Les darreres setmanes la Xina ha estat relativament absent de l'actualitat internacional, centrada en els problemes fiscals dels EUA, la contínua inestabilitat al Pròxim Orient i els tímids senyals de recuperació a la Vella Europa. Certament el “gegant asiàtic” sol actuar de manera força discreta i tranquil·la, i sembla que cada cop s'acosta més als estàndards occidentals en vacances i festius. Després de la Festa de la Tardor, ha arribat la Festa Nacional de l'1 d'octubre, fent que algunes empreses xineses estiguin absents durant gairebé un mes, un fet inèdit fa només 5-6 anys.

Una Xina cada cop més “occidental” en l'àmbit laboral té també repercussions que van més enllà del simple calendari. L'augment en els costos salarials xinesos ha superat els dos dígits molts anys, de manera que la diferència de cost amb Occident es retalla dia rere dia. Un popular estudi d'una consultora americana, amb el revelador títol Made in America, again, estimava que el 2015 la diferència de cost entre els EUA i la costa xinesa seria de tan sols un 10-15%, un cop ajustada per la productivitat. Amb aquesta diferència tan minsa ja no sortiria a compte fabricar a la Xina un bon nombre de productes, especialment aquells destinats al propi mercat nord-americà i amb elevats costos de transport, com els mobles, electrodomèstics o maquinària.

Segons la prestigiosa consultora americana, la “relocalització” de la Xina a Europa serà menys pronunciada i més lenta del que passa als EUA. Malgrat aquesta predicció no són poques les empreses catalanes que ja han començat el seu “retorn a casa”, des del tèxtil fins a les joguines, passant pels components d'automoció. La producció a la Xina esdevé clau per a aquelles empreses que volen vendre al mercat xinès o asiàtic, però té molt menys sentit en molts altres casos.

Contràriament al que alguns poden creure a Occident, les empreses i autoritats xineses són ben conscients del fenomen que s'està vivint. En vista de l'irreversible augment dels costos laborals i energètics, així com de les exigències de tipus mediambiental, són molts els fabricants xinesos que han optat per subcontractar al Vietnam, Laos, Índia o Bangladesh. D'altres, en canvi, opten per la recerca de més valor afegit en la forma de millores tecnològiques, marques, dissenys i patents.

L'actual Pla Quinquennal del govern xinès estableix per primer cop la creació de marques xineses o controlades pels xinesos com una de les prioritats d'acció els propers anys. Als darrers mesos ja han passat per Catalunya grups d'empresaris xinesos del metall i del tèxtil a la recerca de marques, patents i tecnologies avançades que els permetin afegir més valor als seus productes.

En vista de la manca de recursos de moltes empreses catalanes, aquesta necessitat dels xinesos obre la porta a noves fórmules de col·laboració que permetin als nostres empresaris posar en valor els seus actius intangibles i alhora abordar un mercat emergent com és el xinès, difícilment accessible de manera directa en un moment d'estretors com l'actual.