L'any que ve, el Servei d'Ocupació de Catalunya començarà a traspassar a les agències privades de col·locació la feina de trobar feina per als desocupats. El seu director explica que no es privatitza un servei públic sinó que se'l complementa des del sector privat, però seria més exacte dir que s'intenta que aquest faci un servei que no està donant l'administració: si només un 3% dels desocupats que troben feina ho fan a través dels serveis públics d'ocupació, està molt clar que les polítiques actives d'aquests són un fracàs, i que la seva funció pràctica és gairebé exclusivament de tramitar els subsidis i posar segells als contractes que es firmen per altres vies.

La recerca de vies més alternatives que complementàries és, doncs, positiva -les agències privades tenen més incentius per lligar ofertes i demandes de feina, ja que treballaran a comissió, que els funcionaris- però tampoc cal dipositar massa esperances que els resultats seran espectaculars. Ja ho diu tot la dada que, per raons pressupostàries, només es puguin derivar cap a aquests nous serveis 3.000 dels més de 600.000 desocupats que hi ha a Catalunya. I s'hi afegeix la circumstància que el sistema s'engega donant al sector privat la part més fàcil, ja que la Generalitat de moment només li cedeix la gestió dels desocupats que pel seu perfil tenen més probabilitats de trobar feina. No és un bon començament per demostrar la major eficàcia de l'actuació privada, ja que només es privatitza la cerca de feina per als treballadors que molt probablement la trobarien igualment pel canal més habitual: el boca a orella, sense passar ni pel SOC ni per les agències, sistema pel qual torna a treballar el 80% dels desocupats.