“Després de quatre anys de descens pronunciat de la despesa pública dels departaments, un 22%, una xifra que impressiona, hem arribat al límit.” Amb aquesta frase començava la presentació dels comptes per al 2014 que el govern català ha portat al Parlament el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. La Generalitat no vol ni pot -difícilment ERC ho acceptaria i el cost polític seria massa elevat- assumir un nou pressupost de retallades i el bloqueig del govern de Rajoy a flexibilitzar l'objectiu de dèficit -marcat en l'1% del PIB per a l'any que ve- deixen un marge més aviat escàs, repeteixen des de la Generalitat.

En aquest context la fórmula per quadrar els números que ha posat sobre la taula el govern català és la d'incrementar els ingressos per tres vies: nous impostos, la venda d'actius i les privatitzacions. En el capítol fiscal l'executiu de Mas tornarà a comptar amb els ingressos provinents de l'impost de successions, però també de la introducció d'una trentena de noves taxes.

L'augment de la pressió fiscal -que molts consideren el cost que ha hagut de pagar el govern de CiU per assegurar-se el suport d'Esquerra- no ha agradat gens a les associacions empresarials. Les patronals fa temps que reclamen una rebaixa d'aquesta pressió i que alerten dels efectes que Catalunya guanyi de molt la cursa fiscal respecte a d'altres territoris de l'Estat. El president de la Cecot, Antoni Abad, remarca en aquest sentit que una major pressió fiscal serà contraproduent pel que fa a la recuperació econòmica “i a motivar el consum en general”.

També la Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec s'han mostrat contraris a l'estratègia d'incrementar els ingressos per la via de nous impostos. La institució que presideix Miquel Valls estima que des del 2012 la Generalitat ha apujat pràcticament tots els impostos cedits a més de crear-ne de propis i calcula en 1.038 milions d'euros l'impacte d'aquest increment de la pressió fiscal sobre la base del que recullen els pressupostos del 2012 i els del 2014, el que equivaldria a una ràtio de 138 euros per habitant.

El govern de Mas, que va arribar a la Generalitat amb el famós eslògan de voler ser un executiu business friendly, no se sent còmode amb la papereta d'anar inventant noves taxes i molt menys quan altres comunitats com Madrid piquen l'ullet al sector empresarial liderant el discurs de la rebaixa fiscal. “No participem de la necessitat d'apujar els imports, i més si ens adonem que a Catalunya són, en termes relatius, més alts que en d'altres comunitats autònomes”, destaca el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà. La diferència amb Madrid, explica Mas- Colell, ve de l'elevada motxilla de deute que arrossega la Generalitat i que suposa prop de 2.000 milions d'euros en pagament d'interessos a l'any, el doble del que paga Madrid. “Si nosaltres féssim exactament com ells ens representaria comptar amb 1.500 milions d'euros menys d'ingressos”, afirma Mas-Colell.

Però no només la pressió fiscal ha aixecat crítiques. Les patronals també mostren les seves reserves respecte a l'estratègia de vendre patrimoni -per la qual la Generalitat preveu ingressar fins a 864 milions d'euros l'any que ve- i les privatitzacions via concessions que haurien de reportar 1.454 milions d'euros.“Despatrimonialitzar l'administració catalana tampoc ens sembla desitjable”, destaca el president de la Cecot. En el cas de les concessions la pega ve sobretot dels càlculs que ha plantejat el govern català en el projecte de pressupostos i que per al president de la Pimec, Josep González, resulta “una fita difícil si es té en compte el que ja s'ha obtingut per aquesta via en els darrers anys”. I això sense tenir en compte els problemes judicials que han obert alguns processos d'adjudicació com el d'Aigües Ter- Llobregat.