EDITORIAL
L'automòbil es torna a moure
El sector de l'automòbil es mostra moderadament optimista, després de sis anys de caigudes de vendes, perquè està convençut que el 2014 es mantindrà el petit creixement de les matriculacions registrat aquest any en el mercat espanyol; perspectiva que depèn de la continuïtat de les ajudes públiques per incentivar una demanda interna que continua sent molt dèbil. A això s'hi afegeix que la demanda a la UE -destinació del 70% de la producció espanyola- continua baixant.
La baixa producció de les plantes catalanes i espanyoles és conseqüència d'aquesta poca demanda i no pas de problemes de competitivitat d'una indústria que ha captat més de 3.500 milions d'euros en inversions anunciades per a la fabricació de nous models d'unes multinacionals que fan competir entre elles les plantes d'un mateix grup. Inversions d'altra banda aconseguides a base de retallades de costos salarials, la qual cosa indica que els augments de productivitat tenen el límit de fins on es poden reduir els salaris.
El futur del sector no ha de passar només per la recuperació del mercat intern i l'europeu, sinó també per augmentar la penetració en mercats amb potencials de creixement més grans, com el rus, el xinès i els del nord africà. L'especialització de les plantes espanyoles en el muntatge d'automòbils de models petits juga en favor seu, perquè és en aquest segment on se centra la demanda, però caldria diversificar i aconseguir fabricar models de gamma alta, perquè es preferible ser rendible per l'augment del valor afegit que per guanyar la cursa dels sous baixos.
Més tensions al sector del cava
En moments de celebració per acomiadar l'any que s'acaba és quan la majoria de comensals solen alçar una copa de cava per brindar. No és casualitat que durant les festes nadalenques es consumeixi pràcticament el 50% del cava, una beguda de tradició molt catalana. Però el sector es mou i els darrers temps ja han sortit tretze cellers del paraigua de la DO Cava que al·leguen pèrdua de prestigi i personalitat d'aquesta beguda. Aquests fets, ben segur, estan enrarint un sector que podria veure's novament afectat pel boicot espanyol amb la presentació de la data i la pregunta per a la consulta sobre la independència.
La laxitud i amplitud del concepte DO Cava és el que, durant anys, ha possibilitat altes quotes de producció i, per tant, ha donat difusió, penetració en el mercat i publicitat al producte, però també és el que està portant determinats cellers (sobretot petits i mitjans productors) a desvincular-se'n. Darrere de l'èxode hi ha, suposadament, una voluntat de preservar l'essència territorial del producte. També s'amaga la preocupació pels preus que es paga per la matèria primera. Mentre que a la Xampanya el quilo de raïm té un valor de 5 euros, al Penedès va a un preu entorn als 30 cèntims.
En un sector format per prop de 200 elaboradors de dimensions molt diferents i amb ubicació arreu de l'Estat espanyol -tot i que el 97% es fa a Catalunya- caldria fer un pacte entre la indústria, el productor i l'administració per mantenir, i si és possible millorar, la qualitat del cava i potenciar-lo arreu del món.