Aquesta setmana una delegació catalana encapçalada per Artur Mas, formada per empresaris i científics, amb el conseller Andreu Mas-Colell i l'alcalde Xavier Trias, ha visitat Israel. La premsa ho ha tractat de forma generosa, més en l'aspecte polític que en l'econòmic i en el cientificotecnològic.

Cal recordar que en temes de recerca i transferència de coneixement, i de valorització dels resultats de la recerca Israel és un exemple al qual cal prestar molta atenció. Israel és un exemple en economia del coneixement.

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l'àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d'ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys.

Crec que el govern fa bé de plantejar-se aquest salt tecnològic i que, atès que Catalunya i Israel són comparables en dimensió i en alguns aspectes dels sistemes de ciència, podria ser d'interès indagar com s'ho va fer, i s'ho fa, Israel per assolir aquesta contribució de la ciència al PIB.

Al meu parer, la clau de l'èxit israelià està en el programa d'incubadores tecnològiques, creat l'any 1991, fa 22 anys, sota la direcció i amb el suport de l'Oficina del Cap Científic (OCS) del Ministeri d'Indústria, Comerç i Treball.

El principal objectiu del programa és transformar idees tecnològiques innovadores, que són massa arriscades per a les inversions privades, en empreses start-up viables, que després de la fase a la incubadora han de ser capaces de recollir fons del sector privat i operar pel seu compte. A més, el programa també pretén: 1) promoure l'activitat d'R+D a les zones perifèriques i de les minories; 2) crear oportunitats d'inversió per al sector privat, incloent-hi el capital risc; 3) transferir les tecnologies dels centres de recerca a la indústria, i 4) crear una cultura de l'emprenedoria a Israel.

Actualment a Israel hi ha 22 incubadores distribuïdes per tot el país que hostatgen uns 180 projectes empresarials en diverses etapes d'R+D, que operen en un moment determinat.

Un projecte empresarial està en una incubadora tecnològica uns dos anys i el pressupost total varia 500.000 i 800.000 dòlars, segons l'àmbit d'activitat del projecte. Quan la incubadora està en una zona perifèrica poden rebre fins a 125.000 dòlars més.

L'any 2002 es va començar un procés de privatització de les incubadores. El procés va acabar l'any 2008. Actualment cada projecte empresarial el finança en un 15% la incubadora, privada, i un 85% el govern, que assumeix la major part del risc. Els diners aportats pel govern són una subvenció que només es retornarà si el projecte té èxit.

La devolució de la subvenció més interessos es farà pagant entre el 3% -5% dels ingressos generats pels cànons. El propietari de la incubadora, que hi ha invertit el 15%, pot rebre el 50% de les accions de l'empresa creada. En el temps que el projecte és a la incubadora, el risc és del govern.

El govern israelià ha invertit uns 690 milions de dòlars entre el 1991 i el 2012, la qual cosa ha permès la creació de 1.700 empreses. Més de 1.500 han madurat i sortit de les incubadores. D'aquestes, el 60% han aconseguit atreure inversions privades. A final del 2012, el 40% de les empreses sortides de les incubadores estaven encara en funcionament. La inversió privada total acumulada en aquestes empreses és de més de 3.500 milions de dòlars. Per cada dòlar invertit pel govern israelià en el programa, les incubadores van aconseguir obtenir del sector privat entre 5 i 6 dòlars addicionals. A més, el govern va recuperar una gran part de la inversió.