Opinió

Protegir i assegurar la incipient recuperació

Fa un any parlàvem de rescat i avui parlem de recuperació. Un gran canvi, tot i que el ritme de la sortida de la crisi és lent i el camí de recuperació consolidada pot ser feixuc

L'any 2013 no ha estat un any perdut com es deia que seria: ha estat un any complex per a l'economia espanyola i catalana i també per a la gestió de les empreses de Catalunya, però no l'hem vist passar debades. Així ho vaig expressar fa pocs dies davant de l'assemblea general de Foment del Treball, en la qual vam tenir, a més, la visita del cap de l'Oficina Econòmica del president Rajoy, Álvaro Nadal.

El 2013 es tanca amb símptomes evidents que estem davant d'un canvi de fase del cicle econòmic: hem deixat enrere la recessió econòmica i estem en disposició de poder parlar de recuperació al llarg dels propers mesos si entre tots, i especialment les administracions públiques, sabem continuar actuant amb visió reformista. Cal protegir i assegurar aquesta recuperació.

Fa un any parlàvem de rescat i avui parlem de recuperació. Un gran canvi, tot i que, sens dubte, el ritme de la sortida de la crisi és lent i el camí de recuperació consolidada pot ser feixuc. No obstant això, podem abraçar un estat d'optimisme realista si ens fixem en alguns dels indicadors rellevants de la nostra economia, que marquen ja tendències positives.

A l'entorn europeu i també a Espanya s'observa una evolució positiva del PIB. En el tercer trimestre ha registrat un lleuger increment del 0,1% a Espanya i es preveu que tanquem l'any també en positiu. La previsió de creixement del PIB per al 2014 a Espanya es manté en el 0,5%. És així perquè s'espera una aportació millor del consum privat, que, per primera vegada en aquest trimestre i en molt de temps, ha contingut la seva caiguda. D'una altra banda, el saldo de la balança de pagaments corrents capgira la seva tendència de molts anys i ha aconseguit generar superàvit. El sector exterior espanyol és avui molt potent i competitiu i, a més, ha mantingut les seves quotes en el mercat mundial, a diferència de França o Itàlia, que han perdut posicions de manera significativa. El dinamisme de les nostres vendes de béns i serveis ha anul·lat el dèficit amb l'exterior, tot i la dependència energètica, i ha permès assolir una taxa de cobertura de més del 90%. Hem experimentat creixements importants en nous mercats, amb augments de més de dos dígits a l'Amèrica Llatina, l'Àsia i l'Àfrica. Recordem que Catalunya representa una quarta part d'aquestes exportacions espanyoles.

A més a més, aquest 2013 ha estat decisiva la bona temporada turística, un any rècord. Espanya és la segona potència mundial en turisme i Catalunya rep el 25% dels turistes que arriben a Espanya. Alhora, al mercat de treball s'ha produït també un lleuger increment de l'ocupació, exclusivament en el sector privat, de manera que es detecta molt lleugerament un menor nombre de persones a l'atur, en part també pel desplaçament de la immigració i de la nostra força de treball. Són dades que indiquen una millora, però -com no em canso de repetir- no haurem sortit d'aquesta crisi fins que no puguem generar llocs de treball i eixugar una taxa d'atur absolutament fora de lloc i que no ens podem permetre com a país.

Però, com subratllo al títol d'aquest article, penso que cal protegir aquesta recuperació que despunta amb una agenda reformista clara. Sóc conscient que algunes d'aquestes polítiques dinamitzadores necessàries no les poden dur a terme ni Espanya ni Catalunya de manera aïllada, perquè vivim en un context de clara interdependència econòmica. Però allò es pot fer des de les administracions més properes, cal que es faci.

Per exemple, cal aprofundir en les polítiques de reducció del dèficit, però sense projectar-la ja tan excessivament sobre els capítols d'inversions dels pressupostos públics i sobre els ingressos a través de la recaptació. Alhora, cal rubricar ja el catàleg de reformes pendents, com són l'energètica, la fiscal, la revisió de la reforma laboral o el desenvolupament real d'una reforma de l'administració pública i del sector públic en general, de la qual, fins avui, hem sentit molts anuncis, però poques concrecions.

També cal accelerar el procés ja iniciat de reforma del sistema financer per acabar la reestructuració del sistema financer espanyol i d'aquesta manera generar un major accés al crèdit per a les empreses. I, d'altra banda, són necessàries mesures per al desenvolupament del mercat interior i que limitin la sobreregulació que encara existeix. En aquest sentit, ha estat una passa en la bona direcció la llei d'unitat de mercat.

En definitiva, l'any 2013 no ha estat de cap manera un any perdut, però cal que treballem en la direcció adequada perquè a la llarga puguem dir que va ser un punt d'inflexió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.