Gran angular

Cap a la botiga globalitzada

La Jornada de Retail de Comertia destaca que la internacionalització ja és una necessitat per a les cadenes de venda al detall

Amb la baixada
del consum, internacionalitzar diversifica el risc
Els primers a invertir a fora seran els que
es repartiran els beneficis

“Fa 25 anys, quan Gaes va fer la primera sortida a l'estranger amb l'obertura d'un centre a Portugal, internacionalitzar era una opció. Avui, amb la baixada del consum a Europa, especialment en països com ara Portugal, Espanya i Itàlia, la internacionalització és una necessitat per diversificar el risc”, va afirmar Pere Sitjà, director de màrqueting de l'empresa líder en audiologia al mercat espanyol, en una jornada sobre internacionalització organitzada per Comertia, associació que agrupa 65 empreses catalanes de venda al detall. Sitjà va dir que s'ha de ser molt cautelós en el procés d'internacionalització i va advertir els empresaris de la necessitat de tenir capacitat financera i de la importància d'analitzar bé el mercat de destinació, de conèixer-ne la regulació i la cultura, i de tenir un equilibri en l'equip humà que integra el conjunt de l'organització. Gaes disposa de 570 centres, 500 a l'Estat i 70 a la resta del món, és líder del mercat a Xile, té onze centres auditius a Turquia i aquest any s'ha introduït a l'Equador, dins l'estratègia d'estendre la xarxa de l'Amèrica Llatina.

Els assistents a la jornada també van poder escoltar el cas de Party Fiesta, un exemple d'empresa que neix fruit d'un procés d'internacionalització a la inversa. Manuel Hernández, el seu fundador i conseller delegat, va apostar fa vint anys per importar un concepte de la indústria de les disfresses originari dels Estats Units, i ara té 85 punts de venda distribuïts en deu països: l'Estat espanyol, Portugal, França, Panamà, el Regne Unit, la República Dominicana, Andorra, Eslovàquia, el Marroc i el Pakistan. Per Gabriela Hernández, mànager de Party Fiesta, la internacionalització és per a aquesta empresa “una necessitat per seguir creixent tant amb nous serveis per als clients (noves festivitats, serveis de celebració per a empreses...) com des de l'expansió, amb la modalitat més adient segons el mercat de destinació (màster franquícia, partner local, punts de venda propis...)”. Manuel Hernández va incidir en la importància de rebre ajuda institucional per acompanyar el procés d'internacionalització de les empreses al detall catalanes. Party Fiesta va tancar el 2012 amb una facturació de 24 milions d'euros, és present en deu països i té previst tancar el 2013 amb 27,5 milions.

Josep Pont, de Borges, va recalcar que el procés no es fa d'un dia per l'altre. “Venem 600 milions d'euros a quinze països, però això ho hem fet en cinquanta anys”, va dir el conseller delegat d'una companyia que va començar a exportar oli d'oliva i ametlles a Europa en els anys cinquanta i que els anys vuitanta va començar a obrir centres a l'estranger amb la implantació a Califòrnia. Ara Borges USA és el mercat més gran fora de l'espanyol. “La internacionalització és un compromís a llarg termini, és una cultura, una manera de viure, i cal ser conscients de la grandària de les nostres empreses i dels recursos de què disposem per poder afrontar-la; ens hem d'adaptar al que som”, va assenyalar Pont, per a qui la internacionalització exigeix a l'empresari tenir una ment global, capacitat d'adaptació total i ser una persona flexible, i des del punt de vista d'empresa obliga l'organització a estar sempre en marxa i a eliminar les barreres d'idioma, espai i horari.

Santi Pagès, economista i moderador de la Jornada de Retail de Comertia, va introduir els ponents llançant una proposta als empresaris al detall: “El món de la distribució és el món de la colonització. Per què algunes marques catalanes no aprofiten el paraigua de la marca Barcelona per anar a l'estranger?” Sobre el concepte de colonitzar mercats, Girodano Reffatto, director d'Iberia Partners Stores de Nike, va dir: “No ens hem de posar límits, els primers a invertir fora seran els que es repartiran el benefici.” Va centrar la seva ponència en el consumidor, en la importància d'analitzar com interactua en el seu mercat, conèixer la seva idiosincràsia i ser capaç sempre de sorprendre'l, encara que sigui amb petites coses. Per a Nike, la internacionalització és una evidència: “Cada vegada el consumidor és més global, per tant la nostra marca també ha de ser-ho.” Nike ha crescut un 30% al mercat espanyol en els últims dotze mesos i té previst duplicar el nombre de botigues en els pròxims dos anys. El grup va tancar el 2012 amb una xifra de negoci de 18.086 milions d'euros i 826 punts de venda arreu del món.

Un futur amb menys consum de classe mitjana

Catalunya tindrà un 5% més de població vella el 2022, any en què la demanda de consumidors haurà baixat en 400.000 persones, reducció que serà més forta –de 800.000– en la franja de població adulta. Així ho assenyala l'estudi Previsions sobre l'evolució del consum a Catalunya 2012-2022, elaborat per l'Observatori del Comerç Urbà de la Universitat de Barcelona, segons el qual aquesta reducció de la demanda anirà acompanyada d'una nova tendència en la redistribució de la despesa per part dels consumidors.

L'estudi destaca una tendència a desplaçar els valors dels joves actuals –hàbits saludables o d'altres de més lligats a un consum efímer, com ara aventura i risc, oci i lleure, viatges i compra per internet– cap a un segment de consumidor més adult. A més, la creixent desigualtat socioeconòmica, amb la laminació de les classes mitjanes, farà mantenir un consum polaritzat, amb productes més cars i exclusius d'una banda, i productes low price de l'altra.

Altres tendències previstes són l'allargament del cicle de vida de béns i serveis durables, el manteniment de la recerca de preus més barats, l'increment de la pràctica de showrooming (anar a mirar i tocar el producte al punt de venda i comprar en línia) i la proliferació de la consciència mediambiental i solidària amb l'aparició de l'ecoconsumidor.

Algunes recomanacions a les cadenes detallistes per tal d'adaptar-se als nous consumidors són treballar en la línia de maximitzar la circulació d'informació vers els clients, tenir una política de preus transparent, invertir en logística i distribució, i prioritzar la localització dels establiments en funció dels clients.

Segons Silvio Elias, president de Comertia: “Hem après i acceptat que la realitat social és canviant i amb aquest estudi volem conèixer quina serà l'evolució de la societat, els hàbits i l'economia de consum, per anticipar-nos i preveure nous escenaris de retail on les marques de Comertia puguem seguir liderant i sent competitives.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.