Opinió

EDITORIAL

Allotjar cultura en temps difícils

Les restriccions pressupostàries de les administracions públiques s'han deixat notar, i de quina manera, en les dotacions dels grans equipaments de la cultura del país, que en alguns casos han arribat a perdre al llarg d'aquest període de recessió pel qual encara transitem fins a un 35% dels diners de què disposaven per a la programació de l'esdeveniment cultural i les despeses de manteniment de la infraestructura. Lluny de caure en el fatalisme i deixar-se anar fins a arribar al col·lapse, els gestors han explorat nous i creatius models de gestió per tal de trobar noves vies de generació d'ingressos, en una conjuntura molt més exigent. Així, hom vol explotar a fons el vincle amb l'empresa com a patrocinador, amb el benentès que ara se li han d'oferir projectes fets a mida, en què la seva imatge de marca encaixi. Aprofitar els fluxos del turisme del mercat global també és una altra font d'ingressos que ha d'oferir moltes possibilitats. Dins d'aquest nou entorn en què cal fer de la necessitat virtut, el gestor cultural ha après com elaborar un pressupost en què cal esbrinar com gastar en aquelles manifestacions culturals que poden oferir més rendiment econòmic, sense rebaixar el llistó de qualitat. Llogar espais singulars o atreure al centre cultural nous segments de públic, els joves o la gent gran, també han de formar part de les estratègies de futur per fer viables aquestes empreses culturals que són conscients que el suport de les administracions públiques, que s'ha reduït dràsticament en els darrers anys, difícilment tornarà als nivells anteriors a la crisi. Tanmateix, les administracions no haurien d'oblidar la importància capital d'aquests equipaments en la transmissió del coneixement i les emocions del treball creatiu, i, a banda d'aixoplugar-los en el marc jurídic escaient, caldria tirar endavant un cos legal de mecenatge que, com passa arreu, creï un vas comunicant entre la cultura i el món de l'empresa.

L'FP dual demana pas a l'empresa

Hi ha moltes veus que demanen més relació entre universitat i empresa. No és bo que cadascú investigui pel seu compte perquè moltes vegades s'esmercen esforços en processos duplicats. Per això és una bona notícia que la formació dual, la que es du a terme en el si d'una empresa, truqui a la porta per reivindicar les seves excel·lències en el món laboral. Durant el curs passat hi havia uns 500 alumnes preparats per practicar els seus coneixements en el món de la indústria. Enguany, el nombre d'estudiants ja és de prop de 2.200. El nombre va creixent, tot i que encara falta molt per apropar-nos a les estadístiques d'Alemanya. Però el cert és que també hi ha alguns dubtes. Un és que encara no hi ha prou sensibilitat i cultura empresarial per apostar per aquesta fórmula basada a aprendre practicant. Així, les cambres de comerç de Catalunya inicien una campanya amb la finalitat de captar firmes que estiguin interessades a acceptar estudiants d'FP dual. Però són conscients que no tot seran flors i violes. Cal recordar que, en moments de crisi, quan es parla de retribucions a l'aprenent se solen veure moltes cares llargues. Aquest serà un primer entrebanc a l'hora de trobar un bon gruix d'empreses interessades a entrar en aquest sistema. El mateix context de la crisi també ho podria alentir. Tot i així, totes les campanyes destinades a la FP dual han de ser benvingudes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.