El 15% del peix que ven Mercadona és del dia i de la llotja més propera
109 botigues catalanes de la cadena venen peix comprat a les subhastes.
El 90% de les compres de les matèries primeres són a productors espanyols
Mercadona va implementar aquest setembre a Catalunya el sistema de compra directa de peix a les llotges més properes a les botigues, que ja funciona en 109 dels 203 establiments que la cadena valenciana té en aquest territori, nombre que s'anirà ampliant progressivament.
Laura Montero, responsable de compres de peix de Mercadona a Catalunya, explica que mitjançant el sistema de “microbombolles” cada llotja -on es participa a la subhasta com un peixater més- serveix a les botigues properes que té assignades, a una hora màxima de distància de la furgoneta per assegurar que hi ha temps per vendre el mateix dia el peix fresc comprat en les subhastes de matí i tarda. “Treballem a preu de mercat, sense rebentar preus; això sí, procurem estar un cèntim per sota dels altres. La mitjana és que entre un 10 i un 15% del peix que hi ha al taulell sigui fresc. Prioritzem sempre el peix estatal, però als taulells n'hi ha d'haver de congelat perquè amb la producció espanyola no n'hi ha prou", assenyala Montero.
La venda de peix de llotja forma part forma part de la cadena agroalimentària sostenible, una iniciativa que Mercadona va engegar el 2010 en el sector hortofructícola i en la qual es van incorporar el 2011 el sector pesquer i ramader que recull el compromís d'utilitzar matèria primera amb origen espanyol sempre que sigui possible. “Com a conseqüència, no només s'ha reforçat el paper estratègic dels camps, ports i granges, sinó que també s'ha iniciat un procés que millora la productivitat d'aquest sector i que redunda en benefici dels consumidors, ja que es disposa d'una indústria estatal més competitiva”, assenyala la cadena, que amb la incorporació de Catalunya ja compra en llotges de totes les comunitats autònomes que tenen costa.
El 90% de les nostres compres és fan a més de 20.000 productors espanyols de matèries primeres, als qui es va pagar l'any passat 17.380 milions d'euros. Manté acords estables amb 4.200 agricultors, 3.200 ramaders i més de 4.500 pescadors de 41 confraries de tot l'Estat, on es compren diàriament més de 90 tones de peix de llotja. Amb la cadena agroalimentària sostenible es busca que “totes les baules, des del camp fins al consumidor final, es vegin beneficiades mitjançant relacions basades en la transparència, l'estabilitat i l'eficiència que generin especialització i sinergies entre tots els actors”. Com a exemple d'aquesta aposta, l'any passat, Mercadona i les seves interproveïdores làctiques de la marca Hacendado van acordar pagar 2,5 cèntims més per litre de llet adquirida als ramaders sense repercutir l'increment en el preu final als clients.
CREIXEMENT.
En el marc de vincular pat de la retribució als beneficis i a la productivitat, va repartir entre els treballadors 240 milions d'euros en concepte de primes per objectius. Sumant-hi una compensació extraordinària de 23 milions d'euros que la companyia va repartir per neutralitzar els efectes derivats de la pujada dels trams de retenció de l'IRPF, la companyia va garantir que el 2012 tots els treballadors cobressin almenys el mateix salari net que el 2011.
“Mercadona continuarà reforçant la seva aposta per l'ocupació de qualitat; i com a president de la companyia per mi és un orgull poder dir que qualsevol caixer o reposador amb més de quatre anys a Mercadona disposa d'un salari que, incloses les primes per objectius, supera els 1.600 euros nets al mes”, va dir el seu president, Juan Roig, en la presentació dels últims resultats.
El 2012, la inversió va ser de 650 milions d'euros, quantitat que es va destinar principalment a l'obertura de 60 botigues noves, fins a acabar l'any amb 1.411 supermercats. A banda d'això, la companyia ha destinat recursos importants a l'equipament i la reforma de 55 supermercats i a obres com les del bloc logístic d'Abrera. Per al 2013 hi ha prevista una inversió aproximada de 600 milions d'euros, que es destinaran fonamentalment a l'obertura de 60 botigues noves, la reforma de supermercats i la continuació de la construcció dels blocs logístics d'Abrera i Guadix (Granada). Pel que fa a la plantilla, la previsió és que aquest any es tanqui amb la creació de 1.000 nous llocs de treball fixos directes.
Facturació
19.077 M€
Treballadors
74.000
Any de fundació
1977
“Ja no llancem captures al contenidor”
La primera confraria catalana amb la qual Mercadona va fer tractes és la de Roses. Antoni Abad, el seu president, assenyala que tenir més gent a la subhasta va bé “sempre que tots juguin amb les mateixes condicions a la subhasta, i així ho fan Mercadona i altres grups grans de compradors”.
No creu que la gran capacitat de compra de la cadena valenciana pugui portar a una posició de domini que condicioni els preus, perquè en la subhasta participen molts peixaters, petits i grans, i assegura que l'augment de la competència que representa l'entrada de Mercadona no ha representat un augment de preus: El preu el marca el peixater petit, que s'ha d'assegurar peix per a la clientela. En el que sí que s'ha notat és que ara hi ha més sortida per a partides de peix, com el sorell, que abans anaven sovint al contenidor. Si el preu de retirada és a 50 cèntims, Mercadona en paga 55 o 60. Serà poc, però tot surt.” També destaca les exigències “tremendes” de qualitat de Mercadona.