Gran angular

Les dues cares del rescat

Irlanda no vol més ajut financer de la UE i l'FMI, mentre Grècia en necessita més

CE, BCE i FMI continuaran controlant les finances irlandeses

La UE i l'FMI van acordar el novembre de 2010 posar a disposició d'Irlanda fins a 85.000 milions d'euros perquè tingués el finançament que se li havia tallat al mercat de deute, amb la possibilitat d'obtenir una pròrroga d'un any. El govern irlandès va anunciar el 14 de desembre que abandonava el pla de rescat, renunciant a la possibilitat de demanar 10.000 milions més i imposant-se així l'obligació de convèncer els mercats financers que continuarà amb les retallades per reduir el deute. De moment se'n surt, perquè en la primera subhasta posterior al rescat, feta fa dos divendres, va col·locar obligacions al 3,533% d'interès.

Irlanda va ser el primer país de la zona de l'euro a entrar en recessió com a conseqüència de la crisi financera, que va fer petar la seva bombolla immobiliària, i va demanar ser rescatat quan es va veure que per salvar el seu sistema financer necessitava 50.000 milions d'euros, quantitat que representava elevar el dèficit públic al 32% del PIB. És el primer dels tres països de la UE acollits al rescat que l'abandona per recuperar una sobirania econòmica que, de totes maneres, serà més teòrica que real, ja que la troica –Comissió Europea, BCE i FMI- continuarà controlant-li les finances mentre no acabi de tornar els 67.000 milions que ha rebut en tres anys. Ara queda en una situació semblant a la d'Espanya, que formalment no va ser rescatada però és vigilada perquè compleixi els objectius de dèficit que es van fixar a canvi de donar-li una línia de crèdit de 100.000 milions per recapitalitzar les caixes, dels qual ha utilitzat 40.000 milions.

Tot i haver fer retallades de despeses i augments d'impostos que equivalen al 20% del PIB, Irlanda surt del rescat amb un deute públic del 125%, un dèficit public del 7,5%, una taxa d'atur del 13% i una previsió de creixement per a 2014 de l'1,7%.

El primer rescatat va ser Grècia, i vés a saber quant temps estarà en aquesta situació. En l'acte d'inauguració de la presidència semestral de la UE que assumeix aquest país, el president de la CE va assegurar que els grecs sortiran aquest any de la recessió, però això vol dir ben poca cosa. L'OCDE considera que el 2014 serà el seu setè any en recessió i ja s'està debatent la necessitat d'atorgar-li un tercer rescat –el primer, aprovat el maig de 2010, va ser de 135.000 milions; el segon, el juliol de 2011, de 135.00 milions de la UE i l'FMI, als quals es van afegir 49.0000 milions dels bancs entre quitances i recompra de deute- perquè a mig any tindrà un dèficit no pressupostari d'11.000 milions. Les retallades que acompanyen el rescat no han impedit que els comptes grecs continuïn sent un desastre, amb un deute públic del 176% del PIB i una taxa d'atur del 27,8%.

El tercer rescat que caduca aquest any és el de Portugal, que el va demanar l'abril de 2011, quan col·locar deute a deu anys li costava un 8,55% d'interès. Al juny es tanca la línia de crèdit de 78.0000 milions i haurà de tornar als mercats per obtenir finançament. Ha sortit de la recessió tècnica, però amb el fluix creixement que té trigaria deu anys a recuperar el PIB de 2011. La prima de risc sobre el bo alemany del seu deute en el mercat secundari continua sent alta, al voltant de 340 punts bàsics, mentre que l'espanyola va baixar dijous per sota dels 180 per primera vegada des de 2011. Els inversors confien més en Irlanda, que la té més baixa: 139 punts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.