Gran angular

Xantatges entre poders als EUA

Obama tanca parcialment l'administració agafant-se a una llei ideada per evitar que el govern gasti més del que permet el Congrés

Des de Carter, s'interpreta que seria delicte tenir gent treballant sense fons
A Catalunya, el pressupost es prorroga automàticament

El sistema polític dels Estats Units és més presidencialista que els parlamentaris d'Europa, però ja li agradaria a un Barack Obama amb minoria a la Cambra de Representants tenir el marge de maniobra que en les mateixes condicions té Artur Mas davant el Parlament català.

Fa dos dimarts, el govern federal nord-americà va tancar els serveis no essencials i va enviar a casa uns 800.000 dels 4,5 milions de treballadors que té perquè aquell dia el Congrés no havia aprovat el pressupost de l'any fiscal 2014, que comença l'1 d'octubre. I va tancar per pressionar els republicans, que volen ajornar la reforma sanitària, agafant-se al peu de la lletra la llei antidèficit, promulgada el 1870 per posar fi al costum del govern de comprometre més despeses que les aprovades i després obligar el Congrés a proporcionar fons addicionals per evitar incompliments de contractes. L'Oficina de Comptabilitat del govern nord-americà destaca que s'enfronten a dos anys de presó i multa de 5.000 dòlars els empleats que violin aquesta llei, que prohibeix qualsevol despesa federal sense que prèviament s'hagi aprovat al Congrés la corresponent provisió de fons. Però el tancament de serveis no era considerat necessari quan el govern es quedava sense diners -només es retardaven pagaments- fins que l'any 1981 Jimmy Carter va interpretar que seria delicte mantenir el personal -a excepció del que treballa en seguretat i salut- en el lloc de treball sense fons aprovats per pagar les nòmines.

Capgirant l'esperit de la llei, pensada per evitar xantatges de l'executiu al legislatiu, Carter va fer xantatge als republicans, i va aconseguir que aprovessin un pressupost després de cinc congelacions. Presidents posteriors, tant demòcrates com republicans, van seguir l'exemple, i des de 1981 hi ha hagut cinc parades més del govern; la més llarga va durar 21 dies, sota el mandat de Bill Clinton, a qui el Congrés es negava a aprovar el pressupost, com ara per discussions sobre sanitat.

És impossible que a Catalunya i Espanya passi una cosa semblant, ja que la llei pressupostària espanyola i la de finances catalana estableixen que el pressupost de cada any ha d'estar aprovat abans de l'1 de gener, però que si això no és possible per la causa que sigui es considerarà prorrogat automàticament el de l'any anterior en els seus crèdits inicials. El govern es pot passar un any, com ha passat el 2013, sense portar a debatre el pressupost al Parlament, i no es tracta d'una excepció per la discussió amb el govern espanyol sobre el sostre de dèficit: 16 dels 35 pressupostos de la Generalitat des de 1978 han estat prorrogats, la majoria fins a l'estiu però el 1984 es va arribar a aprovar-los nou dies abans que acabés l'any.

Tornant als Estats Units, l'aturada representa, segons la informació que va difondre el 2 d'octubre el govern, el tancament dels parcs nacionals i monuments, la paralització dels préstecs a pimes i agricultors i la suspensió de les activitats d'inspecció dels permisos i de la investigació, i pot afectar serveis essencials per a nens i persones de la tercera edat, així com al pagament de pensions de veterans de guerra.

“Centenars de milers d'empleats federals, incloent-hi molts a càrrec de protegir-nos d'amenaces terroristes, defensar les nostres fronteres, inspeccionar els nostres aliments i mantenir els nostre espai aeri segur treballaran sense pagament fins que acabi el tancament del govern. Centenars de milers d'altres empleats federals estaran subjectes a la immediata i indefinida suspensió del seu treball sense pagament”, deia el govern, fent-ne un gra massa. Perquè si el Congrés vol es poden autoritzar les despeses que es vulgui sense necessitat de tenir un pressupost. Per exemple, una setmana abans de l'aturada es va aprovar una llei perquè els militars continuessin pagant, i el dia 5 el Departament de Defensa va fer-ne una interpretació flexible i va ordenar tornar a la feina a la majoria dels 400.000 funcionaris civils que treballen per als militars. A més, el Congrés ha aprovat el pagament retroactiu als 800.000 empleats federals afectats pel bloqueig.

Per als treballadors públics no essencials, doncs, la picabaralla entre el poder executiu i el legislatiu s'ha convertit en unes vacances pagades extres. Per a l'administració federal, l'aturada parcial implica la pèrdua d'ingressos de turistes pel tancament dels parcs i els monuments i per les taxes que es deixen de cobrar pels serveis. Amb l'aturada de tres setmanes de Clinton es calcula que el descens d'ingressos va ser de 1.400 milions de dòlars.

El que preocupa és el sostre de deute

La disputa pel pressupost nord-americà preocupa poc els mercats financers. El que els preocupa és que no hi hagi acord per elevar el sostre del deute públic que fixa el Congrés, de 16,7 bilions de dòlars (12,3 bilions d'euros), i al qual s'arribarà el dia 17. Si no hi ha acord, no es podrà emetre més deute, i en teoria això afectaria la capacitat de pagar els interessos de l'existent. Aquesta possibilitat va fer que fa dos anys, quan hi va haver una picabaralla semblant amb un acord d'última hora, l'agència S&P retirés la màxima qualificació al deute dels EUA. Ara tot indica que tampoc hi haurà suspensió de pagaments. Aquest dijous, els republicans van oferir a Obama estendre durant sis setmanes i sense condicions el límit, per tenir temps a negociar mesures de reducció del dèficit.

A Espanya el límit de deute no és una quantitat sinó un percentatge. La llei d'estabilitat pressupostària fixa un màxim de deute públic de totes les administracions en un 60% del PIB , a excepció de circumstàncies excepcionals com les actuals, i que si es passa no es pot emetre més deute. Mentre no s'aconsegueixi, el govern espanyol fixa cada any un objectiu, que per al 2013 és del 91,4%. Va ser superat al setembre, amb un 92,2% (942.758 milions d'euros).

Imatge empobrida

Les negociacions amb els republicans van portar Obama a cancel·lar una gira per l'Àsia, que incloïa la participació en la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC)-amb entrevistes amb els presidents xinès i rus- i visites a Brunei, Malàisia i Filipines. ”Tot i que la decisió s'entén perfectament, projecta una imatge pobra dels Estats Units com un país políticament disfuncional i al límit d'una altra crisi econòmica”, va opinar Ian Storey, expert de l'Institut d'Estudis del Sud-est Asiàtic de Singapur. “Mentrestant, la rica i segura d'ella mateixa Xina tindrà el camp lliure per a ella sola”, va afegir.

En un cas semblant, la segona ronda de negociacions del Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la UE s'havia de fer aquesta setmana, però ha estat cancel·lada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.