El 2013 les Filipines van ser el país amb més creixement econòmic de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN). Segons el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD), amb seu a Manila, el producte interior brut (PIB) va créixer un 7,5% el 2013, un percentatge sols a la mercè de la Xina i molt superior als d'Indonèsia, Malàisia i Tailàndia. Les dades macroeconòmiques són bones: una inflació del 3,4% i un superàvit de la balança per compte corrent afavorida per les remeses de la diàspora filipina, uns 28.000 milions de dòlars el 2013, que representen el PIB.

El país gaudeix d'estabilitat política després de celebrar-se el 13 de maig unes eleccions generals i locals que van confirmar el lideratge del Partit Liberal del president Benigne Aquino. El seu mandat finalitza el 2016. Les agències Moody's, Standar&Poor's i Fitch van millorar la qualificació del deute de l'arxipèlag. I en el rànquing Doing Business 2014, publicat pel Banc Mundial, les Filipines van pujar de cop trenta llocs, ja que van passar del 138è al 108è lloc en una llista de 189 estats.

Però el país sofreix els problemes que afecten altres països emergents. La corrupció és rampant i la política, impregnada de populisme, és un monopoli d'unes quaranta famílies que controlen un 75% de l'economia del país. També sorgeixen unes classes mitjanes urbanes que potencien el consum interior i la inversió. Però el creixement segueix beneficiant uns pocs mentre persisteixen les desigualtats territorials i socials: un 20% de la població sobreviu amb 2 dòlars diaris. I no es crea prou ocupació per a una població molt jove que es veu obligada a emigrar: 10,5 milions de filipins treballen a l'estranger. I les seves remeses són un manà per a les famílies desfavorides.

L'Estat, en mans de l'oligarquia, no recapta prou per invertir més en la millora d'infraestructures socials, sanitàries i educatives. El BAD urgeix aplicar unes reformes estructurals que assegurin una millor “governança” i que s'eviti malbaratar el gran potencial de desenvolupament d'un país de gairebé cent milions d'habitants. Els inversors estrangers exigeixen més transparència i seguretat jurídica. A més, els sectors econòmics clau estan molt protegits. Una millora del marc legal afavoriria l'arribada de més inversions, sobretot japoneses i sud-coreanes. En canvi, les relacions amb Pequín s'han deteriorat per les disputes territorials al mar de la Xina oriental.

Les Filipines van ser durament colpejades el 8 de novembre pel tifó Haiyan, que va arrasar una part de l'arxipèlag i va provocar milers de víctimes humanes i enormes danys econòmics. Es va evidenciar la falta de previsió del govern per reaccionar davant una catàstrofe en un país periòdicament assotat pels tifons. Però l'ajuda internacional va arribar generosament, i destaca la mobilització de recursos per part de l'ONU i les ONG, els EUA, la UE, el Japó i altres països d'Àsia i el Pacífic. I la diàspora filipina es va mobilitzar des de tots els continents per enviar immediatament ajuda a les seves famílies. En canvi, Pequín va reaccionar tard i malament, una actitud que entenebra el soft power xinès a la regió. Ara s'entra en l'etapa de reconstrucció de les zones arrasades. Benigne Aquino va quantificar els danys en uns 9.400 milions d'euros. I va anunciar el 18 de desembre un pla de reconstrucció dotat amb 5.900 milions d'euros. Manila necessitarà el finançament internacional.

La comunitat internacional ha de reaccionar i prevenir les causes i els efectes de l'escalfament global. Un estudi del gabinet britànic Maplecrof del 30 d'octubre prediu que el 2025 el 31% del PIB mundial es localitzarà en zones afectades pel canvi climàtic, la majoria en països emergents i en vies de desenvolupament com ara l'Índia, la Xina, Indonèsia, Bangla Desh, el Pakistan i el Vietnam. Ni els països avançats com el Japó se'n lliuren. I fa un any, el Sandy va colpejar Manhattan. La contaminació a les grans ciutats xineses és insuportable. Les cinc megalòpolis d'Àsia més amenaçades són Dacca, Bombai, Manila, Calcuta i Bangkok.

El Haiyan va arrasar una part de les Filipines, només tres dies abans d'obrir-se, l'11 de novembre a Varsòvia, la conferència internacional sobre la convenció de l'ONU sobre el canvi climàtic. El resultat és sabut: major sensibilització internacional però els estats no acorden mesures concretes. Tornaran a reunir-se el 2015.