Un consorci hispanosaudita es va adjudicar les obres del TAV entre Medina i la Meca. OHL amenaça de demanar un arbitratge perquè l'empresa pública espanyola Inelco no reparteix amb les empreses privades els primers pagaments.

L'abril del 2012, el govern argentí va expropiar a Repsol el 51% de les accions d'YPF, amb l'argument que l'empresa no invertia en l'extracció d'hidrocarburs. El 2006 va rescindir el contracte amb Aguas Argentinas (25% d'Aigües de Barcelona)pel perill potencial, segons ells, de consumir l'aigua que servia la companyia

El 2006, el govern bolivià va nacionalitzar la producció d'hidrocarburs. Deu petrolieres estrangeres, entre elles Repsol, van firmar nous contractes, que rebaixaven els seus beneficis.

El 2010, va eliminar el sistema de pensions privat, que estava controlat per empreses filials de grups espanyols i suïssos.

El govern d'Hugo Chávez va anunciar el 2008 que nacionalitzaria el Banc de Veneçuela, filial del Santander, que l'any següent el va vendre a l'Estat veneçolà. El 2010 va ser expropiada Agroisleña, dedicada a la distribució i venda de productes agroquímics, perquè formava part de l'“oligopoli d'intermediaris especulatius”.

El consorci Unidos por el Canal -liderat per la constructora espanyola Sacyr amb un 48% de participació, i format també per la italiana Impreglio, la belga Jan de Nul i la panamenya Cusa- amenaça de paralitzar les obres d'ampliació del canal de Panamà si no li paguen 1.168 milions d'euros addicionals als 2.300 milions del contracte. La ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va afirmar després de viatjar a Panamà per parlar amb el govern del país sobre el conflicte que aquest contenciós no posa en perill la Marca España ni l'enginyeria espanyola, situada en les més altes “cotes del món”, però un repàs a la premsa anglosaxona permet afirmar el contrari. El Wall Street Journal afirma en una crònica que la disputa “és una vergonya per al govern espanyol, que ha donat suport als esforços de les empreses constructores espanyoles per obtenir contractes a l'estranger des del col·lapse", i recorda que les autoritats espanyoles han estat visitant el project i han omplert d'elogis Sacyr. El també nord-americà New York Times -que el 31 de desembre obria la portada explicant que la catalana Mango és una de les empreses que es neguen a compensar les víctimes de l'ensorrament d'una fàbrica tèxtil de Bangla Desh- explica, per la seva banda, que “Espanya ha estat al capdavant de la crisi de l'euro i que Sacyr va ser una de les constructores seriosament danyades per la bombolla. El projecte pnameny era un salvavides per a Sacyr.”

Al Regne Unit, el Financial Times recorda que el contracte de Sacyr va ser presentat l'any 2009 com un autèntic esdeveniment en el procés d'internacionalització de les constructores espanyoles, i The Guardian fa referència a la “terrible notícia” per a la imatge que Espanya està proporcionant en l'exterior i afirma que el govern espanyol “sabia que era impossible que el pressupost es complís”.

Les grans constructores espanyoles tenen la major part del negoci a l'estranger -ACS, un 95%; Ferrovial, un 76%; FCC, un 43%, i Sacyr, un 63%, després d'obrir aquest any mercats com l'Índia, Qatar, Perú i Moçambic. La polèmica arriba just quan els grups espanyols es preparen per al concurs que es farà al Brasil per construir l'AVE de Rio de Janeiro a São Paulo, que pot sortir a licitació per més de 13.000 milions d'euros.

La Marca Espanya tampoc no entusiasma els espanyols. El 66% tria Alemanya com al país els productes del qual li inspiren més confiança, per davant de l'Estat espanyol (63,8%) i els Estats Units (37,5%), segons una enquesta d'Opinea.