Gran angular

Europa ens farà fora?

L'absència d'una menció clara als tractats europeus fa impossible preveure el que passarà però la lògica democràtica i econòmica fan pensar en la permanència de Catalunya.

Catalunya és, a diferència del conjunt de l'Estat, aportadora neta a la UE
La tradició democràtica de la UE fa difícil pensar en un càstig a Catalunya

Podrà mantenir-se dins la Unió Europea (UE) una Catalunya independent? Aquesta sembla la pregunta del milió i la que està centrant darrerament el debat sobre el procés pel dret a decidir. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anat aquesta setmana a Brussel·les en un viatge programat per tractar bàsicament temes econòmics però que arriba pocs dies després que algun membre de la Comissió Europea (CE), i en especial el seu comissari de Competència, Joaquín Almunia, declarés a Barcelona que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.

Cert és que les manifestacions d'Almunia sobre el tema no sempre han estat en el mateix sentit, però les seves paraules i les del seu col·lega Michel Barnier, comissari d'Afers Financers, sobre una sortida immediata d'una Catalunya independent de la UE han estat explotades aquests dies pels sectors contraris a la celebració de la consulta.

Ara bé, deixant de banda la curiosa coincidència que Almunia és espanyol i Barnier francès -dues nacionalitats que no serien precisament les més afins a les aspiracions independentistes del poble català-, hi ha realment arguments per afirmar amb contundència que Catalunya hauria de sortir de la UE si optés per la secessió de l'Estat espanyol? “Qui diu que sap el que passarà no és que s'aventuri massa, és que hi té interessos polítics al darrere”, contesta Antoni Abat, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Copenhaguen, especialista en dret constitucional comparat i autor de l'informe Catalunya independent en el si de la UE.

En aquest sentit, el director de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, afirma que a pesar de les declaracions d'algun comissari “que en tot cas s'han produït com a resposta a la pregunta de periodistes i mai de manera proactiva o per prendre partit”, el paper de la Comissió Europea en aquest procés “és el de ser el més neutrals i respectuosos possible; fins que no hi hagi un escenari concret la Comissió no es pronunciarà”.

A manca d'una menció concreta als tractats de la UE del supòsit que planteja Catalunya, és a dir, de la secessió d'una part d'un estat membre, el més encertat seria dir que tant els que afirmen que Catalunya en quedaria fora com els que diuen que s'hi mantindria defensen posicions sense una base estrictament jurídica. Ara bé, hi ha elements que puguin ajudar-nos a avançar el que podria passar en un escenari futur de secessió? Sí, n'hi ha uns quants.

Un dels arguments més utilitzats pels qui defensen la sortida de Catalunya és que l'Estat espanyol faria ús del seu dret de vet. L'article 49 del Tractat de la UE estableix que el Consell de la UE s'haurà de pronunciar per unanimitat respecte a la petició d'ingrés d'un estat. Per això el catedràtic d'Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, Francesc Granell, aventura que Catalunya tindria barrat el seu ingrés. “Pot el president Mas convèncer els líders europeus perquè donin suport a la seva causa? És clar que sí, però pensar això és pur voluntarisme i ara com ara Catalunya no compta amb prous aliats a Europa i com a mínim hi ha dos estats que votarien que no”, afirma.

BOICOT POSSIBLE?

L'opció d'un boicot espanyol en una hipotètica votació del Consell té, però, dos punts febles. D'una banda, no és gens segur que Catalunya hagués de sotmetre's al procediment d'admissió, diguem-ne estàndard, que el Tractat de la UE marca en el seu article 49 ja que Catalunya és un territori que actualment està dins la UE i, per tant, tindria sentit pensar que per al seu cas s'obrís un procediment extraordinari diferent. En tot cas, i posats a donar per bo que Catalunya s'hauria de sotmetre a l'acord unànime del Consell, un boicot espanyol no només perjudicaria Catalunya. Tal com apunta el professor Abat, “què passaria, per exemple, amb els camions espanyols que volguessin anar cap a Europa via Catalunya? Espanya seria la primera perjudicada pel boicot”.

A més, Abat recorda una dada que el president Mas també ha repetit aquests dies, i és que des del seu ingrés a la UE el 1986, i a diferència del que ha passat amb l'Estat espanyol en el seu conjunt, Catalunya ha estat aportadora neta “i això vol dir que també la UE en sortiria perjudicada si Catalunya en quedés fora”, afegeix Abat.

El moviment independentista català ha mostrat en tot moment la seva intenció i voluntat de continuar formant part de la UE. No va ser casualitat que l'eslògan triat en les manifestacions multitudinàries de la Diada de l'any passat fos Catalunya, nou estat d'Europa. I aquest és de fet un altre argument poderós per defensar que, amb un procediment o altre, una Catalunya independent podria formar part de la UE.

La pregunta és, la Unió Europea, que té en les seves arrels la voluntat integradora dels pobles europeus, voldrà assumir l'expulsió de 7,4 milions dels seus ciutadans? És clar que més d'un cop -i més en aquesta crisi- la UE ens ha demostrat que molt per sobre dels seus principis fundacionals hi ha els interessos dels estats que en formen part, però si més no és una pregunta que cal fer-se a l'hora de pronosticar el que podria passar en un hipotètic escenari de secessió. En aquest punt Antoni Abat planteja encara una altra pregunta a tenir en compte. “Deixarà la UE sense drets els europeus que viuen a Catalunya?”

Un altre element clau en l'encaix que tindria una Catalunya independent a Europa és l'euro. Els detractors del dret a decidir han especulat i en més d'un cas afirmat que Catalunya quedaria fora de l'euro, però de nou hi ha prou arguments per rebatre aquesta hipòtesi.

D'entrada, com explica el director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la UPF i membre del Col·lectiu Wilson Jordi Galí, “ningú no ens pot impedir fer servir l'euro”. De fet, tant Montenegro com Kosova van optar per aquesta decisió de manera unilateral, és a dir, sense cap acord previ amb els països membre de l'eurozona.

Evidentment aquesta no seria una alternativa gaire atractiva ja que ni Montenegro ni Kosova tenen cap dret reconegut i, per tant, no gaudeixen de cap benefici d'estar dins el sistema euro. Una solució intermèdia seria l'estatus que tenen Andorra, San Marino, Mònaco i el Vaticà. Tots quatre van signar acords amb la UE per tal de fer servir l'euro, i tot i que no tenen capacitat de decisió en la política monetària comuna, sí que poden imprimir moneda i accedir a les subhastes de liquiditat del BCE directament.

Catalunya podrà comptar amb l'euro, però evidentment el que interessa és mantenir l'estatus actual, que com a membre de ple dret de l'eurozona a través de l'Estat espanyol, té veu i vot al BCE. És clar que ens podríem plantejar fins a quin punt l'Estat espanyol fa notar aquest privilegi, però això seria un altre debat.

A banda del dret a dir la seva, el més important és que el sistema financer d'una futura Catalunya independent tingui accés a la liquiditat del BCE, és a dir, a les seves subhastes i aquí Galí destaca que “l'únic requisit que es demana és tenir una filial o sucursal dins la UE i que el país d'origen respecti i tingui homologada la supervisió bancària”. I posats a imaginar escenaris futurs, Galí té clar que “Europa prioritzarà l'estabilitat del seu sistema financer a l'opció de castigar Catalunya per la seva independència”.

Encara un altre argument que es pot posar sobre la taula és el perjudici que suposaria per a les indústries europees una futura sortida de Catalunya de la UE. Serà suficient la pressió que puguin fer gegants com Volkswagen-Seat per votar a favor de Catalunya? Per a Francesc Granell, “la presència d'indústries europees a Catalunya no serà un element determinant”, però en tot cas és un element més a tenir en compte a l'hora de valorar una resposta racional per part d'Europa.

I en tot cas, la resposta a la pregunta sobre si Europa deixarà Catalunya fora implica també analitzar què ens indiquen els principis democràtics de què fa bandera la UE, i aquí sí que realment resulta difícil imaginar que el gruix d'Europa deixarà a l'estacada la voluntat democràticament i pacíficament manifestada pel poble català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.