Opinió

EDITORIAL

La cuina d'elit que anima el territori

Les 48 estrelles Michelin situades a Catalunya, una xifra gens menyspreable perquè suposa un terç de les que hi ha a l'Estat espanyol, juguen un paper econòmic clau en moltes comarques catalanes. En primer lloc, quan un visitant va a degustar els plats més exclusius d'un restaurant que tingui alguna estrella Michelin, no sol quedar-se només en això, sinó que moltes vegades, ja que fa el viatge, es queda a passar el cap de setmana en zones normalment molt atractives del territori. En aquests casos, els recursos del visitant també ajuden l'hotel o hostal. Les compres de productes gastronòmics o artesanals diversos també tenen la seva importància. Tot aquest moviment d'entusiastes per la cuina d'elit reporta una dinamització de l'economia en molts indrets de les comarques catalanes, que sovint estan allunyades del brogit industrial, més concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès o el camp de Tarragona. Però una part molt positiva és que al voltant d'aquests restaurants sorgeixen nous projectes empresarials com a conseqüència de l'arribada dels visitants del turisme gastronòmic. I també les empreses, moltes de caràcter familiar que ja existien, amplien, modernitzen o incorporen altres maneres de presentar els seus productes davant la presència d'un públic d'alt poder adquisitiu. Tot plegat comporta la dinamització d'indrets acostumats a anar passant sense gaires perspectives de creixement. És evident que la gastronomia d'elit és un negoci que mou diners. Però, encara que sembli una paradoxa, també cal entendre que la seva rendibilitat no sempre està assegurada. Això s'entén perquè aquests locals estan pensats per a pocs comensals, i les despeses en el producte de primera qualitat i també l'alt nombre de cuiners i cambrers molt professionals tensen l'equilibri en els números. El que és evident, és que tots els processos que utilitza l'alta restauració tenen el comú denominador de la qualitat. Una qualitat que neix als fogons i que traspassa a altres empreses de petites localitats d'arreu de les comarques catalanes.

Pressupost amb més pressió fiscal

Després de quatre anys de descensos pronunciats de la despesa pública dels departaments de la Generalitat (22%), comença el tràmit del pressupost del 2014. La Generalitat no vol ni pot -difícilment ERC ho acceptaria i el cost polític seria massa elevat- assumir un altre pressupost de retallades, i el bloqueig del govern de Rajoy a flexibilitzar l'objectiu de dèficit -marcat en l'1% del PIB per l'any que ve- deixen un marge més aviat escàs, tal com es repeteix des de la Generalitat. Amb aquests antecedents i encara sotmesos en la crisi -tot i que es pot albirar algun indicador una mica més positiu que fa un any- s'ha donat el tret de sortida als comptes catalans per l'any vinent amb més pressió fiscal per evitar no disparar el dèficit. Precisament davant d'aquest escenari els empresaris no han trigat a criticar aquest augment d'impostos. Sobretot perquè aquest increment en la pressió fiscal és molt més elevat a Catalunya que en altres comunitat autònomes. Així, el president de Madrid va anunciar la setmana passada que abaixaria alguns impostos. Això dol especialment quan Catalunya està sotmesa a unes xifres aberrants de dèficit fiscal amb l'Estat, que se situen entre els 14.000 i els 16.000 milions d'euros anuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.