Opinió

Concurs de creditors com a alternativa, no com a final

Aquesta realitat es tradueix en el fet que 2.144 empreses es van declarar en l'antiga suspensió de pagaments el passat 2012, dada que suposa un 37% més que l'any anterior

Catalunya és la comunitat autònoma que acapara més concursos de creditors de tot l'Estat. En xifres, aquesta realitat es tradueix en el fet que 2.144 empreses es van declarar en l'antiga suspensió de pagaments durant el passat 2012, dada que suposa un 37% més que l'any anterior. El més trist, però, no és només el notable increment de companyies que travessen una situació tan delicada fruit de la crisi econòmica, sinó el fet de saber que el 90% de les empreses que presenten concurs de creditors acaben en liquidació, tal i com assenyalen les estadístiques. De fet, Catalunya ha perdut 7.561 empreses industrials en el període 2008-2012, cosa que representa el tancament d'un 17% de les empreses en només quatre anys. Es tracta de xifres esfereïdores que sacsegen tant Catalunya com el conjunt d'Espanya i el motiu, al marge de l'advers context econòmic, és ben clar: no hi ha cultura preventiva per part de l'empresariat.

Dissortadament, l'empresari arrossega des de fa molt temps l'errònia percepció que el concurs de creditors és una decisió extrema associada a un fracàs i sinònim de punt final en la vida de la companyia. Sovint és així, però només quan no s'actua amb prou serenitat i celeritat. Un concurs presentat a temps pot ser un punt i seguit en la trajectòria d'una empresa i, com a conseqüència, salvar molts llocs de feina. I en donen fe infinitat de casos en altres països europeus propers, on la figura del concurs de creditors, lluny d'estar estigmatitzada, és la solució a la continuïtat de l'activitat empresarial.

El problema és que a Catalunya i Espanya els empresaris demoren fins a límits insospitats la presentació del concurs i actuen quan ja no es pot fer res per donar oxigen a la companyia perquè no hi ha marge de temps, així que el missatge que cal traslladar és clar: cal enterrar els prejudicis i accelerar la presa de decisions. No només perquè afavorirà la possibilitat d'un desenllaç feliç per a l'empresa, sinó perquè també s'ha de tenir en compte que durant el procés es toparan amb un obstacle addicional: el col·lapse dels jutjats. Val a dir que els professionals dels jutjats mercantils de Catalunya brillen per la seva vàlua, però el desproporcionat volum de feina que han d'assumir entorpeix la seva agilitat.

D'altra banda, també cal tenir en compte que, al marge del concurs de creditors, hi ha altres sortides per garantir la viabilitat d'una empresa i els seus llocs de feina. En aquest sentit, la venda de la unitat productiva (és a dir, el conjunt de recursos intangibles, humans i materials que formen un negoci susceptible de funcionar de manera autònoma i de ser transmès d'una companyia a una altra) representa una alternativa que cal tenir molt en compte tant per les empreses, com pels creditors, com per potencials tercers compradors.

Actualment, hi ha una clara tendència a l'alça d'empreses que recorren a aquesta possibilitat, una oportunitat de negoci que podria comparar-se, de forma gràfica, amb un mercat ambulant en què es troben autèntics diamants en brut.

Conscient que aquesta via és útil per mantenir el teixit empresarial, la Direcció General d'Indústria de la Generalitat ha impulsat un portal per donar la màxima difusió i transparència possible als casos d'alienació d'unitats productives, ja que un dels problemes detectats en la resolució dels processos concursals és la manca de publicitat de les oportunitats d'inversió en unitats productives.

Com és natural, el sector industrial és el més procliu a acollir-se a la venda de la unitat productiva, però també es produeix, tot i que en menor proporció, en empreses vinculades als serveis. La grandària tampoc no és un handicap, ja que s'han donat exemples d'empreses que facturen 6.000 euros fins a altres que n'ingressen força dígits més.

Iniciatives com l'abans esmentada són benvingudes. Però per començar a percebre un canvi de tendència real en les insolvències el que realment cal és un canvi de mentalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.