M'acomiades? Digues-m'ho a la cara
La jurisprudència estipula que per despatxar algú cal una motivació escrita de les causes
Si l'empresa no justifica els motius, el treballador té més complicat recórrer
La Sociedad Deportiva Sarriana és un modest equip de futbol de la primera divisió territorial gallega. Fa unes setmanes, el club va agafar més notorietat mediàtica que la que li solen donar els seus deslluïts resultats perquè va transcendir que la directiva havia acomiadat l'entrenador d'una manera poc elegant: li havien enviat un missatge de text (concretament un de Whatsapp) al telèfon mòbil. L'home va portar el club als tribunals perquè, a banda d'estar descontent de les formes, reclama 13.000 euros en concepte de salaris impagats.
És inevitable que l'aclaparadora penetració de les tecnologies digitals com a eina per a les comunicacions hagi derivat en un progressiu abandonament dels canals tradicionals (per exemple, al Canadà s'anunciava el mes passat la supressió del seu servei de correu postal i la reconversió de tota la plantilla de carters), però encara hi ha terrenys vedats per a la paraula telemàtica.
La jurisprudència treu validesa legal a un acomiadament que hagi estat notificat via missatge de text en un telèfon mòbil (ja sigui en un missatge SMS o de Whatsapp i aplicacions similars).
L'explicació, aclareixen juristes que han estudiat el tema, cal buscar-la en l'esperit de l'Estatut dels Treballadors. En els seus articles 53 i 55 (en què es regula tant l'acomiadament per causes objectives com l'acomiadament per motius disciplinaris), el citat text legal posa de manifest l'exigència que “l'acomiadament s'ha de notificar per escrit al treballador i hi han de constar els fets que el motiven i la data en què produirà efectes”.
Motivació.
Sobre la necessitat d'una precisa argumentació escrita de les causes d'acomiadament, la sentència del Tribunal Suprem que resol el recurs de cassació 528/2007 reconeix que la motivació es fa imprescindible fins i tot en casos d'una evident conducta indisciplinada del treballador. El Suprem es pronuncia en aquest assumpte respecte a l'acomiadament d'un tècnic valencià de prevenció d'incendis que va ser despatxat de la feina perquè arribava drogat a treballar. L'home al·legava que no és que es drogués en horari laboral, sinó que tenia el costum de fumar porros anant cap a la feina. L'empresa el va despatxar d'una manera més o menys fulminant però sense estalviar-se la carta de motius on esgrimia que era complicat que pogués actuar en situacions d'urgència com és el cas d'un incendi.
Despistar.