Opinió

EDITORIAL

La proliferació dels clústers

La Generalitat va ser pionera a basar la seva política industrial en la identificació dels clústers -zones geogràfiques d'àmbit territorial reduït on la major part de l'activitat econòmica està centrada en una producció determinada- per poder detectar millor les necessitats de les empreses i ajudar-les a millorar la competitivitat. La intervenció de l'administració pública ha institucionalitzat el que en principi eren relacions naturals de transmissió de coneixement dins un entorn d'agents socials i econòmics dedicats al mateix, i això que ha estat positiu perquè ajuda a optimitzar els recursos públics cap a on generen més creixement, comporta el perill que amb l'expectativa d'aconseguir subvencions s'acabin formant falsos clústers que en realitat no són res més que associacions d'empreses.

El perill augmenta perquè amb l'accentuació de la mundialització de l'economia el concepte de clúster a què es dóna suport des del sector públic ha canviat: ja no parlem tant des del punt de vista de l'oferta -de com el Vallès perfecciona la seva especialització en el tèxtil- sinó del de la demanda, considerant clúster un grup d'empreses, no necessàriament de la mateixa comarca, amb productes i serveis molt diferents però que tenen uns potencials clients comuns. Fa bé la Generalitat de garbellar les agrupacions que s'autoanomenen clústers -en reconeix 25, amb un miler d'empreses que hi estan associades-, perquè amb pressupostos migrats s'ha d'anar molt en compte cap a on es dirigeixen les ajudes destinades a millorar l'eficiència de les empreses catalanes i ajudar-les a obrir nous mercats.

L'estabilitat en el procés sobiranista

Tot i la incertesa lògica aquests darrers dies sobre el contingut de la pregunta, el dia de la tan esperada cita i el procediment perquè la consulta sigui legal, el procés engegat fa més d'un any avança més o menys segons el que estava previst. En l'àmbit empresarial el que més interessa és saber l'abast de la tímida recuperació. També és cert que els empresaris segueixen de molt a prop tot allò referent als canvis a escala nacional que es podrien dur a terme en els pròxims temps a Catalunya. Aquesta setmana entrevistem Andrés Gómez, que és el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya. És important saber la seva opinió perquè és el receptor de molta informació de les multinacionals alemanyes que operen a Catalunya. L'entrevistat ve a dir que la consulta frena possibles inversions. Segurament té raó quan comenta que els empresaris -i també altres col·lectius- són contraris als canvis perquè el desconeixement del futur sempre produeix incertesa. Dit això, cal valorar que durant els 14 mesos de procés cap a la independència iniciat després de la macromanifestació de l'11-S del 2012 tant la classe política com la societat civil actuen de forma democràtica i 100% pacífica, dos elements que han de tranquil·litzar les multinacionals estrangeres. A més, cal tenir present que Catalunya ha estat un dels principals receptors de la inversió estrangera a casa nostra, fet que demostra que si les coses es fan bé no hi ha d'haver cap preocupació. Una altra prova és que hi ha diverses línies aèries que volen ser presents als aeroports catalans. La darrera, Norwegian, la tercera companyia en baix cost d'Europa, que ha anunciat que posarà una seu corporativa a Barcelona per emprendre vols cap als EUA a partir del 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.