Empreses

Al servei dels més llaminers des del s. XIX

Dolceria Pujol, antiga Casa Sensada, es va fundar a Berga el 1858. Aquest establiment, amb punt de venda a Barcelona, pel gener tancarà uns dies per ampliar el seu servei de cafeteria.

Per Anna Aguilar

No puc entendre què porta a dins o què té de torró una barra que val un euro
La cafeteria és un plus a la pastisseria. Es tracta de buscar alternatives

Alguns dels berguedans de més edat segur que encara es recorden de l'antiga Casa Sensada. A d'altres, ja sexagenaris o septuagenaris, potser els ve a la memòria la imatge d'un minyó de 5 o 6 anys, de nom Albert, que corria per darrere del taulell del que després es va dir Dolceria Pujol, muntant caixes de torrons i tastant el que podia. Aquell marrec, cinquena generació d'una nissaga de botiguers i pastissers, avui és el propietari de Dolceria Pujol i pare d'una nena de 2 anys que, amb una mica de sort, també veuran córrer per l'establiment familiar.

Dolceria Pujol, a Berga des de 1858. Els Dorna diuen aquest any perquè és la data més reculada de la qual han trobat papers a l'arxiu. “El negoci podria ser més antic, però no en tenim constància i vam creure que més de 150 anys ja estava bé”, explica Albert Dorna. Ell és el rebesnét de Llorenç Sensada, fundador de Casa Sensada, una botiga de queviures on es venia una mica de tot, des de confits fins a confitura. El negoci va passar a mans de la germana d'en Llorenç. Després, a la iaia de l'Albert, que va contraure matrimoni amb el pastisser Josep Pujol. La seva filla, Josefina Pujol, es va casar amb Josep Dorna, que va continuar l'ofici i, des de fa uns quants anys, és el seu fill Albert qui fa la rebosteria, les rajoles de xocolata, els torrons i les famoses i monumentals mones de Pascua de cal Pujol.

Dolceria Pujol és una pastisseria tradicional i artesana. “Encara utilitzem fórmules de l'avi i de la besàvia per fer l'ametlla garapinyada o els torrons”, diu l'Albert. De torrons en fabriquen entre 15 i 20 varietats diferents, tot i que els clàssics són els que més triomfen –amb permís del seu torró d'ou filat, producte estel·lar de la casa–. A l'Albert no li agrada concretar quants quilos en venen, però diu que són “molts”, tot i que també han notat els efectes de la crisi i de la competència de la fabricació industrial. “No puc entendre què porta a dins o què té de torró una barra que val un euro”, comenta amb un punt de decepció. El seu consell, si la butxaca del consumidor no permet més, és: poc, però que sigui de qualitat.

De torrons en comencen a fabricar a mitjan novembre i n'elaboren fins a finals de gener. “Després de Reis encara se'n van venent, tot i que costa una mica més.” Segons l'actual pastisser de Dolceria Pujol, fins i tot dins les mateixes festes de Nadal es nota diferència: “Nadal se celebra molt fort, per Cap d'Any ja no es consumeix tant torró i al tortell de Reis s'hi arriba més justet.” Tot i així, entre un 30% i un 40% de les vendes es fan en època nadalenca.

Precisament per aquestes dates, l'any passat Dolceria Pujol va posar en marxa la venda per internet, la qual cosa els permet servir productes en 12 hores a clients de Madrid, Saragossa, València... Amb tot, la major part del servei de Dolceria Pujol s'ofereix a la pastisseria del carrer Bon Repòs, encara que també tenen dos punts de venda més (botigues artesanes i gurmet) a Berga, un a Bagà, estan mirant de tenir-ne un a Sant Joan de Vilatorrada i, des de finals de novembre, venen torró i xocolates al Mar de Cava, cafeteria i galeria d'art de Barcelona.

La cafeteria.

A l'obrador de Dolceria Pujol hi ha l'Albert i una treballadora, i a la botiga, una dependenta. En total, tres persones, tot i que en èpoques fortes poden agafar algú més. L'Albert reconeix que és una feina “molt lligada i sacrificada”, perquè treballen caps de setmana, festius, patums i dies feiners. Després de Reis, però, tradicionalment –i merescudament– s'han agafat uns dies de vacances. Aquest any també ho faran, però amb un objectiu: redistribuir l'espai actual de la pastisseria per ampliar la zona i el servei d'esmorzars i berenars (brioixeria artesana combinada amb ibèrics, formatges...) “És un plus que ara moltes pastisseries tenen: la part de cafeteria. Es tracta de buscar alternatives, perquè tot ajuda i tot suma”, comenta l'Albert. Aquest canvi es faria mantenint el mateix espai de què disposen ara en un edifici de tres plantes de propietat familiar: uns 70 m² de botiga a peu de carrer, un obrador de dimensions similars al pis de sobre i, a dalt de tot, l'habitatge on viu l'Albert.

El servei d'esmorzars i berenars no traurà gens de protagonisme a una de les especialitats de Dolceria Pujol: la xocolata, un producte que “té molt mar per córrer i va a l'alça”, sobretot si té més d'un 70% de cacau. Tant és així que fan rajoles amb gust de pernil salat o fruites, a més de flautes, piruletes, vinils personalitzats o carotes i bombons de la Patum, un souvenir molt exportable.

Amb xocolata també es fan la majoria de mones de Pascua de grans dimensions d'aquesta pastisseria (l'avi ja en feia, però de galeta). Després de dedicar-ne una fins i tot a Bruce Springsteen, l'Albert ja té al cap la del 2014 i assegura que serà ben diferent de tot.

L'avi i l'ajudant

L'avi pastisser, Josep Pujol (a l'esquerra), acompanyat de Ramon Obiols, amic de la família i mà dreta de Pujol a l'obrador durant molts anys, amb un pastís nupcial que havien fet, en la dècada dels quaranta.

El pare i el fill

Josep Dorna, Albert Dorna i un cosí d'aquest, en el moment de fer els últims retocs a una de les figures gegants que havia fet el pare de l'Albert, tradició que ell no només ha heretat sinó que també ha consolidat.

El fundador

Llorenç Sensada, el fundador de l'antiga Casa Sensada (nom que, amb el pas del temps, canviaria a Dolceria Pujol), i la seva esposa, a finals del s. XIX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Al servei dels més llaminers des del s. XIX

Publicat a