L'hotel W és el referent arquitectònic d'una zona que ha canviat molt els darrers anys. Davant de l'establiment, la firma de moda Desigual ha obert la seva seu central. A l'altra banda del passeig Joan de Borbó, dos grans iots situen el centre d'activitat de Marina Barcelona 92. Al costat de la nau més petita hi ha els antics tallers on l'Hermitage projecta instal·lar la franquícia barcelonina.

El Port Vell, la històrica porta de Barcelona al mar, s'ha convertit actualment en l'apèndix urbà d'una macroinstal·lació logística que s'ha expandit cap al sud fins a tocar del riu Llobregat. Com a part d'aquest creixement, i a mesura que Barcelona se situava com una de les grans destinacions internacionals, les activitats pensades per al turisme han anat guanyant pes en els vells molls, pressionant altres activitats tradicionals com la pesca o la indústria vinculada a la reparació de naus. Ara, una trentena d'empreses vinculades al negoci nàutic han aconseguit la complicitat de l'Ajuntament i de l'autoritat portuària per tal de reforçar la condició d'espai mariner d'aquest indret de la ciutat.

Antoni Tió, president de Barcelona Clúster Nàutic i un dels grans impulsors d'aquest projecte, explica aquest propòsit amb una imatge ben il·lustrativa. “Si al capvespre surts a navegar al litoral barceloní veuràs clarament una línia de llums a la costa, són els cotxes de la gent que s'acosta a la platja per contemplar el mar, però si et gires i mires en direcció al mar només veuràs algun vaixell; el descobriment del mar per part de Barcelona encara està pendent”, sentencia.

Per Tió, la clau és situar el port de Barcelona com un referent internacional aprofitant els atractius de la ciutat i els actius del port. Entre aquests actius el president del clúster nàutic assenyala l'empresa Marina Barcelona 92, unes drassanes especialitzades en la reparació i manteniment de nàutica recreativa, que en dues dècades i gràcies a una encertada política d'inversions i apostes estratègiques ha aconseguit situar-se entre les més importants del món donant feina a un miler de professionals altament qualificats. Una d'aquestes decisions ha estat l'adquisició de les instal·lacions de la desapareguda Unión Naval Barcelona, que reparava grans embarcacions mercants, fet que ha obert a Marina Barcelona 92 el mercat dels grans iots, també anomenats superiots o megaiots. Es tracta d'un tipus d'embarcacions de lleure que només estan a l'abast de les grans fortunes del planeta i de les quals cada any se'n fan unes 180 al món (actualment n'hi ha unes 200 en construcció). En els darrers anys, aquest tipus de naus, de les quals n'hi ha unes 7.000 al món, han passat d'una mitjana de 30 m d'eslora a 80 m i ara la tendència és fer-ne de fins a 125 m. L'impacte econòmic que generen les naus va dels 1,2 milions a l'any, les més petites, als 5,6 milions les més grans. El manteniment, la reparació i les constants adaptacions que volen els seus propietaris generen una activitat que representa un 15% del seu cost.

“Barcelona té la gran oportunitat de convertir-se en port base de megaiots”, assegura Adolf Romagosa, gerent de Port 2000, el consorci públic que gestiona el Port Vell. Cal pensar que a la bocana nord, prop de l'hotel W, s'ha de construir la nova marina per a superiots, on en un futur també hi haurà uns tallers per reparar embarcacions mitjanes, fet que completa l'oferta.

Ara bé, a Barcelona li falten professionals tant per reparar aquestes embarcacions com per a les tripulacions d'aquests supervaixells (amb una mitjana de 60 persones). El 80% de la plantilla de Marina Barcelona 92 és estrangera, segons explica Tió, a qui tampoc no consta cap espanyol o català embarcat en un superiot. La raó és que cal una especialització que barreja l'excel·lència i un reconeixement internacional de les titulacions, aspecte que ara per ara no poden oferir ni l'Escola Nàutica (estudis superiors), ni el Consorci del Far (de formació professional).

Barcelona Clúster Nàutic està en espera d'un estudi que confirmi les oportunitats de Barcelona en aquest camp. Però Antoni Tió té clar que, més enllà de les antipaties que desperta aquest sector (fruit de la falta d'informació, segons diu), la nàutica de multimilionaris té una incidència directa en la millora de la qualitat del turisme, de l'ocupació, de la formació i dels serveis vinculats. “Aquest sector té una cadena de valor clara i neta”, diu Tió. A més, també contribueix a la reindustrialització del país.

El fet és que una aposta d'aquest tipus pot condicionar el desenvolupament d'aquest extrem del port, on estan proliferant establiments amb usos força diferents: a l'esquerra del tram final del passeig Joan de Borbó hi ha el Club Natació Barcelona, l'hotel Vela, la seu de la firma de moda Desigual i, encara en projecte, la torre de la Fundació Pasqual Maragall. Al costat dret encara hi ha l'activitat dels tallers, però això està a punt de canviar. La franquícia que el museu Hermitage de Sant Petersburg vol obrir a Barcelona tindrà la seu en uns antics tallers centenaris situats al moll de Llevant, al costat de Marina Barcelona 92. Quan Antoni Tió sent parlar d'aquest tema arrufa el nas. Pensa que condicionarà l'activitat de manteniment de iots perquè són sectors que poden xocar i perquè limitarà el creixement de l'activitat industrial. Romagosa pensa que cal esperar i veure com encaixen les coses.