Opinió

Reforma laboral, un remei inútil contra l'atur

La reforma laboral ha sofert importants modificacions. En primer lloc, i sota el meu punt de vista, la més significativa és l'eliminació de l'acomiadament exprés

Ens trobem travessant una situació econòmica difícil, que ha posat en relleu la insostenibilitat del nostre model juridicolaboral. Espanya es troba subsumida en la crisi econòmica més important de la seva història, cosa que indirectament afecta el mercat laboral i amb això les empreses del nostre país.

Davant d'aquesta situació s'ha intentat pal·liar els efectes de l'esmentada crisi amb remeis insuficients per afrontar aquesta situació. La veritat és que davant d'aquest panorama era urgent un paquet de reformes en matèria de dret de treball per poder equilibrar, en la major part del possible, la desigualtat en què ens trobàvem.

Això provoca que s'hagi hagut de reformar la legislació en aquest sentit amb la finalitat d'estabilitzar la situació, amb la fomentació i estimulació de noves contractacions, així com l'abaratiment de la indemnització per salvaguardar els interessos tant del treballador com del mateix empresari.

Fruit d'aquesta situació entra en vigor l'11 de febrer de 2012 el Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, on s'estableixen mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. L'objectiu d'aquesta regulació és arribar a aconseguir un equilibri entre la productivitat i la competitivitat.

La seva ràpida confecció i publicació semblava oferir un altre marc jurídic a fi de pal·liar la situació i estabilitzar l'ocupació. S'apliquen mesures per fomentar la nova contractació, la reducció dels dies per any treballat en les indemnitzacions, l'ampliació de causes de l'acomiadament objectiu, la falta d'autorització prèvia per als expedients de regulació d'ocupació, la supressió de salaris de tramitació, així com una infinitat d'accions que semblaven, en un primer moment, la solució al problema latent. No obstant això, a la vista de la seva aplicació resulta que es frustra l'objectiu.

La reforma més transcendent és la variació dels acomiadaments improcedents. Cal recordar que abans de l'esmentat reial decret, que va entrar en (RdLlei 3/2012), la gran majoria dels acomiadaments que efectuaven les empreses eren coneguts com a acomiadaments exprés. Es caracteritzaven pel reconeixement de la improcedència en la mateixa carta d'acomiadament així com la posada a la disposició de la quantitat corresponent a 45 dies per any de servei amb el topall de 42 mensualitats, no era necessari acudir al jutjat.

Actualment aquesta situació era insostenible, ja que les empreses no tenien liquiditat per efectuar el pagament d'elevades indemnitzacions i mantenien els treballadors en plantilla, provocant això una major antiguitat en la mercantil.

ACOMIADAMENT EXPRÉS.

Però, des del passat 13 de febrer de 2012 –i després del corresponent tràmit parlamentari, en la Llei 3/2012, de 6 de juliol (BOE 07.07.2012)-, la coneguda reforma laboral ha sofert important modificacions. En primer lloc, i sota el meu punt de vista, la més significativa és l'eliminació de l'acomiadament exprés. De manera que si l'empresa vol realitzar un acomiadament reconeixent la improcedència i que la indemnització segueixi estant exempta de tributació, és necessària una conciliació prèvia davant el Departament d'Empresa i Ocupació o al jutjat.

Davant aquesta situació, és recomanable buscar assessorament jurídic des de l'inici de la negociació. En aquests supòsits la indemnització es redueix a 33d/a per a tots els contractes indefinits signats a partir del 13 de febrer, i no es pot superar la quantitat que correspondria a 24 mensualitats. Amb l'excepció que per als contractes vigents en el moment de publicació de la reforma, és a dir, anteriors al 12 de febrer, la quantitat corresponent serà l'equivalent a 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats fins al 12.2.2012, i de 33 dies per any treballat amb 24 mensualitats des del 13.2.2012 fins a la data d'efectes de l'acomiadament.

S'introdueix en el reconeixement de la improcedència de l'acomiadament la novetat de l'abolició dels salaris de tramitació, i només podran ser aplicables en supòsits de readmissió del treballador.

Per això, contra la retòrica que la norma serviria per crear ocupació, la realitat és que les taxes d'atur estan arribant a màxims insospitables, malgrat el lleu descens que ha tingut en els darrers dies pel període de vacances en què ens trobem, per la qual cosa queda buida de contingut la finalitat de la norma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.