Gran angular

L'enèsim capítol en la fiscalitat de l'habitatge

Si finalment el PP inclou en la reforma fiscal la supressió retroactiva de la deducció a la compra es tancaran tres dècades de retocs constants a una mesura ‘made in spain'

La deducció fiscal per la compra de l'habitatge habitual és com la llei d'educació, cada govern que ha arribat al poder ha tingut la temptació de reformar-la. Des de la seva introducció, juntament amb l'impost sobre la renda el 1978, ha experimentat desenes de modificacions, sovint amb la intenció d'acontentar els electors però també picant l'ullet a les constructores. I és que poques mesures com aquesta han servit per estimular el mercat immobiliari. Només una dada. El 1970 el lloguer representava el 30% del parc d'habitatges. Tres dècades més tard aquest percentatge se situava en el 15%, s'allunyava de la mitjana europea (30%) i generava aquella imatge que aquí domina la cultura compradora des de sempre, quasi com si estigués impresa al nostre ADN.

Com explica el professor de la UPF José García Montalvo, l'estímul fiscal a la compra no ha estat una característica exclusiva de l'Estat espanyol, “però sí la seva intensitat perquè, si bé en altres països s'han fet deduccions als interessos, aquí era directament sobre el capital”. Per García Montalvo aquest ha estat un element clau en la formació d'aquesta cultura compradora i, evidentment, també en l'evolució dels preus immobiliaris.

Aquest factor diferencial made in Spain que ha acompanyat la deducció des de la seva concepció promet acompanyar-la també en el seu toc de gràcia si finalment l'executiu del PP inclou en la reforma fiscal que ultima la seva supressió amb caràcter retroactiu. Amb caràcter retroactiu perquè, de fet, la deducció ja va quedar suprimida l'1 de gener del 2013 per a noves transaccions, i això que tan sols un any abans el govern popular havia recuperat la deducció fent anar en orris la reforma de Zapatero. Tampoc no seria la primera vegada que el govern actua amb caràcter retroactiu sobre aquesta mesura. Ja el juliol del 2012 va eliminar la compensació que es va fixar el 2006, quan el govern socialista va reduir el tipus al 15%.

Segons el sindicat dels inspectors d'Hisenda, Gestha, hi ha 5,8 milions de contribuents que es desgraven més de 4.200 milions d'euros cada any a partir d'aquest dret adquirit en el seu moment i que ara podrien perdre. Evidentment, el que es planteja no és obligar aquests contribuents a retornar les quantitats deduïdes fins a la data, però sí la possibilitat de continuar aplicant un descompte fiscal que en el seu moment se'ls va prometre per a tota la vida de la hipoteca. Pel cap del departament d'estudis del portal Pisos.com, Manuel Gandarías, tot plegat “pot provocar una paralització de les compres fins que se sàpiga com quedarà tot, es genera una incertesa que pot fer retardar algunes decisions”. I és que, si bé per als nous compradors la situació no canviarà perquè la deducció ja no és activa, els experts alerten sobre la imatge d'inseguretat jurídica que es pot generar amb mesures d'aquestes característiques. “Sempre he defensat que aquesta deducció s'havia de retirar, però actuar retroactivament genera la sensació d'estar en una república bananera”, destaca Montalvo.

En un moment en què el mercat immobiliari espanyol obre les portes de nou a l'inversor estranger una imatge d'inseguretat jurídica no ajudarà gaire, però pel professor de la UB Gonzalo Bernardos tampoc no cal esperar que si s'aprova la mesura “s'espanti els inversors estrangers”. En tot cas, per Bernardos sembla més factible que el govern opti per aprovar una reforma descafeïnada que consisteixi a reduir una part del que es poden deduir els contribuents “que permeti al govern recuperar una part dels ingressos que ara es perden però que no tingui un cost electoral tan elevat”. De fet, hi ha consens a apuntar que si finalment la reforma fiscal que ultima Hisenda inclou la supressió retroactiva de la deducció aquesta no es podria fer de cop. “S'hauria de fer de manera progressiva i aportant alternatives com ja va suggerir el ministre Luis de Guindos”, expliquen des de Gestha. En altres paraules, l'important serà veure com queden afectades les rendes mitjanes i baixes en el global de la reforma.

Qui es mirarà de molt a prop tota la reforma serà Brussel·les. A la UE, com a l'FMI, no li ha agradat mai la deducció a la compra i ha fet sempre pressió perquè el govern de torn la suprimís. La decisió del govern del PP de suprimir-la a partir del gener del 2013 va ser ja imposada pels seus col·legues europeus i ara té una nova pressió per deixar de renunciar a més de 4.000 milions d'euros que ajudarien molt en la reducció del dèficit públic. Els darrers dies el ministre Montoro ha alimentat la sensació de globus sonda especulant que la mesura finalment no entrarà en la reforma fiscal, però el grup d'experts que l'està elaborant sí que hi apostarà, així que de nou el factor de pes pot acabar sent l'interès electoral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.