Gran angular

La CE proposa retallar les gangues fiscals de les grans companyies

S'evitaria que la norma contra la doble imposició acabi duent a la tributació nul·la Insta a perseguir més les societats pantalla

Si una filial desgrava un préstec híbrid, la matriu n'haurà de pagar l'impost
Les multinacionals eludeixen a la UE una quantia equivalent al PIB espanyol

La Comissió Europea (CE) ha proposat modificar la legislació europea sobre l'impost sobre societats per tal de reduir dràsticament el nivell d'evasió fiscal a Europa. Es tracta d'eliminar les llacunes jurídiques de la directiva sobre societats matrius i filials que algunes empreses fan servir per evadir impostos, de manera que no puguin aprofitar-se de les disparitats que hi ha entre els règims fiscals dels estats membres –i dels convenis contra la doble imposició entre aquests i estats de fora de la Unió– per no haver de tributar pels pagaments efectuats dins del mateix grup empresarial. L'objectiu, explica la CE, és poder “continuar garantint a les empreses honrades un terreny de joc equitatiu dins del mercat únic i que no calgui adoptar una fiscalitat agressiva”.

En un principi, la directiva va ser concebuda per evitar que empreses del mateix grup ubicades a diferents estats membres fossin doblement taxades pels mateixos ingressos, però hi ha empreses que han aprofitat aquesta norma i les disparitats que hi ha entre els règims fiscals dels estats membres per no tributar enlloc. L'exemple més famós és el d'Apple, que l'any passat va facturar a Europa 36.000 milions d'euros, el 23% de les seves vendes mundials, mentre que les hisendes europees només van ingressar un 2% d'aquests diners (a l'Estat espanyol, una de les seves societats va declarar 22 milions de pèrdues). Altres multinacionals d'internet, com Google, Facebook, Amazon i Ebay, obtenen optimitzacions fiscals semblants, gràcies a estructures societàries que aprofitant les diferències d'impostos entre estats (el de societats, per exemple, és del 12,5% a Irlanda i del 30% a l'Estat espanyol) i els convenis entre estats contra la doble imposició aconsegueixen que el gruix dels beneficis acabin en una filial situada en un paradís fiscal. El model típic és el de Google, que el 2011 només va pagar en impostos el 3% del benefici fora dels Estats Units, amb una estructura que situa l'activitat a Irlanda i la residència al paradís fiscal de les Bermudes, on arriben les rendes que abans han passat per una intermediària holandesa per reduir la tributació.

En primer lloc, es vol actualitzar la disposició contra les pràctiques abusives, D'acord amb la recomanació de la Comissió sobre règims fiscals agressius, la proposta obliga els estats membres a adoptar una norma comuna contra les pràctiques abusives que els permeti detectar martingales fiscals i fer tributar l'economia real. Es vol posar fi a les “llacunes” de la legislació i a les societats pantalla que no tenen treballadors ni presència física però que permeten canalitzar milions d'euros de guanys, de manera que es paguin impostos en funció de la “substància econòmica real” de les empreses. Una dificultat afegida és que en moltes ocasions -sobretot quan es tracta de cessió de llicències- no es pot avaluar si els preus de transferència -el que es cobren les companyies d'un mateix grup entre elles- són els adequats, o si s'inflen per carregar despeses en l'estat amb tributació alta i col·locar els beneficis en un de més baix.

En segon lloc, es vol endurir la directiva sobre empreses matrius i filials, que atorga a les empreses matrius una exempció fiscal pels dividends que reben de filials seves ubicades a d'altres estats membres. El cas és que en alguns estats on són ubicades aquestes filials el pagament d'aquests dividends també desgrava, i això fa que els pagaments efectuats per la filial a la empresa matriu no estiguin gravats enlloc. Segons aquesta proposta, si a l'estat on està ubicada la filial el reemborsament d'un préstec híbrid desgrava, caldrà que estigui gravat en el de residència de la societat matriu. Això impediria que les empreses transfrontereres organitzin els seus pagaments dins del mateix grup empresarial de manera que desgravin per partida doble.

Les facilitats que el sistema fiscal dóna a les grans companyies es reflecteix en el fet que a l'Estat espanyol les empreses que facturen més de 1.000 milions d'euros paguen un tipus mitjà efectiu en l'impost sobre societats que no arriba al 17%, mentre que el de les pimes està en el 21%.

El bilió d'euros en impostos que les multinacionals evadeixen cada any, segons dades de la CE, equival al pes de l'economia espanyola sencera. Segons el sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, l'Estat espanyol deixa de recaptar anualment uns 42.000 milions d'euros per l'evasió fiscal de les grans fortunes i les grans empreses, que concentren el 71,8% del frau fiscal total.

La proposta per eliminar els avantatges que legalment es donen a les multinacionals perquè puguin eludir impostos ha de ser ratificada per unanimitat pels estats, i si així passa aquests tindran de temps fins al 31 de desembre de 2014 per aplicar la directiva modificada. Forma part del pla d'acció contra el frau fiscal presentat per la CE fa un any. Segons l'informe The Shadow Economy in Europe, 2011 , de la consultora AT Kearney, el volum estimat de l'economia submergida a la UE era fa dos anys de 2,2 bilions d'euros, un 5% més que abans de la crisi.

Desigualtat

Creix la bretxa entre els rics i els pobres

El 20% dels contribuents espanyols més rics acapara el 44% de tots els ingressos declarats el 2012, segons les dades facilitades per Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) en el seu informe “La desigualtat en crisi: home ric, home pobre”. A això se suma que el 20% dels declarants “més pobres” solament representen el 6,6% dels ingressos totals. Aquesta dada posa de manifest l'existència d'un alt nivell de desigualtat social i econòmica. El coeficient de Gini serveix per mesurar si la riquesa està ben repartida o no –el 0 és el valor més equitatiu i l'1 és el més desigual–, i el registre espanyol se situa en un 0,32, la qual cosa suposa un nivell elevat per un estat com l'espanyol, que teòricament es troba entre els més desenvolupats. El desequilibri s'accentua en les comunitats on es concentra el major nombre de grans fortunes: Madrid (0,43) i Catalunya (0,34).

La bretxa s'ha obert més en els últims anys com a conseqüència de la crisi, ja que el 2007 el coeficient de Gini espanyol se situava en el 0,28, és a dir, va augmentar un 10,8% fins al 2012. Navarra (+52,8%més de desocupats), Madrid (+48,9%) i Catalunya (+48,2%, fins a 1.271.913 persones) són els territoris on més va avançar la desigualtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.