L'INE ha publicat els resultats definitius sobre les activitats de recerca i desenvolupament (R+D) corresponents al 2012 per al conjunt de l'Estat. L'informe reflecteix que Catalunya va ser la quarta comunitat autònoma on es va realitzar un esforç més gran en despesa en R+D respecte al PIB, amb un 1,51% (percentatge inferior al 2,19% del País Basc, però que se situa per damunt de la mitjana estatal, xifrada en l'1,3%). Atès que les dades també palesen que el sector de les Administracions Públiques va ser el que més va reduir la seva despesa en R+D l'any 2012 (-7,4%), per davant del grup d'Ensenyament Superior (-7,2%) i el sector Empreses (-4,1%), resulta evident que qui ha de tirar del carro de la R+D és el sector empresarial privat perquè els ajustaments pressupostaris públics no ofereixen cap perspectiva de reversió de la situació a mitjà termini.

I quins incentius tenen al seu abast les empreses catalanes en aquest àmbit? En aquest punt cal fer referència al Programa Horizon 2020 de la Comissió Europea (CE), les primeres convocatòries del qual es fan públiques el desembre del 2013. Es tracta del nou programa de finançament de la recerca i la innovació que, amb un pressupost de 70.000 milions d'euros, té per objectius el foment de la recerca i la innovació a la UE, l'impuls del creixement i l'ocupació, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el reforçament de la competitivitat estratègica de les empreses.

Els tres pilars sobre els quals se sustenta són la creació d'una ciència d'excel·lència, el foment del lideratge industrial -amb un èmfasi particular en les pimes innovadores europees- i l'assoliment dels anomenats reptes socials en àmbits com la salut, les energies netes, la seguretat alimentària, l'agricultura sostenible i el transport intel·ligent, entre altres.

Els ajuts sorgits d'Horizon 2020 prendran la forma de subvencions a fons perdut que s'obtindran per concurrència competitiva en projectes desenvolupats en cooperació, tot i que algunes modalitats permetran una participació individual. Cal dir, a tall d'exemple, que en les activitats de R+D la ràtio de finançament podrà cobrir el 100% dels costos, mentre que en les activitats d'innovació la proporció del finançament serà de fins al 70% del cost total. Respecte al programa al qual substitueix (VII Programa Marc, 2007-2013), l'Horizon 2020 incrementa el pressupost de 15.000 milions d'euros, simplifica els tràmits de participació mitjançant normes més senzilles i la unificació dels criteris d'avaluació, reforça la protecció de la Propietat Intel·lectual i, en determinats àmbits, promou la participació de tercers països aliens a la UE (Xina, Rússia, Brasil, etcètera).

Cal destacar que, continuant la política iniciada al darrer Programa Marc, la CE externalitzarà la gestió de part del pressupost mitjançant diferents iniciatives industrials. En aquestes s'agrupen entitats privades i públiques per definir les principals línies de recerca (com els Partenariats Públicoprivats o PPP) i fins i tot la gestió de convocatòries pròpies (com les Iniciatives Tecnològiques Conjuntes o JTI), amb notable autonomia.

A més, fet rellevant per a un teixit productiu com el català, conformat de forma majoritària per pimes, l'Horizon 2020 integra un nou instrument destinat a aquesta tipologia d'empreses, l'anomenat Innovation in SMEs. Es desenvoluparà en tres fases que cobriran tot el cicle de la innovació -avaluació del concepte i viabilitat, amb ajuts de fins a 50.000 euros per projecte; desenvolupament, demostració i replicació en el mercat, amb una contribució d'entre 1 i 3 milions d'euros; i comercialització, amb diverses accions de suport- i permetrà, com a gran novetat, la presentació de projectes amb un únic participant i sense l'obligatorietat de passar per totes les fases.

Per tant, el Programa Horizon 2020 representa una finestra d'oportunitat immillorable per dur a terme activitats d'alt valor afegit basades en la recerca i la innovació minimitzant-ne els costos. Estem en condicions de deixar-ho escapar en les actuals circumstàncies econòmiques? Ho desaprofitaran les empreses catalanes?