Gran angular

Els metges s'hi deixen un ronyó

Barcelona s'ha convertit en la destinació líder a Europa en l'organització de congressos sanitaris i mèdics, un dels àmbits del turisme de negocis que més impacte econòmic tenen a la ciutat

El col·lectiu mèdic és un dels que més despesa destinen als seus trasllats

Barcelona és una de les ciutats estrella en la captació de congressos mèdics. Aquest any s'hi ha celebrat el segon i el tercer esdeveniments sanitaris europeus més importants a Europa, que sumats a d'altres més petits han suposat l'arribada de quasi 107.000 facultatius.

Els 20 congressos mèdics més rellevants, amb una assistència per sobre de 5.000 congressistes, tenen en la capital catalana una parada quasi obligada de manera periòdica. I això que la competició per atreure aquestes trobades científiques, on els sanitaris coneixen les darreres novetats farmacològiques i de processos de la seva especialitat, és una cursa molt dura amb contrincants com París, Viena o Londres.

Segons dades de Barcelona Convention Bureau (BCB) -una entitat amb 30 anys d'història dedicada a la captació de congressos i l'artífex que avui Barcelona sigui tan bona plaça per a aquests quefers-, des de l'any 2009 Barcelona ha estat la seu de quasi 400 mítings sanitaris, que han suposat la visita de 440.000 congressistes.

És justament aquest perfil de visitants el que ha situat la capital catalana tan bé en les estadístiques de turisme de congressos. En els darrers cinc anys, segons les darreres dades del Congress and Convention Association (l'ens de referència en el turisme de congressos mundial), Barcelona ha estat la primera ciutat del rànquing en nombre d'assistents. La segueix Viena en segona posició i Madrid no surt fins a la vintena.

I per seguir en aquesta cascada de xifres que certifiquen la bona posició, la Ciutat Comtal ha estat en un període de 20 anys seu en quatre ocasions del congrés europeu de cardiologia, el més massiu i cèlebre de tots els sanitaris existents. De fet, cada convocatòria atrau més de 30.000 assistents.

La importància per a la ciutat de Barcelona de ser al pòdium de ciutats amables per als congressos sanitaris és que mentre que a la majoria de sectors aquesta mena de trobades professionals han anat desapareixent, en el cas dels mèdics no només es mantenen sinó que creixen en assistència i en convocatòries. I això que les legislacions arreu d'Europa ja no permeten als laboratoris farmacèutics sufragar els viatges als facultatius. “Aquests congressos són una eina imprescindible per posar-se al dia dels avenços científics i les novetats farmacològiques”, explica Christoph Tessmar, el director del BCB.

Per entendre com s'ha anat aconseguint ser tan atractius per als esdeveniments mèdics, el responsable de congressos sanitaris de Fira de Barcelona, Pere Camprubí, explica que el 2004 va suposar un punt d'inflexió en el lideratge de Barcelona. Aleshores es va acabar el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, arran del Fòrum de les Cultures. Aquesta infraestructura, més el Palau de Congressos de la Diagonal i posteriorment l'ampliació de la Fira de Barcelona a l'Hospitalet amb el nou recinte, va servir per dotar la ciutat d'un equipament amb capacitat per atreure els congressos més nombrosos i més exigents tècnicament. “La tasca del Barcelona Convention Bureau, els atractius turístics de la capital catalana, la seva oferta hotelera, de restauració i les facilitats de mobilitat han estat els altres ingredients màgics”, considera Camprubí.

Més enllà de les infraestructures, convé tenir en compte que Catalunya disposa d'una comunitat mèdica molt qualificada que li fa sumar encara més punts en aquesta cursa. Els organitzadors de cada congrés sanitari, que habitualment són associacions europees de metges especialistes, sempre compten amb un grup de metges locals per organitzar els programes científics, i el seu dinamisme i reconeixement global són essencials.

I per si no n'hi hagués prou, els números juguen a favor de la capital catalana. “Hi ha nombroses estadístiques que demostren que qualsevol congrés quan se celebra aquí assoleix millors resultats”, recorda Tessmar, qui afegeix que els organitzadors del darrer congrés de malalties pulmonars, celebrat a Fira Barcelona a principis de setembre, els han confessat que ha estat el que millors resultats econòmics els ha donat de la seva història. No són els únics que els han fet aquesta afirmació.

Carlos Aparicio, també sanitari i president del Barcelona Centro Médico, una associació dedicada a la captació de turisme sanitari, explica que els tres requisits que un congressista sanitari posa per assistir-hi són: en primer lloc, que la trobada tingui un interès científic; en segon, el networking que li pugui generar la seva estada, i en tercer lloc, però també determinant, els atractius turístics de la ciutat on se celebra. “Els dos primers depenen dels organitzadors i el segon normalment es dóna si el programa científic és bo. Ara bé, el requisit turístic, Barcelona el té més que guanyat”, explica Aparicio.

A banda d'inflar el sentiment d'orgull, estar en el circuit de les ciutats captadores d'aquesta mena d'esdeveniments no és cap ximpleria. Per una banda, per l'impacte econòmic que genera i per l'altra, pels efectes beneficiosos que representa per al sector sanitari local.

En termes econòmics, segons dades del BCB, un congrés mèdic de 20.000 assistents té un impacte directe sobre la ciutat de 60 milions d'euros, així que si se sumen tots els que s'han realitzat des de l'any 2009 la xifra puja a 1.320 milions d'euros. Des de Fira Barcelona afegeixen que cada congressista sol fer una despesa diària d'uns 500 euros aproximadament, quan un turista normal, que s'allotja en un hotel, se sol gastar 192 euros.

Tot i que encara no se saben les dades exactes, Tessmar assegura que aquests congressos aporten més benefici a la ciutat que qualsevol altre, amb permís del Mobile World Congress, ja que tenen constància que el col·lectiu mèdic és un dels que més despesa realitza en els seus desplaçaments.

Aparicio assegura que és habitual que als congressos el facultatiu hi vagi amb la parella i aprofitin el temps lliure per fer turisme, cosa que suposa una despesa doble, d'un col·lectiu generalment amb un nivell adquisitiu alt.

Tessmar afegeix que hi ha més impacte econòmic perquè a més del que són les despeses pròpies del congrés, és habitual que les firmes farmacèutiques organitzin esdeveniments paral·lels amb presentacions de productes al voltant d'un àpat que fan augmentar més la recompensa econòmica a la ciutat que els acull.

I fins quan es pot seguir amb aquest lideratge? De moment, tot i que encara no volen especificar en quines especialitats per un acord de confidencialitat, des de BCB asseguren que ja tenen 15 congressos sanitaris confirmats, d'aquí al 2020. El futur, doncs, sembla garantit, ara bé, millor no adormir-se sobre els llorers, perquè hi ha ciutats que premen l'accelerador amb força.

PRECS.

Tessmar demana més suport institucional. “No només és una qüestió de pressupost, que també ho és, sinó més presència dels representants públics i donar més facilitats”, considera. I fa un toc d'atenció als hotelers perquè moderin la pujada dels preus de les estades per als congressistes.


Els grans salons

European dental forum

Odontòlegs i neuròlegs també volen ser-hi

La vuitena edició del Fòrum Dental, que es va celebrar al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona entre l'11 i el 13 d'abril, va ser visitada per més de 4.300 odontòlegs i professionals del sector. El congrés European Dental Forum va reunir en el marc del saló odontòlegs, protètics, higienistes i logopedes procedents de tot el món.

La passada edició del Fòrum Dental va rebre la visita de 10.000 professionals. El Fòrum Dental 2013 va ser el primer esdeveniment del sector que va englobar l'exposició dels productes de més de 150 empreses i l'European Dental Forum, el congrés internacional que va comptar amb més de 50 experts entre odontòlegs, protètics, higienistes i logopedes que van presentar les seves ponències a un públic de més de 1.000 assistents.

L'altre dels congressos més destacats que ha tingut cita enguany a Barcelona ha estat l'Europeu de Neurologia, que va aplegar del 8 a l'11 de juny més de 3.000 experts en neurologia que van presentar els avenços en Parkinson, trastorns del son i apoplexia.

CONGRÉS DE LA SOCIETAT EUROPEA DE RESPIRACIÓ

Els pneumòlegs prenen oxigen a la capital catalana

El congrés anual de la Societat Europea de Respiració aconsegueix cada any la medalla de plata en assistència a la seva cita. Aquest any ha estat Barcelona el marc d'aquesta trobada científica. Entre el 7 i l'11 de setembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, més de 20.000 delegats, entre pneumòlegs i altres professionals del camp de la salut, van analitzar els darrers avenços en prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties pulmonars, que provoquen una de cada sis morts al món. La trobada és ineludible per a molts facultatius ja que on es presenten els últims avenços en diagnòstic i tractament de malalties pulmonars és en el congrés anual de la Societat Europea de Respiració (ERS), el més important del món en aquest àmbit. Els experts van posar especial èmfasi a conscienciar sobre els efectes nocius del tabaquisme, que continua sent la principal causa d'aquest tipus de patologies. El congrés comptava amb un programa científic i formatiu amb més de 4.300 presentacions tècniques i també disposava d'una zona d'exposició de productes.

diabetis

Uns 19.000 especialistes en diabetis en plena Mercè

El de diabetis és el tercer congrés mèdic més important del món, pel seu programa científic i perquè té una assistència mitjana de 19.000 participants. Aquest és un dels 20 congressos amb més participació.

Aquest any, del 23 al 27 de setembre el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona va acollir aquesta cita que organitza anualment l'Associació Europea per a l'Estudi de la Diabetis. El director general de Barcelona Convention Bureau, Christoph Tessmar, explica que els organitzadors reconeixien que havia estat el millor congrés de la seva història. “Tots els actes distribuïts per la ciutat per la Mercè i un partit del Barça han suposat una oferta addicional molt valorada pels congressistes”, afegia.

La trobada incloïa un destacat programa científic amb la participació d'experts de primer nivell. Durant cinc dies es van presentar els últims avenços en prevenció, diagnòstic i tractament d'aquesta malaltia, que afecta gairebé 400 milions de persones al món i que es considera la principal malaltia endocrina del segle XX, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A l'Estat, un 15% de la població adulta és diabètica.

cardiologia

La gran cita del cor portarà 30.000 assistents el 2014

Les malalties del cor són sens dubte l'especialitat que més congressistes atreu del món. Cada any mou més de 30.000 visitants.

Al setembre vinent Barcelona tornarà a ser la seu del congrés número u mundial. Aconseguir ser la seu d'aquesta trobada és un dels objectius més desitjats per la majoria de ciutats europees que organitzen aquesta mena de certàmens. De fet, en només els poc més de quatre dies que dura, es calcula que té un impacte econòmic directe a la ciutat on se celebra de 90 milions d'euros.

El congrés que organitza la Societat Europea de Cardiologia es va celebrar per primer cop a Barcelona el mateix any dels Jocs Olímpics i s'ha repetit uns quants cops més.

Segons dades de la SEC, el cost econòmic de les malalties cardiovasculars a Europa va ser de 168.757 milions d'euros i l'Estat espanyol va ocupar el cinquè lloc de països, amb una despesa de quasi 7.000 milions d'euros. Aquesta malaltia és la primera causa de mortalitat a tot l'Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.