El sushi, el manga, Bola de drac, el sake, Murakami, Oliver i Benji, els videojocs, el tren bala o els rellotges calculadora. El made in Japan agrada al món. Però tota moneda té dues cares i el Japó també genera temors. En concret, són els disgustos que ha donat l'economia del sol naixent el que ara provoca quasi tanta por com la que escampaven els seus pilots kamikaze durant la Segona Guerra Mundial. La paràlisi que ha registrat durant anys l'economia nipona és l'exemple a evitar. La deflació (prolongada tendència a la baixa del preu dels béns i serveis) suposa una lenta, però inexorable, mort de l'activitat econòmica, i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), prefereix prevenir que curar. Diu que no hi ha risc de deflació a la zona euro i que, en tot cas, es tracta de desinflació. En qualsevol cas, Draghi pretén frenar l'anèmia i rebaixa fins al 0,25% el tipus d'interès oficial. La mesura ajudarà a equiparar l'euro davant el dòlar (cosa que ha de servir per fer créixer les exportacions europees) i vol ser adrenalina directa per a la decaiguda UE. Venent diner més barat, el BCE intenta revitalitzar el crèdit i busca provocar que els bancs tinguin més màniga ampla a l'hora de prestar diners a empreses i clients. Tot plegat per incentivar el consum i, ja se sap, com més demanda hi ha, més cara és l'oferta i, per tant, més pugen els preus. Resultat, allunyar la deflació. Els perjudicats seran els estalviadors (si és que encara en queda algun), que veuran que pels seus dipòsits les entitats bancàries els donen poca cosa més que un “bon dia”.

Tants maldecaps i les farmàcies tancades. El col·lectiu farmacèutic va fer una tancada massiva d'establiments dijous al matí (es van dispensar tan sols un 20% de les receptes que es dispensen en una jornada normal) com a mesura de protesta pels impagaments de factures de medicaments que inclouen finançament públic, un deute que puja a 416 milions en aquests moments, i que els col·legis de farmacèutics preveuen que arribi als 550 milions a finals d'any. El conseller Mas-Colell s'excusava dient: “Jo vull pagar i no ho puc fer; el govern espanyol pot pagar i no ho vol fer.” Recollia el guant el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i afirmava: “Tots els proveïdors cobraran, els farmacèutics també.”

També ha sigut setmana de negociar pressupostos i, sobre els números del 2014, el president Artur Mas dedicava elogis al grau de complicitat mostrat per ERC i insistia: “Aquests pressupostos no són els ideals ni els que m'agradaria fer.”

En unes jornades sobre la indústria de l'automoció, els directius espanyols del sector de l'automòbil assenyalaven que la recuperació va més de pressa del que havien previst i que, de cara al 2017, ja estaran duplicant vendes.

El director financer de Repsol, Miguel Martínez, ha declarat que la petroliera “no té pressa” perquè es produeixi la venda de la seva participació del 30% de Gas Natural Fenosa.

Segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2013 elaborat per Catalunya Caixa, el PIB va caure de mitjana un 4% entre el 2007 i el 2012 en el conjunt de comarques catalanes, però les comarques del Camp de Tarragona i el pla de Lleida són les que han tingut més bona evolució econòmica en aquests anys de crisi.

Precisament a Lleida la cooperativa lletera Copirineo ha presentat concurs de creditors i un ERO per acomiadar la totalitat dels 41 treballadors.

Per la seva banda, el president del grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha reconegut que el boicot espanyol al cava li fa més mal “moral” que “material”.