El govern central ha anunciat la intenció de modificar el concepte de pime. Aquesta és una qüestió clau per fer efectives les polítiques dirigides a afavorir-ne el desenvolupament. No és comprensible que s'estigui legislant sobre pimes sense tenir clar el col·lectiu d'empreses a les quals s'adrecen aquestes normes. Davant l'actual confusió en la definició es fa difícil prendre's seriosament la voluntat de suport a les pimes que expressa el govern. Només cal fer una ullada a la normativa fiscal per comprovar el desgavell.

L'Impost sobre Societats estableix un règim fiscal especial per a les “empreses de reduïda dimensió”. El règim, que preveu una sèrie d'incentius, és aplicable a les empreses amb xifra de negocis inferior a 10 milions d'euros. A més, als efectes de promoure'n el creixement, el règim també és aplicable durant els tres exercicis posteriors a l'exercici en què se superi el límit de 10 milions. No obstant això, als efectes de l'IVA i retencions, es considera “gran empresa” aquella amb una facturació superior als 6.010.121,04 euros. És a dir, una empresa que factura 8 milions acaba sent una “gran empresa de reduïda dimensió”, segons IVA i impost de societats, respectivament.

El desgavell normatiu arriba més lluny, encara. Si bé el règim d'empreses de reduïda dimensió afavoreix les empreses en creixement, el mateix Impost sobre Societats penalitza les empreses que assoleixen una xifra de negocis de 20 milions restringint la deducció fiscal de les amortitzacions i la compensació de pèrdues, i incrementant considerablement les quantitats a pagar en concepte de pagaments fraccionats. Tot plegat sembla un cúmul de despropòsits que no ajuda les pimes ni n'estimula el creixement.

Podríem citar moltes més mostres del desconeixement del legislador d'una qüestió, la definició de pime, que la Unió Europea té molt clara. D'acord amb les recomanacions de la comissió, la dimensió d'una empresa depèn fonamentalment dels efectius que hi treballen, ja que aquest és l'indicador més clar de la disponibilitat de recursos i estructura per afrontar les seves obligacions. Una empresa amb menys de 10 treballadors es considera microempresa; entre 10 i 49 treballadors és petita; entre 50 i 249 treballadors, mitjana, i té la consideració de gran empresa a partir de 250 treballadors. Per millorar la definició aquest paràmetre es pot complementar, a criteri dels estats membres, amb la xifra de negocis, o bé amb el valor de l'actiu.

La voluntat política de suport real i efectiu a les pimes es demostra amb fets i, ara per ara, les notícies que rebem no són gens engrescadores. El projecte de llei de mesures de fiscalitat mediambiental i altres mesures tributàries prorroga i augmenta considerablement la pressió fiscal per a les empreses, mentre que la recentment aprovada llei d'emprenedors es queda molt curta en el seu contingut: l'IVA pel criteri de caixa serà difícilment aplicable pel rebuig dels clients de les empreses que s'hi acullin, i el tan reclamat incentiu a la reinversió de beneficis té un abast molt limitat.

El govern farà molt bé d'establir una definició de pime d'acord amb Europa que serveixi de patró per al conjunt de normes dirigides a les pimes, però necessitem menys promeses i més mesures efectives de suport. La pressió fiscal sobre les pimes és excessiva i provoca desencís en el petit empresariat. Si aquestes mesures triguen molt a arribar, malauradament ja no hi serem a temps.