Catalunya, país de boscos però que malden per explotar tots els seus potencials, tant en el vessant econòmic, com en el d'eina de primer ordre per combatre el canvi climàtic. Catalunya es vol afegir a la nova estratègia de la UE per al bosc, en què aquests apareixen com a reservoris no només de fusta per nodrir una indústria de transformació, sinó de tota mena de productes de valor afegit per a indústries com la farmàcia o el tèxtil. També, en un entorn, l'europeu i el nostre, amb greus problemes de dependència energètica, la biomassa que es pot extreure dels nostres boscos esdevé una nova font renovable que ha de guanyar molt de pes en el mix energètic del futur més pròxim. Cal dir que totes les expectatives que aixeca la silvicultura necessiten unes noves regles del joc, adequades a la difícil tasca dels propietaris forestals, que amb penes i treballs aconsegueixen treure alguna rendibilitat del bosc, que també ha patit els darrers anys fortes retallades en el capítol d'ajuts. En aquest sentit, cobra importància la proposta dels propietaris que la inversió en gestió forestal sigui mereixedora d'exempcions fiscals, cosa que es podria traduir en la creació de nous llocs de treball. El nou Pla General Forestal de la Generalitat vol incidir en aspectes que poden ajudar a donar més vigor a l'explotació forestal, com ara millorar la xarxa viària en què es desenvolupa el circuit de l'extracció i transport de la fusta. Dins del nou concepte de bosc multifuncional, tampoc no podem oblidar altres vies per generar ingressos, com el turisme, fer pagar una llicència al boletaire o el pagament de serveis ambientals.