Dos anys i mig després de Fukushima continua el debat mundial sobre la seguretat de l'energia nuclear amb accions i reaccions diverses. A la UE falta una política energètica comuna. Alemanya va decidir al juny del 2011 tancar les seves centrals nuclears abans del 2022. Ja va parar 8 de les 17 que operaven. Però la transició energètica per abandonar la via nuclear li resultarà més costosa i complicada del previst. També Itàlia i Suïssa van frenar els seus programes. En canvi, França i la Gran Bretanya mantenen l'aposta nuclear com una via adequada per afrontar la lluita contra l'escalfament global.

França té 58 reactors i defensa els interessos de la seva avançada indústria nuclear. Areva va anunciar el 7 de novembre un contracte per acabar un reactor al Brasil i participarà en la construcció de 4 reactors a Turquia. La Gran Bretanya, amb 16 d'operatius, va decidir el 21 d'octubre construir dos reactors a Sommerset, un projecte liderat per Electricité de France (EDF) i tecnologia d'Areva que disposarà de capital xinès aportat per China General Nuclear Corp.

El 2012, els EUA va aprovar construir dos reactors nuclears a Geòrgia, els primers en tres dècades, però avui està apostant pel fracking. Corea del Sud prossegueix la seva aposta nuclear amb 23 reactors i 4 en construcció. I el Japó va tancar els seus 53 reactors, però el primer ministre, Shinzo Abe, no descarta reobrir-ne alguns. El PLD, amb estrets nexes amb els lobbies nuclears, s'excusa en l'elevada factura de les importacions energètiques. Però l'opinió pública continua sent majoritàriament contrària a les nuclears.

Però el futur sobre la via nuclear es decidirà en els països emergents. La Xina i l'Índia, el 37% de la població mundial, són els dos països clau. Les seves necessitats energètiques són immenses. Difícilment renunciaran a l'energia nuclear, que complementaran amb l'impuls de les renovables. A la Xina, el primer importador energètic mundial, el consum elèctric creix un 12% anual. Té 17 reactors operatius i 25 en construcció. L'Índia, 20 d'operatius i 7 en construcció. I altres països com Tailàndia, Indonèsia, Malàisia, Vietnam apostaran per l'opció nuclear. Avui es construeixen 64 nous reactors, dos terços dels quals, a l'Àsia.

Els lobbies pronuclears defensen la conveniència d'anar tancant les centrals amb tecnologies obsoletes per substituir-les per unes altres d'última generació. Esgrimeixen tot tipus d'arguments: polítics (evitar la dependència energètica); econòmics (la volatilitat dels preus); socials (garantir a la població l'accés a l'electricitat, sense la qual no hi ha desenvolupament); i mediambientals (lluitar contra el canvi climàtic). Però la via nuclear també amaga un component militar: la línia que separa els usos civils dels militars és difusa. S'explica que alguns països com l'Aràbia Saudita, els EAU i l'Iran, rics en recursos energètics, també volen tenir reactors nuclears.

Però Fukushima va demostrar que la ciència i la tecnologia nuclear poden aportar benestar a la població però no la seva plena seguretat. No existeix el risc zero o la seguretat absoluta, ni tan sols en països avançats com el Japó. Ja va passar a Three Mile Island (EUA) el 1979 i a Txernòbil (URSS) el 1986. L'OIEA reforça el sistema de control internacional, però les seves recomanacions no són vinculants. Al juliol del 2013 funcionaven en el món 427 reactors i el seu control és una competència estatal.

L'argument que l'energia nuclear és més segura i barata no es manté. L'enorme cost humà, econòmic i mediambiental de Fukushima parla per si sol. Es van perdre 17.000 vides, continua havent-hi uns 90.000 desplaçats i es necessitaran dècades per reparar els danys. I la situació dels reactors encara no està del tot sota control. I Taiwan ha revelat que durant 3 anys una de les seves centrals nuclears va abocar aigües reactives al mar. I Corea del Sud va parar, per revisar-los, 10 dels seus 23 reactors després de descobrir-se que s'havien falsificat certificats de seguretat sobre l'estat dels components d'algunes instal·lacions. I els riscos d'accident nuclear en el món seran més grans a mesura que operin i es construeixin més reactors.