control que generen les normes deontològiques i professionals.

No sembla aquest el camí per fomentar l'activitat econòmica en el sector de l'advocacia. Encara més, seria una altra mesura perjudicial a sumar a d'altres molt perjudicials i desincentivadores, com la implantació de les taxes judicials. Això, deixant de banda que els mateixos professionals que pateixen aquesta davallada de l'activitat s'han vist sotmesos a un important increment de les retencions tributàries, en un sector de perfil majoritàriament autònom o de petita o mitjana empresa. Per això, si la finalitat que hi ha al darrere d'aquesta llei és abaratir els preus de les activitats professionals i tenim present tot el que acabem de dir, el que la llei provocarà en aquest moment de crisi econòmica serà l'expulsió de molts professionals del mercat i una destrucció dramàtica d'activitat econòmica. No sembla tampoc la millor manera de fomentar o d'afavorir l'ocupació (com manifesta expressament la memòria de l'avantprojecte de llei).

En conclusió, ens trobem davant d'una llei que pretén una desregulació general del mercat de serveis que el farà més inestable i insegur, que no fomentarà l'activitat econòmica en el sector i que pot comportar greus perjudicis als professionals que viuen de la seva activitat.

Per tot això, malgrat el moment i la forma en què s'estan fent els tràmits, els diferents col·legis que agrupen les molts diverses professions d'aquest país s'han mobilitzat en defensa dels interessos dels seus col·legiats i de les seves respectives professions. En aquesta línia d'actuació es troba l'ICAB, perquè des del punt de vista de l'advocacia en particular i de les professions en general les modificacions que preveu l'avantprojecte de llei resulten molt transcendents i poden esdevenir dramàtiques per a molts dels seus col·legiats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.