L'IPC negatiu sorprèn però no preocupa
La caiguda de la inflació s'atribueix a factors estadístics i molt localitzats que difícilment poden derivar en una espiral deflacionista
La caiguda de l'IPC d'octubre a l'Estat (-0,1%) ha agafat per sorpresa tothom. Els serveis d'estudis de diferents institucions espanyoles apostaven perquè seguiria l'evolució a la baixa que l'indicador registra des del juny però sense perdre les taxes positives. Un dels equips més prestigiosos en aquest tipus d'anàlisis i que més punteria té, el de l'Instituto Flores de Lemus de la Universidad Carlos III de Madrid, havia previst un increment interanual del 0,27%, i és el que més s'hi va acostar. Santiago Sánchez Guiu, coordinador del Laboratori de Predicció i Anàlisi Macroeconòmica d'aquest institut universitari, encara no sap del cert què ha pogut passar -l'INE triga unes setmanes a facilitat la informació desagregada- tot i que revisant les estadístiques que elaboren apunta a factors localitzats que no fan témer una espiral deflacionista, raó que va disparar les alarmes quan es va conèixer la dada.
Sánchez Guiu explica que en un moment en què “la demanda no afegeix tensió inflacionista” perquè es troba sota mínims, altres forces puntuals poden agafar protagonisme. Entre els factors que poden explicar aquesta caiguda de l'octubre un dels més importants pot haver estat una modificació estadística que l'INE va introduir el gener de 2012 a instàncies d'Eurostat, l'agència europea d'estadística, i que concerneix els aliments frescos. La conseqüència ha estat que ha fet més volàtil aquest grup. El fet és que la bona campanya al camp i la consegüent caiguda dels preus d'aquest grup, malgrat que el seu pes estadístic és petit, ha pogut tenir un impacte superior a l'esperat.
COMPRA DE VEHICLES.
Per al professor Joan Ribas, d'EADA, també cal tenir en compte l'evolució a la baixa dels preus internacionals dels aliments, les matèries primeres i els productes energètics, reforçats per la revaloració de l'euro front el dòlar.
Aquests i altres factors poden fer que “l'anomalia transitòria” -segons va qualificar el ministre De Guindos la baixada de la inflació- pugui repetir-se els pròxims mesos (potser dos o tres, especula Sánchez Guiu). Cap dels experts consultats no ho descarta. Però també cap no ho situa en la carpeta d'assumptes preocupants.
El professor d'economia del grup AQR-IREA de la UB Raül Ramos, pensa més aviat que en un context d'alts nivells d'atur i sous continguts -en el millor dels casos-, el fet que els preus s'ajustin a la baixa és més aviat una bona notícia ja que fa més suportable la crisi. “Més preocupant seria una coincidència de la taxa interanual i intermensual a la vegada perquè això significaria que la gent estaria posposant compres en espera que els preus baixin i això sí que és perillós”, apunta.
Joan Ribas detecta que això estaria passant en certa manera en el mercat dels béns duradors, on les ofertes i les vendes d'ocasió de la distribució se succeeixen generant en el comprador la sensació que “no passa res si no l'aprofita perquè demà n'hi haurà una altra”. Ara bé, no són decisions de compra que s'ajornin de manera indefinida, sinó que tard o d'hora s'acaben concretant.
Perquè una espiral deflacionista s'instal·li calen molts mesos de baixada de preus (no hi ha un consens de quants) fins al punt d'entrar a formar part de les previsions a llarg dels agents econòmics, de forma que s'acaba enquistant en les dinàmiques de l'economia. I això no està passant i no és previsible que passi, segons subratlla Santiago Sánchez Guiu.
Cal esperar que la recuperació econòmica, si bé no es tradueixi en ocupació, sí que millorin les expectatives a llarg termini i reactivi el consum. És en aquest sentit que s'ha d'interpretar la baixada de tipus d'interès del BCE en un quart de punt: preocupa la feblesa de la recuperació i s'accepta que calen nous estímuls.