EDITORIAL
Més recerca aplicada a la UE
És una bona notícia que augmenti la dotació per a R+D de la UE, en un context de restriccions que per primera vegada ha portat que el pressupost comunitari per al proper septenni sigui més baix que l'anterior. Euros a part, també és positiu el nou enfoc del pressupost per a la recerca, ja que tot i que es manté una important dotació per a la més bàsica s'intenta que els resultats no quedin en el camp de la teoria sinó que acabin tenint aplicació pràctica en la indústria, en l'economia en general i en les polítiques socials.
Aquest canvi ha estat ben rebut pels sectors empresarials, que es queixaven que els fons no arribaven a l'economia real, mentre que els centres d'investigació tenen por que augmentaran les dificultats per obtenir finançament. Una col·laboració més estreta entre investigadors i empreses per desenvolupar projectes dissiparia els dubtes que genera aquest canvi de prioritats de la UE, i en això també hi tenen molta responsabilitat les empreses, que es queixen que els fons no arribaven a l'economia real però que han de reconèixer que elles tampoc han estat fins ara gaire participatives. En aquest sentit, la dada que les empreses només hagin captat el 18% del finançament que Catalunya ha obtingut en els programes europeus anteriors és molt significativa.
Ben segur que en aquesta reduïda participació empresarial hi influeix el fet que el teixit empresarial català és format bàsicament per pimes, que tenien molt difícil entrar en els consorcis de subvencions. La línia especial per a pimes que incorpora el programa Horitzó 2020 els ho ha de posar més fàcil.
Vendre actius per sobreviure
La situació econòmica catalana és difícil. El dèficit fiscal de més de 15.000 milions d'euros anuals que Catalunya perd cada any en benefici de l'Estat espanyol, els més de 6.000 milions d'euros que el Principat encara no ha rebut de Madrid per diverses partides signades i emparades per la legalitat o la negativa a poder aplicar impostos per augmentar la recaptació d'ingressos com ara el de la banca aboquen a una situació d'escanyament econòmic en tota regla contra l'administració catalana. Davant d'aquesta estratègia el govern es veu obligat a buscar ingressos a la desesperada per poder fer front als compromisos ordinaris del dia a dia. Una d'aquestes partides és la venda d'actius immobiliaris, bona part dels quals són les seus de les diverses conselleries. Però no només això. La possibilitat que la Generalitat vengui els actius de la xarxa de depuradores d'aigües residuals de Catalunya, i obtenir 1.400 milions d'euros per apaivagar tensions de tresoreria, ha incrementat els problemes de fons que pateix el sistema, sotmès a una lògica mercantilista que s'ha imposat en els darrers anys al territori i a dèficits d'inversió a causa de la lògica implacable de les retallades. En vista d'aquest panorama certament desolador només hi ha una sortida que és la que impulsa la societat civil catalana -amb el suport de la majoria de partits parlamentaris-, que és avançar cap a la democràcia i poder votar en referèndum per decidir el futur de Catalunya. Si es fa cas de les enquestes, Catalunya podria esdevenir un nou estat d'Europa. Llavors seria el moment de créixer a àmbit econòmic en molts aspectes com altres països europeus similars en dimensió.