EDITORIAL
Defensar-se del preu de la llum
La reforma elèctrica no ha pogut, més ben dit, no n'hi ha hagut voluntat, capgirar les dinàmiques fatalistes del sector elèctric, que suporta fa anys un dèficit de tarifa que ja s'enlaira per damunt dels 26.000 milions d'euros, un forat que el poder executiu vol que carreguin les espatlles del consumidor final, el qual sembla haver dit prou, de diverses formes. D'una banda, hem vist com la compra col·lectiva d'energia organitzada al voltant de l'OCU ha rebut una gran resposta, prou alliçonadora, que ens mostra que el consumidor ja sap que pot acudir a comercialitzadors d'energia independents, amb plena voluntat de capgirar l'statu quo actual, en què pateixen els vicis de l'oligopoli. Amb tot, com diuen les comercialitzadores independents, només es podrà guanyar en eficiència al mercat de l'energia quan desapareguin factors que distorsionen la lliure evolució del mercat, com la Tarifa d'Últim Recurs (TUR). Aquesta voluntat d'aplegar voluntats també la podem observar en el món de la pime i exemples com el de les empreses de Mercabarna, que amb la convocatòria d'una subhasta inversa també han aconseguit descomptes i han mostrat en l'univers empresarial la viabilitat d'un model que està plenament normalitzat a entorns com els d'Alemanya, Àustria o Itàlia. La revolta del consumidor s'ha estès també a l'ajustament de la potència contractada a les necessitats reals, en un moviment que mostra que creix la voluntat popular d'intervenir directament en els mecanismes del mercat de l'energia. Aquesta necessitat de depassar la submissió per esdevenir un actor actiu també s'observa en casos com el de la cooperativa d'energia verda Som Energia, que amb els seus 10.000 socis, és l'esperança per assolir algun dia un model energètic veritablement democràtic, basat en l'autogestió i les energies renovables.
Les multinacionals inverteixen més
El procés sobiranista català ja fa temps que camina. Són moltes les fonts que diuen que les multinacionals estrangeres instal·lades a Catalunya marxaran si el procés cap a la independència no s'atura. El cert és que l'afirmació anterior trontolla cada dia que passa. La realitat és que l'empresa catalana no està gaire preocupada per aquest període. Hi està atenta, això sí. I més si el pas del temps demostra que tot plegat es fa de forma estrictament democràtica. Prova d'això és el que ens explica l'entrevistat d'aquesta setmana, Joan Tarradellas, conseller delegat d'ACCIÓ, que afirma que “cap d'aquestes empreses ni cap directiu ha mostrat cap dubte sobre seguir invertint a Catalunya, perquè el seu mercat no és Espanya, sinó l'europeu o sud del Mediterrani”. La prova és que si tanta por hi hagués en el teixit empresarial i, sobretot, en les multinacionals estrangeres, Catalunya no rebria inversions. A la mateixa entrevista també es comenta que “