Gran angular

Caprabo enveja Mercadona

Per treure's del cim la imatge de cara, torna als clients la diferència de preus amb la cadena de la competència que puguin trobar

La meitat dels clients comparen els preus amb els de la cadena Mercadona.

“Busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo”, deia un famós anunci del detergent Colón dels anys vuitanta. “Busqui, compari i si ho troba més barat li paguem la diferència”, podria ser l'eslògan de la campanya que la cadena de supermercats Caprabo ha engegat per fidelitzar clients i canviar la imatge que es té que és més cara que la competència. Ha dissenyat un comparador entre els preus dels seus productes i els que ofereix Mercadona amb l'objectiu de garantir als seus clients habituals que gastaran el mateix o menys que si haguessin comprat en els supermercats del grup valencià.

La iniciativa El Comparador consisteix en un comparador entre els preus de 2.500 productes de les dues cadenes, i s'aplica als clients de Caprabo amb targeta client. Quan passen per caixa, i en cas que la seva compra hagi estat més cara que a Mercadona, els clients reben un cupó amb l'import per la diferència de preu que se'ls descomptarà en la seva pròxima compra. Un 47% dels productes inclosos en aquest comparador de preus que s'actualitza cada dia corresponen a marca de fabricant, un 35% a marca pròpia i un 18% són referències de productes frescos; així doncs, aquesta eina compara fins i tot productes Eroski i Hacendado, les respectives marques blanques.

El director general de Caprabo, Alberto Ojinaga, explica que han escollit aquest competidor perquè, segons els estudis d'opinió de l'empresa, aproximadament la meitat dels seus clients comparaven els preus de Caprabo amb els d'aquest supermercat, i que es vol traslladar al consumidor que la cadena controlada pel grup Eroski és tan competitiva com el gegant de la distribució presidit per Juan Roig, que els últims anys ha incrementat substancialment la seva presència i la seva clientela a Catalunya. Caprabo té 360 supermercats a Catalunya, Madrid i Navarra i el 75% del seu negoci és a Catalunya, mentre que Mercadona té a Catalunya 180 dels seus 1.447 supermercats de l'Estat espanyol.

Alberto Ojinaga explica que el comparador és una iniciativa “valenta” i “arriscada”, ja que el client espanyol no està acostumat a aquesta mena de campanyes comparatives, tot i que fa anys que estan permeses. La publicitat comparativa està regulada des de l'any 1988, amb la promulgació de la llei general de publicitat, que la qualifica d'il·lícita “quan no es basi en característiques essencials, afins i objectivament demostrables dels productes o serveis, o quan es contraposin béns o serveis amb uns altres no similars o desconeguts, o de limitada participació al mercat”. La llei de la competència del 2002 especifica per la seva banda que “la comparació estarà permesa si es realitza entre béns o serveis amb la mateixa finalitat o que satisfan les mateixes necessitats, sempre que es realitzi d'una manera objectiva entre una o més característiques essencials, pertinents, verificables i representatives dels béns o serveis entre les quals podrà incloure's el preu”.

A l'Estat espanyol, l'empresa que ha utilitzat més la publicitat comparativa és García Carrión, que el 2007 es va embarcar en una guerra publicitària amb el grup Pascual, explicant que “en els sucs refrigerats pot trobar, entre les varietats de Pascual, el seu suc amb sucre afegit o suc Don Simón, 100% natural”, i que el 2010 va fer una campanya comparativa amb els sucs Granini -“Granini és suc a força de concentrat” i Don Simón és “100% espremut”- que va ser considerada enganyosa per Autocontrol, l'organisme que s'encarrega de regular la publicitat.

El que mana és la percepció del client

J.P

Caprabo va baixar la primavera passada el preu de més de 2.000 productes, i la creació del comparador és senyal que la cosa no li va funcionar... potser perquè Mercadona va ser el primer a baixar preus davant la crisi: un 10% entre l'octubre del 2008 i el febrer del 2009. “El client hi pot comprar tan barat com a qualsevol lloc, volem convertir la realitat en percepció”, diu Ojinaga. Realitat i percepció a vegades no coincideixen, i a més no han de coincidir, segons Seth Godin, autor del llibre sobre màrqueting Tots els comercials són mentiders?, per qui “el producte no té res a veure amb l'èxit o el fracàs en les seves vendes. L'única cosa que importa a l'hora d'aconseguir l'èxit amb un producte és el lloc que la seva marca ocupi en la ment del consumidor i la percepció que aquest tingui de la marca”.

Godin diu que per vendre no s'ha d'intentar satisfer necessitats, sinó desitjos, i que per fer-ho has de vendre una bona història. I que el primer que apareix en un sector de mercat té avantatge per situar-se en la ment del consumidor al davant dels competidors. Però l'important no és ser el primer, sinó que la gent pensi que ets el primer. Per exemple, Apple no va ser la primera companyia que va posar una tauleta al mercat, però el seu Ipad és percebut per la immensa majoria dels consumidors com la primera tauleta.

Les decisions de compra dels consumidors es basen sobretot en la percepció que es té de les marques, i aquestes enfoquen la publicitat per crear una imatge determinada en la mentalitat del comprador. Amb independència de les seves qualitats, si Duracell és sinònim de llarga durada, Volvo de seguretat i Lidl de millor preu és per la publicitat, no pel boca-orella. Sistema aquest, el de boca-orella, que sí li ha funcionat a Mercadona, que no es caracteritza precisament per fer grans campanyes publicitàries.

Amb el temps, la imatge que es fa el consumidor de la millor marca en cada àmbit és molt potent. Conscient d'això, Audi va fer un anunci en el qual s'anaven posant en un tauler quatre clauers -d'Alfa Romeo, Mercedes Benz, Volvo i BMW- que formaven el seu logotip, per vendre que els seus vehicles concentraven les qualitats que el públic atribueix a la competència: respectivament, disseny, comoditat, seguretat i conducció esportiva. Un exemple de publicitat comparativa, molt utilitzada per les empreses nord-americanes. Un clàssic és l'anunci de televisió d'Apple en el qual es presenten dos personatges, el jove i modern Mac i l'adult i seriós senyor PC, que representen moltes situacions i en cadascuna Mac va comunicant els seus avantatges enfront de la competència. Publicitat amb molt d'humor, com l'anunci en francès on el pallasso Ronald McDonald entra d'incògnit a un Burger King i demana una hamburguesa Big King perquè té un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.