EDITORIAL
L'economia del coneixement triga
El model comercial català es caracteritza perquè intenta un equilibri entre els diferents formats -petits, mitjans i grans- per satisfer a la vegada les necessitats dels consumidors i les expectatives dels ajuntaments de crear més ingressos i ocupació sense que es destrueixi el teixit botiguer urbà. I es caracteritza també perquè les associacions de botiguers sempre consideren que es dóna massa facilitats als grans operadors: la superfície de venda de què disposaran augmentarà en dos anys un 6,4% només amb els projectes inaugurats o tramitats el 2013. La indignació botiguera és comprensible en casos com el de Viladecans -on es va transformar sòl industrial en comercial- i les ampliacions de l'outlet de La Roca Village i de La Maquinista (on es vol intercanviar més zona de venda i més pisos per una escola). En altres actuacions, com la del Centre Direccional de Cerdanyola, s'ha de tenir en compte que no estem parlant de la creació de més sòl comercial sinó del desenvolupament del que ja estava previst.
En aquest darrer cas, el que s'ha de lamentar sobretot és que del que havia de ser un pol d'atracció d'empreses punteres al voltant del sincrotró ara per ara només es concreti l'àrea comercial i residencial. La demanda és la demanda, i no és tan fàcil convertir en realitat els desitjos de substituir una economia basada en el totxo per una altra amb més pes de la indústria puntera.
El 2014, l'any de la recuperació
Amb l'entrada del nou any s'inicia el debat sobre si serà millor o pitjor que el 2013. Gairebé tothom coincideix a dir que la recessió ha quedat enrere. Ara bé, això no és sinònim d'abandonar la crisi, perquè tot dependrà del ritme de la recuperació, que servirà per valorar millor l'abast real del creixement econòmic i per tant la millora en la creació d'ocupació. Les dades sobre l'atur presentades aquest divendres mostren unes xifres prou positives. El 2013 va tancar amb 146.000 aturats inscrits menys que l'any anterior. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va créixer en 64.097 cotitzadors al desembre respecte al novembre, cosa que suposa un augment del 0,39%, i situa el nombre d'adscrits al sistema en 16.357.640 persones, “la dada més alta de la sèrie històrica”, segons dades publicades pel Ministeri d'Ocupació. En termes anuals, però, el 2013 l'afiliació a la Seguretat Social va registrar un descens de 85.041 persones, un 0,52% menys. El grau de la recuperació serà clau perquè no és el mateix estar dos anys sense crear pràcticament ocupació que veure com mes a mes baixa, encara que siguin unes dècimes, el percentatge d'aturats. El nombre de turistes que ha rebut Catalunya el darrer any també gaudeix de bona salut. Així com les xifres d'exportacions catalanes, que, tot i la crisi, mantenen l'evolució de les mercaderies cap a nous mercats. La borsa també ha tancat l'any amb un increment del 21%. Tres sectors prou importants per ajudar a la reactivació. Cal esperar que tant el turisme com les exportacions i la borsa continuïn pel bon camí els propers mesos. Però també caldria animar el consum, que repercutiria en noves comandes a les empreses productives. Cal esperar doncs un bon any en l'aspecte econòmic així com també en el procés nacional català, que ha començat el compte enrere amb la consulta de la tardor.