La legislació europea sobre preus del roaming -ús del telèfon mòbil a l'estranger- fixa la rebaixa gradual del cost per minut fins a juliol de 2014, quan la trucada no podrà costar més de 19 cèntims (sense IVA), i que per estalviar a partir de l'1 de juliol de l'any que ve els usuaris puguin firmar un contracte amb un altre operador quan estiguin en l'estranger sense haver de canviar de número o targeta SIM. Però la Comissió Europea (CE) vol anar més enllà i ha proposat el paquet legislatiu que denomina Un continent connectat per eliminar totalment aquests recàrrecs i posar fi a l'anomalia que en un mercat tan rendible no hi hagi cap empresa de telecomunicacions que funcioni a tota la UE.

“Volem expulsar del mercat interior els recàrrecs per roaming, no només reduir-los”, afirma la comissària de Telecomunicacions, Neelie Kroes, autora d'una proposta que si és aprovada pels governs de la UE i el Parlament Europeu exigirà als operadors que ofereixin d'aquí a juliol de 2014 plans de tarifes que cobreixin almenys 21 països de la Unió i el 85% de la població sense recàrrecs de itinerància. Les companyies que no facin aquestes ofertes hauran de retallar en aquella data un 67% els preus majoristes de descàrrega de dades des de juliol de 2014 i exposar-se que els seus clients contractin un servei més barat, sens canviar de número, amb una companyia estrangera o una altra de local.

La nova legislació proposada per la CE també prohibeix totalment cobrar per rebre trucades a l'estranger amb el mòbil, i estableix que en les línies fixes el cost de les trucades internacionals no podrà ser superior al de les trucades estatals de llarga distància.

Pel que fa a la neutralitat de la xarxa, Kroes pretén prohibir a les telefòniques que bloquegin o alenteixin serveis rivals com Skype o Whatsapp. En l'actualitat, aquest tipus de restriccions afecten el 21% dels usuaris d'internet en línia fixa i al 36% dels clients d'internet mòbil (200 milions), segons les dades de la comissió. Les companyies sí podran oferir ofertes diferenciades, per exemple per velocitat, i competir en qualitat del servei, sempre que aquestes ofertes no siguin discriminatòries per a cap servei. “La nostra proposta de reglament significa no bloquejar ni alentir els serveis, independentment de la subscripció que tinguis”, subratlla la comissària de Telecomunicacions.

L'executiu comunitari pretén també reforçar els drets dels clients. Els operadors haurien d'informar sobre la velocitat mitjana real que proporcionen als usuaris tant en hores punta com en períodes normals, les limitacions en el volum de dades i les pràctiques de gestió del trànsit. Els reguladors estatals haurien de controlar la qualitat del servei i els usuaris tindrien dret a rescindir el seu contracte si de forma persistent reben una velocitat inferior a la contractada. La durada màxima dels contractes es fixa en 12 mesos.

La CE admet que aquesta proposta representarà per a les companyies una pèrdua d'ingressos de 1.600 milions d'euros, però al·lega que podran recuperar-se en part gràcies al major ús del mòbil en l'estranger. Les companyies ho veuen de manera ben diferent. “La Comissió hauria de prestar més atenció a aspectes com la rendibilitat i els ingressos”, assenyala Serafino Abat, director d'assumptes reguladors de l'associació ETNO, que representa els grans operadors europeus com Telefónica, Orange i Deutsche Telekom. Abat explica que la baixada d'ingressos minvarà la capacitat d'innovació en el sector, i que serà inevitable que les operadores mirin de compensar la pèrdua de benefici per altres mitjans, per exemple, la pujada de preus en les trucades estatals. La CE confia en canvi que la competència mantindrà els preus a la baixa.

El paquet Un continent connectat afegeix al canvi de reglament una recomanació sobre les metodologies de despeses i la no discriminació, amb l'objectiu d'augmentar la seguretat dels inversors i reduir les divergències entre els reguladors. Es tracta d'“una major harmonització i estabilització del que les operadores tradicionals poden cobrar per oferir accés a les seves xarxes” i de garantir que els operadors sense xarxa pròpia “disposen realment d'un accés equivalent”.