Compres que anuncien recuperació
Les empreses estan més actives en l'adquisició de matèries primeres
Hom recomana una gestió financera per mantenir estable el marge de compres
Tremolors esperançadors en un panorama d'atonia: els gestors de compres aposten per un cert redreçament econòmic l'any vinent, i juguen a incrementar pressupostos, com ho corrobora l'índex PMI de gestors de compres de Markit, que va marcar al setembre el millor resultat en 27 mesos, 52,1 punts (per damunt de 50, l'índex expressa que l'economia es troba en fase d'expansió).
Tot i les cauteles, segons Miguel Benítez, vicepresident de l'Associació Espanyola de Professionals de Compres, Contractació i Aprovisionaments (Aerce), “la dada del PMI reflecteix que sortim de la recessió i que comença tímidament la recuperació, però en tot cas diríem que es comença a veure el túnel, més que la llum al final del túnel”. Només pel que fa a les empreses de l'Ibex 35, excloent-ne les empreses financeres, estaríem parlant d'uns pressupostos de compres de 274.036 milions d'euros, que equivalen al 25% del PIB d'Espanya.
Tot i admetre que un bon registre del PMI anticipa el creixement del PIB, Benítez recorda que “la volatilitat dels mercats també hi juga, i més d'una commodity, per una simple qüestió de fonamentals, experimentarà una caiguda de preus”, factor que també intervindria com a esperó de les compres de matèries primeres. I els responsables de compres tampoc no han d'obviar una altra incògnita de l'equació, el comportament inversor dels hedge funds, que “podrien traslladar diners dels mercats de matèries primeres a la borsa”. De fet, segons els analistes consultats per Aerce, és previsible que l'any vinent, principalment en els mercats agroalimentaris, com ara de cereals, cafè o sucre, hi hagi una apreciable davallada de preus, després que l'any 2011 assolissin un sostre insòlit, fins a multiplicar per dos les cotitzacions de l'any anterior. Només el cacau pot experimentar un lleuger augment l'any vinent.
Val a dir que, tot i la lleugera esperança que ha suposat l'índex PMI, hom no pot ignorar, com bé ha percebut Aerce, que entre un sector significatiu dels gestors de compres alguns temors no s'han esvaït després d'anys de crua crisi, com ara el risc de perdre proveïdors que fan fallida, cosa que deixa l'empresa compradora en una posició de vulnerabilitat. Com diu Hugo Felgueiras, gerent de Productes de Valor Afegit d'Informa D&B, “del risc de perdre un proveïdor, fa cinc anys gairebé no se'n parlava, i ara s'ha multiplicat per deu la preocupació sobre aquest tema”.
En vista d'aquestes perspectives, des d'Aerce s'estima que les nostres empreses haurien de fer un esforç més gran per adaptar-se a fer les compres amb risc. “Cal saber fer compres de derivats, si volem garantir de debò el marge brut”, exposa Benítez, que insisteix en el fet que per tenir ben apamat el pressupost, cal disposar d'una informació completa per dissenyar un pla de contenció de riscos sobre els alts i baixos bruscos que tenen els preus dels mercats de commodities. Com diu Jaime Nolan Miralles, consultor d'INTL FCStone, “l'objectiu d'analitzar el que passa als mercats no és que el comprador en tregui partit, sinó tenir sota control la volatilitat de les commodities, de manera que es pugui mantenir el marge de compres”.
En sectors com la pime, encara es pensa que fer operacions de derivats és una manera d'especular, “quan no és així, en realitat és una assegurança per evitar que siguis víctima d'una pujada o baixada sobtada de preus”, com diu Benítez.
Així doncs, el gestor de compres hauria de saber que té diverses vies per defensar-se dels imprevisibles mercats. En gestió d'estoc, pot comprar per endavant la matèria primera que necessita per a un període, comprant o venent material disponible en estoc i assegurant amb subministradors o clients contractes a termini. O també pot comprar o vendre als mercats de futurs a un preu determinat, amb opcions que limitin l'exposició al risc, en què es fixa un sòl o un sostre d'exposició. També es pot acudir al mercat OTC (over the counter).
Més gra per l'augment del consum de carn
Amb el desenvolupament dels països emergents, creix el consum de carn entre la població, i això vol dir que cal més gra per als animals, però segons analistes com Jaime Nolan, d'INTL FCStone, als mercats de blat i blat de moro, al 2014 el preu anirà a la baixa, tot i no ser descartable un cert brot de volatilitat, ja que les collites seran prou generoses per cobrir l'oferta. Més imprevisible es mostra la soja, que presenta una collita més ajustada, i això la podria fer més vulnerable a alces i baixes sobtades. En aquests mercats, ningú ha de perdre de vista que els que remenen les cireres són els fons, amb un 23% i 16% de posició inversora en blat de moro i soja, respectivament.
Metalls que pugen després de tres anys de caigudes
Tres matèries primeres tan importants com l'alumini, el coure i l'acer vénen de tres anys de davallades i el 2014 sembla arribat el moment de rebot, perquè la teoria, com recorda Tom Bundgaard, analista en cap de Kairos Commodities, ens diu que les tendències de preus no solen durar més de tres anys. Ara mateix, els preus estan encara una mica per sota dels que s'escaurien per fonamentals, i és previsible que “pugin ràpidament per tornar a la forquilla justa”, segons preveu Bundgaard. En aquest sentit, la millor recomanació per als gestors de compres de les empreses és no perdre temps a prendre posicions al mercat per no caure en fora de joc.
Anar al dia a dia en els mercats energètics
Els experts es planyen que a Catalunya les empreses encara no han evolucionat des de la compra d'energia a la manera tradicional, que consisteix, quan venç el contracte amb el proveïdor, a renovar-lo en un termini igual. Segons Felipe Gracia, d'E&C Consultants, els gestors de compra han de ser més agosarats i prendre posicions en el mercat dia a dia, per aprofitar les oportunitats que es presenten. Amb vista al 2014, també caldrà tenir molt de compte que amb l'aparició de jaciments de petroli i gas d'esquistos bituminosos, les relacions de dependència energètica canvien, amb més poder per als EUA, Canadà, Mèxic, Argentina, Brasil, Polònia o Xina.
L'administració ja no intervé en el mercat lacti
El mercat de la llet ja no és el que era des que els poders públics han deixat de donar suport als ramaders amb intervencions sobre preus, quan s'esqueia, o fixant quotes de producció. Amb la liberalització també arriba la volatilitat, que és ara el tret fonamental d'aquesta commodity, com apunta l'analista de mercat Charlie Hyland. Les empreses transformadores s'han hagut d'acostumar a treballar en una situació d'indesitjada volatilitat, i sense el recurs als mercats OTC o de futurs. Segons l'expert, la volatilitat aquí només es podria apaivagar si els ramaders creessin plataformes conjuntes per entrar en el mercat de commodities.