La setmana del 18 al 24 de novembre, Barcelona ha acollit tres esdeveniments internacionals (Smart City World Congress, BcnRail i Electric Vehicle Simposium -EVS27-) que han convertit la capital catalana en l'epicentre mundial del debat sobre la gestió sostenible de les ciutats. És a dir, aquell que tracta d'integrar els aspectes econòmics, socials i ambientals, tot prestant una especial atenció a la mobilitat i el transport. D'altra banda, com a preàmbul d'aquests esdeveniments, es presentà també el White book of the sustainable mobility in the early XXI century, elaborat pel Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya, amb l'objectiu de recollir un conjunt de polítiques de mobilitat i transport orientades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, augmentar la productivitat, estalviar energia i reduir l'emissió de gasos contaminants i d'efecte hivernacle.

La creixent concentració demogràfica a les ciutats, estimada en el 70% de la població mundial el 2050, segons les Nacions Unides, és el principal factor de complexitat de la mobilitat urbana. Aquest fet provocarà l'obsolescència dels models de mobilitat actuals, basats majoritàriament en les tecnologies del petroli, ateses les seves nombroses externalitats negatives: perills per a la salut humana i el medi ambient (emissions de gasos d'efecte hivernacle i contaminants), congestió urbana de caràcter crònic, etc.

Millorar la mobilitat significa millorar la qualitat de vida de la població, per això ja fa anys que la UE impulsa una estratègia per promoure un parc de vehicles més net i diversificat. La indústria ja ha desenvolupat solucions competitives (vehicle elèctric, vehicle de gas natural, solucions híbrides, etc.), però, malgrat els esforços realitzats, la transformació no s'acaba de materialitzar. La major part dels avenços pel que fa a aquests tipus de vehicles alternatius han estat impulsats pels governs i les administracions públiques, però, fins ara, no han obtingut el mateix suport per part de la ciutadania. Deixant de banda la conjuntura econòmica adversa dels darrers anys, el principal obstacle rau en la infraestructura de recàrrega dels vehicles. La manca d'estacions o punts d'aprovisionament és un fre per a la demanda, de manera que la indústria es veu obligada a vendre a preus més elevats, i menys competitius, per amortitzar les inversions en innovació. Precisament per intentar trencar aquesta espiral negativa, el gener de 2013 es va aprovar l'estratègia europea de combustibles alternatius, amb l'objectiu d'augmentar els punts de recàrrega de la xarxa de “vehicles nets”. En particular pel que fa al vehicle elèctric, l'estratègia obliga Espanya a passar de 1.356 punts de recàrrega el 2011 a 82.000 el 2020.

Darrere d'aquest procés de transformació del parc automobilístic hi ha compromesos grans esforços en R+D+I orientats a un mercat tecnològic d'alt valor afegit, amb una indústria capdavantera localitzada també, en bona part, a Catalunya. No es tracta només dels fabricants de vehicles, sinó d'un conjunt molt més ampli d'empreses, com per exemple els proveïdors de solucions d'eficiència energètica per als vehicles que, en el futur, seguiran funcionant amb dièsel o benzina, ja que gràcies a les tecnologies intel·ligents és possible reduir substancialment el consum de combustible dels vehicles convencionals.

Per garantir una mobilitat sostenible cal minimitzar la dependència del petroli, i això requereix un canvi cultural de gran magnitud per part de la ciutadania. Tots plegats hem de prendre consciència de les conseqüències dels nostres hàbits de mobilitat, i, en aquest sentit, hem d'assumir que les decisions individuals en aquest terreny tenen un gran impacte, per bé o per mal, des del punt de vista col·lectiu. D'altra banda, partint de la premissa que el transport públic ha de ser la prioritat de les polítiques de mobilitat urbana, convé que els governs continuïn impulsant polítiques que incentivin la renovació del parc automobilístic (mesures que tendeixin a equiparar els preus de “vehicles nets” i vehicles convencionals, majors bonificacions en l'impost de circulació, aparcament gratuït, reduccions impositives, etc.), a més de desenvolupar campanyes específiques de conscienciació. En suma, aconseguir una mobilitat més sostenible és un repte de responsabilitat social tant per a les empreses com per als governs, com també, i molt especialment, per al conjunt de la ciutadania.